Les renovables superen en potència instal·lada les altres fonts d'energia

El parc de generació elèctric espanyol és cada vegada més renovable. Durant l’any 2019 la potència instal·lada d’origen renovable ha experimentat un creixement del 13,4 %, amb l’entrada en funcionament de més de 6.500 nous megawatts ‘verds’, el que ha fet que representin ja més del 50 % de la capacitat de generació instal·lada a Espanya.

Així queda palès en l’informe Avenç del Sistema Elèctric de l’any 2019, publicat aquest dijous per Red Eléctrica, que assenyala que al tancament del 2019 les renovables –hidràulica, hidroeòlica, eòlica, fotovoltaica, solar tèrmica, tèrmica renovable i residus renovables– sumaven una potència de 55.195 megawatts (MW), el 50,07% dels 110.226 MW instal·lats en el sistema elèctric nacional. 

Segons les dades de l’empresa semipública encarregada d’operar el sistema elèctric, l’energia eòlica, amb 25.255 megawatts instal·lats, se situa per primera vegada davant els cicles combinats (24.562 megawatts), fins ara líders, mentre que la potència solar fotovoltaica augmenta un 88,3% respecte a l’any 2018 fins a arribar als 8.870 megawatts fruit de l’impuls de les subhastes del 2016 i el 2017. 

El cas de Catalunya és particular, a l’allunyar-se de molt d’aquesta imatge de l’Espanya ‘verda’. Només el 30,2% del total de potència instal·lada a la comunitat –11.856 megawatts– és renovable. En concret, Catalunya registra un total de 1.271 megawatts eòlics i 274 de fotovoltaics, una xifra molt limitada, en part, a causa de les restriccions històriques de la regió que porta un lustre de sequera renovable (sense comptar l’autoconsum). De fet, l’últim any (2019) només s’han instal·lat cinc megawatts de fotovoltaica i cap d’eòlica. 

El motiu de la baixa presència de renovables, en una comunitat capdavantera de l’autoconsum, està en el Reial Decret 147/2009, que restringeix l’autorització en el territori a un màxim de sis hectàrees en polígons industrials i de tres hectàrees en espai agrícola. Aquest any, el Govern va aprovar un decret-llei per acabar amb aquesta paralització i facilitar un marc nou amb una finestreta única i un termini de tramitació màxim de 13 mesos amb l’esperança d’impulsar aquestes fonts d’energia netes. No obstant, Catalunya compta amb una altra trava a la qual és dificil posar límit: la forta oposició social del territori.

La generació no és tan neta 

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

La demanda d’energia elèctrica peninsular va patir un retrocés després de quatre anys d’evolució positiva, al registrar 264.550 gigawatts-hora (-1,6%). Prop del 36,9 % de la generació total ha sigut d’origen renovable, una xifra inferior a l’any passat, quan l’aportació va ser del 38,5%. És a dir, la potència instal·lada renovable ha crescut, però no s’ha traslladat a la generació renovable, que ha disminuït. 

La més bruta de les fonts energètiques, el carbó, va tancar el 2019 amb la menor participació històrica en l’estructura de generació nacional al registrar 12.672 megawatts, un 66% menys que fa un any. Un adeu que s’avança de manera natural al tancament previst d’aquestes centrals tèrmiques a partir d’aquest any i a les quals es posarà el colofó el 2025.