L'Audiència nega la responsabilitat patrimonial del Banc d'Espanya per la venda del Popular

La resolució del Banc Popular de juny de 2017 ha protagonitzat aquest dimecres l’activitat de l’Audiència Nacional a través de dos escenaris. A la Sala Contenciosa Administrativa, el tribunal ha ratificat que el Banc d’Espanya no va tenir responsabilitat patrimonial en el procés que va acabar amb la seva venda al Santander per un euro, perquè la competència corresponia al Banc Central Europeu. I a la Sala Penal, l’exgovernador de l’òrgan supervisor Luis María Linde ha declarat davant del jutge com a testimoni que la crisi de l’entitat va ser de liquiditat, no de solvència o per provisions.

La sentència del Contenciós rebutja el recurs d’una accionista del Popular que reclamava 123.991 euros en concepte de responsabilitat patrimonial pels perjudicis causats després de la resolució de l’entitat. Argumentava que el Banc d’Espanya havia incomplert les seves funcions de supervisió i solvència de les entitats de crèdit. 

Però el tribunal va declarar que el mecanisme únic de supervisió que harmonitza la unió bancària a Europa i que es dissenya al Reglament del Consell, de 15 d’octubre de 2013, encomana aquestes tasques al Banc Central Europeu, com a «responsable del funcionament eficaç i coherent» del sistema, sense perjudici del deure de cooperació legal amb les autoritats nacionals.

Segons importància  

La sentència detalla que atès el nombre d’entitats de crèdit de la zona euro, la supervisió del BCE s’executa segons la importància de les entitats. Així la institució europea supervisa directament les qualificades de «significatives», mentre que les «menys significatives» ho són per les autoritats nacionals, sense perjudici d’una supervisió indirecta del banc europeu. Des de la reforma del 2014, entre aquestes «entitats significatives» hi havia el Banc Popular. 

El tribunal conclou que si el Banc d’Espanya no tenia competències en matèria de supervisió del Popular «és d’acord amb l’ordenament jurídic la decisió d’inadmetre la reclamació formulada en concepte de responsabilitat patrimonial pel presumpte incompliment d’unes funcions supervisores de què mancava atesa l’absència de títol d’imputació». 

En les dues etapes

En la seva declaració en la causa que investiga els dos últims equips gestors del Popular, encapçalats pels expresidents Ángel Ron i Emilio Saracho, per l’ampliació de capital de 2.500 milions i una presumpta manipulació del mercat amb notícies falses, Luis María Linde ha defensat que els requeriments al Popular eren comuns a totes les entitats, informa Efe.

A preguntes del magistrat, l’exgovernador del Banc d’Espanya ha asseverat que l’entitat «sempre» havia estat per sobre de les exigències regulatòries, i ha apuntat que va passar tant els processos de revisió de la qualitat d’actius (AQR per les seves inicials en anglès) com els test d’estrès que realitza l’Autoritat Bancària Europea, a tots els escenaris.

Ha afirmat que el banc va anar millorant la seva posició des del 2012 i que dos anys més tard, quan el Banc Central Europeu (BCE) va assumir la seva vigilància directa el 2014, era plenament solvent.

L’exgovernador ha assegurat que mai va recomanar Ángel Ron el 2012 ni traspassar actius al denominat «banc dolent», la Sareb, ni demanar ajuts públics, perquè tenien capacitat de fer ajustaments per ells mateixos. I sobre els 108 dies de gestió de Saracho, les notícies i els fets que es van esdevenir a partir del primer trimestre del 2017, coincidint amb el relleu efectiu en la cúpula, van dinamitar la confiança dels dipositants.

Notícies relacionades

La CNMV va demanar al Banc d'Espanya el seu aval per a l'ampliació de capital del Popular

Demanda col·lectiva de l'OCU per 7,5 milions pel 'cas Banco Popular'

Tampoc van ajudar, va explicar, ni el fet rellevant publicat pel Popular el 3 d’abril –tot just dos mesos abans de la seva resolució– en el qual comunicava la reexpressió dels comptes de l’exercici anterior, que va fer ascendir a 3.611 milions d’euros les pèrdues, ni que es filtrés als mitjans la sortida de qui era conseller delegat, Pedro Larena.

Circumstàncies que Saracho, en la seva declaració l’octubre passat, va englobar dins d’una mena de «llei de Murphy» i que, per a Linde, es van veure agreujades per les paraules de la presidenta de la Junta Única de Resolució (JUR), Elke König, que en una entrevista a Bloomberg va nomenar el Popular entre els bancs «vigilats», que va provocar que el preu de l’acció caigués un 3,6%.