Les borses tornen a sucumbir al pànic al coronavirus

El pànic al coronavirus continua mossegant els inversors. Com ja passa des de fa setmanes, qualsevol rebot puntual enmig de l’històric ensorrament dels mercats és seguit immediatament per una nova caiguda. Les mesures extraordinàries adoptades pels Governs i els bancs centrals per parar el cop serveixen, en el millor dels casos, de placebo de només un dia de durada, i de vegades ni això. Després de pujar un 6,41% en la vigília gràcies al pla de xoc de l’Executiu espanyol, l’Ibex 35 ha caigut aquest dimecres un altre 3,44%, fins als 6.274,8 punts, i ja s’enfonsa un 34,29% des de començament d’any. 

«El creixent suport dels Governs europeus tampoc ha generat encara un gir considerable en la percepció dels mercats», han apuntat a Monex Europe. El nerviosisme fa que la volatilitat sigui extrema. La prova és que el selectiu espanyol ha obert amb una baixada del 3,44%, per després arribar a posar-se lleugerament en positiu, i tornar després a les caigudes voluminoses. L’índex nord-americà Standard & Poor’s 500, per la seva part, acumula set sessions consecutives amb pujades i baixes superiors al 4% per primera vegada des del crac borsari del 1929. La mala obertura de Wall Street, amb descensos superiors al 6%, ha accelerat el mal comportament dels mercats mundials. Els índexs nord-americans han tancat amb descensos d’entre el 6,3% i el 9,69% i les cotitzacions han hagut de ser suspeses de nou pels voluminosos descensos.

«Els mercats encara han de posar en preu l’impacte complet en els beneficis corporatius, que s’han de rebaixar més. Així que tot i que les valoracions han caigut, encara han de caure més», ha indicat Esty Dwek, de Natixis IM Solutions. El retrocés de la borsa espanyola ha sigut inferior als de l’alemanya (4,5%), la francesa (6%) i la britànica (3,8%), i només ha superat el de la italiana (1,2%). L’Eurostoxx 50, que reuneix les cotitzades europees més grans, s’ha desplomat el 5,72%, mentre que l’euro  ha arribat a caure per sota dels 1,09 dòlars i la lliura ha baixat dels 1,18 dòlars per primera vegada des de 1985. El barril de petroli ‘brent’, de referència a Europa, ha caigut fins als 26 dòlars, pràcticament la meitat que fa un mes.

Deteriorament del deute

El deteriorament de la valoració del deute públic als mercats també comença a ser preocupant. La prima de risc espanyola (diferencial de l’interès del bo a 10 anys respecte a l’alemany de referència, indicador del risc d’impagament a ulls dels inversors) ha arribat a sobrepassar els 160 punts bàsics per primera vegada des de juny del 2016, mentre que l’italià ha depassat la barrera dels 300 punts bàsics davant dels creixents temors de l’impacte en els comptes públics de les mesures anunciades pels Governs. No ajuden els confusos missatges del Banc Central Europeu (BCE), que ha hagut de tornar a aclarir que té marge d’actuació després que el governador del Banc d’Àustria ho posés en dubte.

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

Darrere de tot això hi ha la total incertesa sobre l’impacte de la pandèmia en l’economia. IHS Markit ha rebaixat la seva previsió de creixement mundial d’aquest any al 0,7% i ha explicat que per sota del 2% implica a la pràctica una recessió. Per a l’eurozona, calcula una caiguda de l’1,5% i una «feble» recuperació de l’1% l’any que ve. Scope, per la seva part, creu que Espanya registrarà «un creixement pròxim o inferior al 0%».

Per a aquesta agència de qualificació, el pla de xoc del Govern és «exactament el que es necessita» per afrontar la crisi sanitària, una posició que també ha defensat Luis de Guindos, vicepresident del BCE i exministre d’Economia amb el PP. «Encara no sabem com es comptabilitzarà oficialment el paquet del Govern. Si la garantia (els 100.000 milions en avals) s’assumís en la seva totalitat i s’afegís a l’estoc de deute del govern, que actualment es troba al voltant del 96% del PIB, això augmentaria el nivell de deute del voltant del 8% del PIB fins al voltant del 105% del PIB. Si els 17.000 milions d’euros (en ajuts directes) afecten directament el pressupost del Govern, això augmentaria el dèficit pressupostari en un 1,4% del PIB», ha explicat el seu analista Alvise Lennkh, que s’ha mostrat confiat en la «indulgència de la Comissió Europea respecte a això almenys per a l’any 2020».