Espanya no es planteja demanar ajuda al fons de rescat europeu

El Govern espanyol no es planteja de moment la possibilitat de demanar ajuda al Fons de rescat europeu (MEDE) per finançar la resposta a la crisi provocada pel coronavirus perquè no té problemes per finançar-se als mercats. Així ho ha assenyalat la vicepresidenta econòmica del Govern, Nadia Calviño, durant una roda de premsa abans de l’Eurogrup que aborda aquest dimarts com reforçar l’arsenal fiscal de la UE per evitar que la crisi sanitària derivi en una crisi financera major. «Sens dubte, Espanya no té en aquest moment pensat activar cap tipus de mecanisme extraordinari. Estem en una situació financera molt positiva», ha assegurat la ministra.

Segons ha explicat Calviño, la setmana passada van tenir una subhasta de deute amb resultat molt positiu i avui mateix (per aquest dimarts) han venut un bo sindicat a set anys amb una sobredemanda de més del triple del que el Govern tenia previst col·locar i amb un resultat, en termes de preu, molt favorable. Per tant, «no es tracta d’una opció que ens estiguem plantejant en absolut en aquest moment», ha indicat. És més, segons el parer de Calviño, cap Estat membre té en aquest moment necessitat d’accedir als instruments del Fons de rescat perquè tots «tenen garantit l’accés als mercats europeus» i les mesures introduïdes pel BCE han eliminat qualsevol dubte sobre això.

Línia de crèdit precautòria

Malgrat aquesta actitud Calviño sí que és partidària de crear una línia de crèdit precautòria al MEDE, com a primer pas transitori cap a una resposta europea que inclogui instruments més estructurals. Es tractaria d’una «línia de finançament especial vinculat a la resposta al coronavirus», amb una condicionalitat limitada al Covid-19, i que pogués actuar com «una espècie de xarxa de seguretat per garantir la liquiditat si en un moment donat un estat membre preferís accedir a la liquiditat del MEDE», ha afegit.

De moment queden no obstant nombroses incògnites en l’aire sobre les quals encara no s’han posat d’acord. La primera d’elles, l’import que s’assignaria a aquesta xarxa de seguretat. «Hi ha hagut diferents quantitats que s’han estudiat. Hi ha qui pensa que n’hi hauria prou amb un instrument relativament petit però que permetés l’activació en gran manera del BCE. Hi ha qui considera que hauria de ser un instrument amb un volum més important», ha explicat Calviño sense precisar xifres. 

Es tracta d’una de les mesures que debaten aquest dimarts els ministres d’economia de l’Eurozona en la nova reunió per videoconferència destinada a continuar reforçant el bazuka de mesures fiscals per esmorteir l’impacte del coronavirus en l’economia europea. Entre els països partidaris d’activar el Mecanisme Europeu d’Estabilitat, un instrument que va néixer amb una potència de foc de 500.000 milions d’euros i que compta actualment amb 410.000 milions d’euros sense utilitzar, també hi ha França. 

França s’alinea amb Espanya

El seu ministre de finances, Bruno Le Maire, s’ha mostrat partidari d’activar el mecanisme, igual com Espanya, de forma col·lectiva i de fer-ho a més sense condicions macroeconòmiques afegides que penalitzin i estigmatitzin als països que demanin ajuda, tal com va ocórrer amb els rescats bancaris després de la crisi financera de 2008. «Com més simples siguin les condicions millor. Com menys discrimini entre uns estats i altres millor serà. Com més ràpid es desplegui, millor», ha recordat en roda de premsa des de París. «Ha d’utilitzar-se de manera simple i sense fixar condicions que poguessin penalitzar els països que hi recorrin» i «limitar-ne l’eficàcia», ha advertit hores abans de l’inici de l’inici de la reunió que mantenen aquesta tarda els 19 països de l’euro.

El Govern francès defensa a més que podria activar-se en qüestió de setmanes i recorda que va ser concebut precisament per fer front a una situació de crisi, just l’escenari en el qual està immersa ara Europa. «Ens enfrontem a una situació de crisi i alguns estats membres de la zona euro, i penso en particular en Espanya o Itàlia, s’enfronten a una situació que és extremadament difícil. És el moment d’utilitzar el MEDE», ha reivindicat. 

¿‘Coronabonus’, a llarg termini?

Notícies relacionades

La grossa i l’anunci de Campofrío

Els impostos com a arma llancívola

Quant a la possibilitat de crear una espècie de ‘coronabonus’, igual com Espanya o Itàlia, França veu amb bons ulls la iniciativa, però reconeix que en aquests moments «som encara lluny d’un consens sobre aquest instrument» perquè és un element que genera grans «diferents» entre els 19 països de l’euro. No obstant, apunta que a llarg termini considera que és una línia de treball per estudiar. «Estimem que la utilització d’eurobons o ‘coronabonus’, com els vulguin anomenar, instruments de mutualització de deute públic, podrien ser útils» perquè «és un marc de solidaritat i per tant de força per a l’Eurozona. No s’han de veure com a elements de debilitament de la zona euro.

Al contrari, són un senyal de la voluntat de la zona euro de viure junts i de prova de solidaritat», ha defensat reivindicant l’obertura d’un debat. Una actitud contrària a la que mantenen països com Alemanya, Holanda o els països del nord, contraris a tot el que signifiqui mutualitzar riscos i que exigeixen també condicions per activar el fons de rescat. Si l’Eurogrup no arriba a un acord aquest dimarts la decisió final la podrien tenir els líders de la UE en la cimera prevista per a dijous. «El nostre objectiu és afegir una nova línia de defensa que eviti que la crisi sanitària es converteixi en una crisi financera. El meu objectiu és presentar solucions als líders en la cimera de dijous», ha anunciat el president Mario Centeno.