La temporalitat creix quatre vegades més entre les dones des del final de la recessió

La tornada al creixement econòmic ha significat per a les dones un repunt quatre vegades més intens de la temporalitat. Si bé a Catalunya treballadors i treballadores encaraven el final de la recessió amb les mateixes taxes d’eventualitat, després de sis anys de recuperació, la inestabilitat amb prou feines ha crescut entre ells i s’ha disparat entre elles. Una falta d’estabilitat laboral, habitualment associada a unes condicions de feina precàries, que respon, entre d’altres, a la fragmentació del model empresarial i a la congelació de les ofertes públiques d’ocupació, segons ha denunciat el sindicat CCOO aquest dijous en roda de premsa.

Les dones han sigut la goma elàstica dels pantalons del mercat laboral català durant la crisi econòmica. És a dir, quan l’ocupació s’ha aprimat, la temporalitat entre les dones ha decaigut. I, quan ha recuperat pes, aquesta s’ha disparat. Així ho revela l’evolució de la taxa de temporalitat en el cicle econòmic de creixement recent. Si el 2013 homes (18,9%) i dones (18,8%) tenien taxes d’eventualitat semblants, el 2019, el 22,8% entre les dones no tenien un contracte de durada indefinida, en comparació amb el 19,7% dels homes.

Des de CCOO apunten que elles són les més perjudicades per l’externalització de serveis a les empreses, alhora que ocupen sectors amb més índexs d’inestabilitat laboral. El cas del sector públic n’és un exemple, ja que elles estan ocupades en més proporció a l’Administració i, al seu torn, tendeixen a fer-ho sobretot com a interines o treballadores temporals. L’eventualitat entre les empleades catalanes en el sector públic va tancar el 2019 en el 27%, davant del 19,5% dels treballadors homes. La falta d’ofertes d’ocupació pública els últims anys, vinculada a les retallades i a la falta d’estabilitat política (amb pròrrogues pressupostàries), explica en gran part el manteniment d’aquestes xifres.

Notícies relacionades

Una dècada perduda per a la igualtat salarial

Els plans d'igualtat en les empreses: invisibles a l'espera de ser obligatoris

Aquesta absència de convocatòries d’oposicions ha provocat un increment progressiu del nombre d’interins; a Catalunya la xifra assoleix els 105.000 empleats públics temporals. Uns 891.400 a tot Espanya, segons les últimes dades disponibles de l’Enquesta de Població Activa (EPA). La cronificació d’aquestes taxes de rotació i interinitat tan altes ha provocat múltiples manifestacions al llarg del territori espanyol i el cas ha arribat fins als tribunals europeus. Està previst que el pròxim 19 de març el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) emeti una sentència en relació amb si el Regne d’Espanya comet o no un abús en la contractació temporal en l’Administració pública.

Els alts índexs de temporalitat, tant en el sector públic com en el privat, és un denominador comú en totes les comunitats autònomes i estructural des de fa dècades. Espanya és el campió europeu de la temporalitat, amb taxes que doblen la mitjana europea; segons les últimes dades de l’Eurostat. Resta imbatut des del 2016, quan Polònia li va prendre aquest infame distintiu, i és el país de la UE que més trimestres consecutius s’ha mantingut amb el percentatge més alt de treballadors eventuals.