Els mercats tornen a fixar la seva atenció en la prima de risc

Els mercats han valorat la situació: han posat un preu als actius financers, les borses han ajustat els seus índexs més d’un 30%, els inversors en deute públic i els bons privats s’estan començant a espantar seriosament per la previsible situació fiscal dels estats després de la crisi i per la situació financera de les empreses, sobretot aquelles de més risc i exposició. Aquesta anàlisi que realitza Enrique García Palacios, conseller delegat de GVC Gaesco, no passa per alt una nova crisi de deute sobirà a Europa com ja va ocórrer durant en el 2010, aquella que va familiaritzar els no iniciats en els mercats amb la prima de risc. 

La reunió del Consell Europeu d’aquest dijous, o millor dit, la falta d’un acord manifestada en aquesta trobada, torna a posar en el disparador el deute públic dels estats perifèrics i accentua les discrepàncies entre les dues Europes. Diferències que es posen de manifest en l’evolució de la prima de risc –el diferencial que han de pagar els inversors per comprar deute de la resta d’estats respecte al bo alemany a 10 anys– dels diferents països de l’euro. Mentre que la rendibilitat del bo germànic se situa en –0,486, amb una caiguda de 20%, en l’altre costat de la balança, la prima de risc italiana ha assolit aquesta jornada els 177,60 punts amb un ascens del 13,6%. Encara no arriba al deute grec, el diferencial del qual és de 203,1 punts, tot i que la pujada és menor, 5,62%. El bo espanyol representa una diferència de 98,8 punts bàsics, després de pujar un 6%. 

Abandonar límits

El BCE va anunciar el dijous que abandona els límits autoimposats de compra de deute, de manera que podrà ajudar més a qui més ho necessiti, per exemple Grècia o Itàlia. Aquest anunci va valer dijous perquè les primes de risc es relaxessin en un primer moment i dissipessin la possibilitat d’una nova crisi de la renda fixa, una cosa que va tirar per terra més tard la reunió del Consell d’Europa, com evidencia l’evolució de la renda fixa aquesta jornada, així com els mercats de renda variable. 

Tot i que per a la majoria dels analistes aquesta crisi és temporal, ningú és capaç de predir el seu abast, raó per la qual no passa per alt la possibilitat d’un nou cisma institucional europeu davant de les dificultats per trobar mecanismes d’actuació comuna. Les reticències del nord a l’emissió d’eurobons accentuen aquestes diferències. Però la situació del mercat no és la mateixa que el 2010: «Hi ha un suport fort al mercat de bons. Si alguna cosa s’ha après de la crisi anterior és que no es pot deixar que es posi en dubte la viabilitat d’un país i el BCE ha sigut ràpid amb l’anunci d’aquest bazuca financer», ha explicat César Ozaeta, gestor de fons d’Abante.

Programa de compra

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

La reunió del consell de Govern del BCE feta el 18 de març va conduir a un nou programa de compres d’emergència per a casos de pandèmia, un pla de 750.000 milions d’euros (6,3% del PIB). Aquest programa finançarà la compra de bons del govern i d’empreses modificant el programa de compra d’actius existent, fins al final de la crisi del Covid-19, que no incloïa flexibilitat. És a dir que el BCE havia de comprar bons dels estats per igual.  Aquesta cotilla va ser aixecada dijous.

El dubte que manegen els mercats en aquesta situació és si s’inclou el programa els eurobons. Itàlia, Grècia i Espanya són els països que més els reclamen i els que poden resultar més beneficiats per la seva instauració. La falta d’acord del Consell Europeu perjudica les seves expectatives, com prova l’evolució dels bons a 10 anys aquesta jornada. I tot i així, reflecteixen certa estabilitat. «Crec que alguna cosa acabarà sortint, o eurobons o qualsevol altre instrument, però no hi haurà una gran ampliació de les primes de risc. Si fa falta fer més, el BCE actuarà», defensa Ozaeta.