mercats

El pànic al coronavirus continua apoderant-se de les borses mundials

L'Ibex 35 cau el 3,54% i acumula una caiguda del 17% des dels màxims de fa unes setmanes

Els experts empitjoren les seves previsions per al primer semestre però confien en una recuperació posterior

zentauroepp45430238 jlx21  nueva york  estados unidos   11 10 2018   un agente d181012120309

zentauroepp45430238 jlx21 nueva york estados unidos 11 10 2018 un agente d181012120309 / JUSTIN LANE

3
Es llegeix en minuts
P. Allendesalazar

El pànic al coronavirus continua fent estralls a les borses. Les mesures d’estímul que han començat a prendre les autoritats econòmiques i les crides a la calma de les sanitàries no estan servint per tranquil·litzar uns inversors que estan descomptant un escenari de propagació de la malaltia i impacte en l’economia global molt pitjor que l’actual. L’Ibex 35 ha tancat aquest divendres amb una nova caiguda del 3,54%, fins als 8.374,6 punts, amb la qual cosa ha perdut el 3,98% en les últimes cinc sessions i un 17% des dels màxims que va marcar fa a penes unes setmanes.

«A mesura que el coronavirus es globalitza, els mercats s’han internat en un territori de crisi i temen que els seus efectes econòmics obstaculitzin el creixement mundial a llarg termini. Les notícies que es publiquen actualment sobre les cadenes de transmissió del virus desconegut, les advertències sobre els beneficis de les empreses i les cancel·lacions d’esdeveniments han augmentat l’ansietat del públic i el nerviosisme del mercat, cosa que ha donat lloc a una forta volatilitat», ha apuntat Daniel Seiler, de Vontobel Asset Management.

Caiguda general

La caiguda del selectiu borsari espanyol ha estat aquesta vegada en línia amb les de l’alemany (3,37%), l’anglès (3,62%), el francès (4,14%) i l’italià (3,5%). L’Eurostoxx 50, que reuneix les més grans cotitzades del continent, s’ha deixat el 3,78%, mentre que les borses nord-americanes registraven caigudes superiors al 2% al tancament dels mercats europeus malgrat a les positives dades d’ocupació del febrer.

Paral·lelament, els valors refugi continuen rebent capitals: l’interès del bo alemany ha arribat a caure al voltant el -0,74% i l’or  ha tocat els 1.687 dòlars l’unça, en zona de màxims del 2012. El petroli ’brent’, per la seva banda, ha caigut un 7%, fins als 46 dòlars per barril, pel desacord entre l’OPEP i Rússia per reduir la producció davant de la caiguda de la demanda.

Incertesa

A falta de conèixer l’extensió real que assolirà el coronavirus, el seu efecte en l’economia és encara una incògnita. El Banc Asiàtic de Desenvolupament ha estimat aquest divendres que tindrà un «impacte significatiu» en l’activitat mundial i que les pèrdues oscil·laran entre el 0,1% i el 0,4% del PIB (entre 68.000 i 306.000 milions d’euros). «Gairebé el 30% de l’economia mundial (la Xina, Corea del Sud, Itàlia, el Japó, l’Iran i Singapur) està ara directament afectada. Hi ha moltes coses que no sabem i la incertesa es discerneix sobre nosaltres», ha destacat Hans Bevers, de Bank Degroof Petercam.

Per a aquest expert, el virus tindrà un gran impacte en el creixement global del primer semestre, que «possiblement fins i tot caigui per sota del 0% en el primer trimestre», però el seu escenari central continua sent que les economies es recuperin «una vegada s’esvaeixi la incertesa». El problema és que la falta de visibilitat és enorme. L’índex IESE d’incertesa econòmica va augmentar 33 punts al febrer, fins als 101 punts en una escala de 0 a 200, un nivell que no assolia des del referèndum del ‘brexit’ el 2016. «Molt possiblement la incertesa econòmica es mantindrà mentre no es dissipi l’horitzó de l’epidèmia i el seu impacte en el creixement econòmic encara no es pugui calibrar», ha apuntat Miguel Ángel Ariño, professor de l’escola de negoci.

Resposta pública

Notícies relacionades

Els analistes encara confien que les mesures econòmiques que prenguin les autoritats, amb tot, serveixin per suavitzar el cop. «La resposta monetària i fiscal no evitarà el xoc de la demanda en el primer semestre, però pot ajudar a minimitzar els efectes permanents en el costat de la demanda i assegurar-se que els problemes de liquiditat de les empreses no es converteixen en problemes de solvència», han mantingut des de Bank of America. 

Amb tot, hi ha dubtes sobre la capacitat del Banc Central Europeu (BCE) per prendre mesures efectives. «La política fiscal hauria de ser més eficaç. Això pot ser que porti una mica de temps i els esforços de coordinació resultaran difícils, però, al final, marcaran una diferència significativa», ha afirmat l’expert de Bank Degroof Petercam.