Les aerolínies europees cancel·len en massa els vols pel coronavirus

Les principals aerolínies europees han anunciat la cancel·lació en massa d’entre el 70% i el 90% dels vols dels dos pròxims mesos davant de la paràlisi turística provocada per l’expansió del coronavirus. Una aturada en la seva activitat que proven de solucionar reduint els costos, deixant avions a terra o posant en marxa reduccions temporals d’ocupació, però que a les més petites els pot afectar la viabilitat. 

L’auge del virus xinès, a més de desplomar la demanda de trànsit aeri, ha portat a la prohibició de vols en nombrosos països. Primer va ser Xina, després Itàlia i ara mig món té congelades les seves connexions aèries pel pànic al contagi. L’última setmana, a més de les restriccions de Donald Trump als vols europeus, països com Malta, Hongria, la República Txeca, Eslovàquia, Àustria, Grècia, el Marroc, Portugal, Dinamarca, Polònia, Noruega i Xipre han imposat limitacions de divers grau, també altres com l’Argentina, Xile, l’Índia o el Perú han establert restriccions. 

Una situació excepcional davant de la qual les línies aerolínies europees es troben atrapades: no poden volar. L’efecte de la cancel·lacions a la Xina el podien suportar, però fer-ho dins del seu mercat principal, Europa, serà difícil. IAG ha anunciat una retallada del 75% en la seva oferta de vols d’abril i maig. Easyjet ha parlat de «nombre significatiu» de cancel·lacions; Ryanair, d’una disminució del 80% de la seva capacitat, i Norwegian, del 85%. Air France-KLM rebaixarà la seva activitat entre un 70 % i un 90 %, mentre que Lufthansa, gairebé el 70%.   

Amb aquest escenari al davant, les cinc grans línies aèries -IAG, Ryanair, Easyjet, Air France-KLM i Lufthansa— parlen de retallar al màxim les despeses, però les més petites podrien tenir en risc fins i tot la seva viabilitat. El primer anunci de fallida va ser el de Flybe a principis de març. El coronovirus va donar l’estocada mortal a l’aerolínia britànica, que travessava dificultats financeres.  

Limitar despeses

Cap aerolínia s’ha atrevit a fer una previsió de beneficis per a l’any en curs, davant de la «incertesa» actual de no saber quan tornarà a normalitzar-se la demanda, però totes coincideixen a reduir al màxim els costos i les despeses menys rellevants per donar oxigen al negoci. L’única que ha anat més enllà ha sigut Lufthansa, amb la congelació del dividend del 2019. 

Entre les mesures per fer front al virus, Easyjet ha apuntat que deixarà a terra «la majoria» dels avions. Una decisió que comparteixen IAG i Ryanair, que n’afegeixen altres com aterrar avions excedents, diferir inversions, congelar el reclutament i la despesa discrecional o la suspensió temporal d’ocupació (ERTO), aquesta última, una mesura a què també s’uneixen Air France-KLM i Lufthansa. A Espanya, aerolínies com Iberia, Air Europa i Norwegian ja van traslladar la setmana passada la posada en marxa d’aquest procediment. I Ryanair hi acaba de fer aquest mateix dilluns.

Notícies relacionades

IAG retarda el relleu entre Willie Walsh i Luis Gallego pel coronavirus

Barajas i el Prat hauran de suspendre 32 vols als EUA

¿L’objectiu de retallar despeses? Millorar els fluxos d’efectiu, tot i que les tres grans aerolínies europees reconeixen que tenen «sòlides» posicions financeres. IAG presumeix d’una liquiditat (caixa, actius líquids equivalents i dipòsits remunerats) de 7.350 milions d’euros, Ryanair de 4.000 milions d’euros i Easyjet de 1.600 milions de lliures (1.760 milions d’euros).

¿Ajuts dels governs?

El conseller delegat d’IAG, Willie Walsh, ha descartat demanar ajuts d’estat als diferents governs, més enllà de la suspensió de la regla dels ‘slots’, una mesura aprovada per la Comissió Europea a la qual el Govern de Pedro Sánchez va donar llum verda dimarts passat. Però el seu homòleg a Easyjet, Johan Lundgren, ho ha suggerit a través d’un comunicat. «L’aviació europea s’enfronta a un futur precari i està clar que un suport coordinat governamental serà necessari per assegurar que la indústria sobrevisqui i pugui continuar operant quan la crisi hagi acabat», ha assegurat Lundgren.