Ryanair se'n desdiu i nega que el retard en els Boeing causés el tancament de bases

Ryanair canvia d’arguments. Ara diu que el tancament de bases a Espanya no té res que veure amb el retard dels avions 737 Max de Boeing. O almenys això va assegurar ahir l’advocat de la companyia durant el judici per impugnar l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) que va afectar 200 treballadors de Las Palmas, Tenerife Sud, Lanzarote i Girona.

El 16 de juliol l’aerolínia va anunciar el possible tancament de bases i retallades d’ocupació a tot Europa motivada pel retard en les entregues de l’aeronau de Boeing. El 6 d’agost la ‘low cost’ enviava un comunicat als representants dels tripulants de cabina emplaçant-los a tractar l’endemà l’impacte que aquests retards tindrien en les bases espanyoles i el 7 d’agost feia ‘oficial’ que la conseqüència era el tancament de Las Palmas i Tenerife, així com el «risc» de clausura de Girona.

El responsable de màrqueting, Kenny Jacobs, reiterava fa dos mesos que aquest era el principal motiu de l’adeu de Ryanair a Las Palmas, Tenerife Sud i Lanzarote el 8 de gener i fins i tot deia que «si els problemes amb el Max es mantenen hi podria haver més tancaments». A l’Audiència Nacional –els sindicats USO, Sitcpla i Sepla han impugnat l’ERO–, ni rastre d’aquest argument. El lletrat de Ryanair, Juan José Hita, va assegurar que «no és cert que [el tancament de bases] es degui al retard dels Max».

El motiu en el cas de les illes es deu, segons va exposar, a causes productives relacionades per una caiguda de les tarifes –«Ryanair no pot elevar les tarifes pel seu model de negoci», va justificar el lletrat– davant de la disminució de la demanda, així com per una alça dels costos. 

GIRONA

El cas de Girona és especial. En la penúltima reunió del període de consultes es va plantejar mantenir oberta aquesta base, amb un canvi dels contractes fixos a discontinus, sempre que els sindicats acceptessin les condicions de l’acomiadament en la resta de bases. Un plantejament que pilots i tripulants consideren que va suposar «coacció, frau de llei, intent d’engany i un clar exemple d’incompliment de l’obligació de negociar amb bona fe».

Juan José Hita es va esforçar perquè quedés patent que l’‘indult’ a la base catalana es va aconseguir gràcies a la intercessió de les «administracions públiques» perquè la intenció de la companyia era tancar-la. ¿El motiu? El seu «declivi» per la «decisió de Ryanair de redirigir el seu trànsit a Catalunya cap al Prat». El lletrat va voler amb això deixar clar que «no és cert que Girona fos sempre un aeròdrom estacional», com diuen els sindicats. Però una de les seves testimonis, Elaine Griffin, no obstant, va assegurar a les preguntes dels sindicats que el tancament o no de Girona depenia d’una «decisió comercial». «Si aconseguíem suficients trasllats de contractes fixos a discontinus», va revelar Griffin.

‘TRANSPARÈNCIA’

L’origen de la demanda es deu a les nombroses «irregularitats» que els sindicats aprecien en l’acomiadament, però la companyia al·lega «transparència». Davant de les acusacions de «mala fe» en el procediment per la falta de documentació, l’absència d’un pla de recol·locació fins al final del període de consultes o les diferències entre la comunicació als treballadors i l’autoritat laboral, l’aerolínia va negar-ho tot.

Notícies relacionades

Els treballadors de Ryanair asseuen l'aerolínia a la banqueta

Impostos i el gat de Schrödinger

El lletrat de la defensa va assegurar que hi va haver «una entrega fluïda», a excepció del contracte entre Ryanair i Boeing que no es va realitzar. A més, va exposar que el pla de recol·locació es va presentar tant als pilots com als tripulants de cabina i les vacants «es van anar oferint tal com sorgien». Hita va treure ferro a la qüestió de la diferència entre la comunicació enviada a Treball i als sindicats al finalitzar el procés i va exposar que les diferències van ser mínimes.

El judici, que ha quedat vist per a sentència, ha durat més de set hores. Es va enrocar en qüestions com si l’idioma «vehicular» o «habitual» de Ryanair a Espanya era l’anglès o l’espanyol o en la negació de cessió il·legal de treballadors, malgrat que aquest aspecte no es contemplava en la demanda, segons va indicar la jutge. La vista per als treballadors de les agències Crewlink i Workforce es va ajornar al 19 de març.