La justícia europea recrimina a Espanya l'abús de la temporalitat en el sector públic

El fet que empleat públic hagi acceptat una relació de servei de durada determinada successiva no el priva de la protecció que confereix l’acord marc sobre el treball de durada determinada. El Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) ha donat finalment la raó a milers d’interins a Espanya al sentenciar que la consecució de contractes interins en la sanitat pública espanyola vulnera la normativa europea sobre treball temporal.

El cas analitzat pel Tribunal de Justícia de la UE es refereix al de diverses persones empleades des de fa molt temps en el servei de salut de la Comunitat de Madrid en el marc de relacions de servei de durada determinada. Aquests interins van sol·licitar que se’ls reconegués la condició de personal estatutari fix o se’ls reconegués com a empleats públics amb un estatut comparable al d’aquest personal. La Comunitat de Madrid, no obstant, va rebutjar la sol·licitud i van decidir acudir als tribunals. El Jutjat Contenciós Administratiu núm. 8 de Madrid i el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 14 van decidir llavors presentar una bateria de preguntes prejudicials a la cort europea que aquest dijous ha emès el seu veredicte.

La temporalitat, font potencial d’abusos

En el seu dictamen, els jutges recorden que un dels objectius de l’acord és precisament establir límits a la utilització successiva de contractes de durada determinada, que és una font potencial d’abusos en perjudici dels treballadors, i que corresponen als Estats membres o els interlocutors socials determinar en quines condicions aquests contractes es consideren successius.

Interpretar de manera contrària la situació permetria, segons el TJUE, contractar treballadors de manera precària durant anys i podria tenir per efecte no només excloure a la pràctica un gran nombre de relacions laborals de durada determinada, sinó també permetre la utilització abusiva d’aquestes relacions per part dels empresaris per satisfer necessitats permanents i estables en matèria de personal. 

Arran d’això, els jutges recorden que una normativa o jurisprudència nacional en virtut de les quals la renovació successiva de relacions de servei de durada determinada es considera justificada per «raons objectives» pel mer fet que la renovació respongui a causes previstes va contra l’Acord Marco perquè no impedeix a l’ocupador fer ús de les renovacions per donar resposta a una necessitat permanent i estable de personal. En el cas concret dels interins de la Comunitat de Madrid, el TJUE conclou que «els successius nomenaments dels empleats públics afectats no responien a meres necessitats provisionals de la Comunitat de Madrid, sinó que tenien per objecte atendre necessitats permanents i estables en matèria de personal del Servei de Salut d’aquesta Comunitat».

Problema estructural en la sanitat

Notícies relacionades

Chery confia a exportar a Europa des de Zona Franca

Govern i Generalitat celebren el "renaixement" d’Ebro a Barcelona

En la sentència, el Tribunal de Justícia indica també que, segons els dos jutjats de Madrid que van remetre el cas, hi ha un problema estructural en la sanitat pública espanyola que es tradueix en un elevat percentatge d’empleats públics temporals i en l’incompliment de l’obligació legal de proveir de manera permanent les places ocupades temporalment per l’esmentat personal. 

El TJUE també dictamina en la seva sentència que correspon als òrgans jurisdiccionals nacionals determinar la idoneïtat d’organitzar processos selectius per cobrir les places ocupades amb caràcter provisional per interins, la transformació dels seus llocs de treball en indefinits no fixos i la concessió a aquests d’una d’una indemnització equivalent a l’abonada en cas d’acomiadament improcedent i si aquestes mesures constitueixen mesures adequades per prevenir i, en el seu cas, sancionar els abusos derivats de la utilització de successius contractes o relacions laborals de durada determinada o mesures legals equivalents.