El Homrani: «Dubtem que tots els aturats puguin cobrar a temps»

El conseller de Treball, Chakir el Homrani, comanda aquests dies les operacions de la Generalitat en matèria laboral confinat des de casa seva. Encomanat de coronavirus des de fa dies, el dirigent d’ERC i sindicalista d’UGT trampeja l’impacte econòmic i social d’una emergència que en dues setmanes ha deixat estadístiques sense precedents. Més de mig milió de treballadors estan afectats per un expedient de regulació temporal d’ocupació (erto) i la xifra continua pujant. Gestionar aquesta allau d’expedients, garantir les prestacions a tots els treballadors que es quedin a l’atur i fer de l’actual emergència un parèntesi el més curt possible són els principals reptes que maneja aquests dies el conseller. 

¿La prohibició dels acomiadaments justificats pel coronavirus i la renovació automàtica de contractes seran suficients per parar l’onada d’acomiadaments?

Aquestes mesures arriben tard, la concreció jurídica dista molt de l’anunci mediàtic i tenim la sensació que són incompletes. Fa dies que tenim constància de l’acabament de contractes temporals de moltes empreses que, davant de la incertesa, han preferit prescindir de temporals i d’ETT. La mesura d’allargar els contractes afectats per ertos mentre duri la suspensió no deixa de ser un pedaç. Quant a la suposada prohibició d’acomiadar, la lletra petita, com ens temíem, diu una cosa que ja passava i que tothom ja sabia; ningú pot ser acomiadat directament a causa del Covid-19, i no hi ha cap prohibició exprés a l’acomiadament.

Acabem la segona setmana de confinament amb més afectats per erto que nombre d’aturats al febrer. ¿Aquesta xifra continuarà pujant?

Continuarà pujant, però creiem que es moderarà la corba d’increment. Tot i que estiguem parlant de mig milió d’afectats per erto, cal tenir en compte que a Catalunya hi ha tres milions de treballadors en actiu. Esperem que l’estabilització es doni del tot la setmana que ve. També a l’espera de com es concreten les noves restriccions. Ho pot provocar un nou increment d’ertos.

¿Hi ha empreses que estan abusant de la figura de l’erto per estalviar-se les cotitzacions?

De tots els expedients que ens entren, el 60% són molt automàtics, ja que estan vinculats a activitats que han hagut de tancar per les decisions de les autoritats sanitàries. Tenim un equip de 60 persones que estan analitzant totes aquestes situacions. Sí que hi ha situacions una mica més complexes, d’empreses que han patit una baixada molt forta de la seva activitat econòmica. En aquests casos sí que ens estem trobant amb expedients que no considerem que siguin de força major i que s’haurien de presentar per altres vies.

¿Són minoritaris?

N’hi ha pocs. També ho hem de situar. Un cas a part són aquelles empreses que treballen per a l’administració i a les quals s’ha garantit el cobrament dels serveis. I ho hem fet per garantir que ningú vagi a l’atur. La nostra decisió és clara i aquí no hi poden haver expedients de regulació.

El volum d’expedients que està rebent aquests dies el seu Departament no té precedents. ¿Té capacitat per garantir que tots s’ajusten a la legalitat?

Ens estem adaptant a aquesta realitat. I ho estem fent amb rigor.

¿Té capacitat el Departament de Treball per garantir que tots els afectats per un erto cobrarin la prestació a temps?

Per a nosaltres aquest és un tema clau. Fa setmanes que parlem amb el Ministeri [de Treball] i ens hem ofert per agilitar-ho tot. Hem d’habilitar els mecanismes per assegurar que tots els treballadors afectats per aquests ertos o els treballadors que han perdut la feina perquè les empreses no els han renovat fins ara els contractes temporals tenen garantida les prestacions. La nostra preocupació principal, a part de la gestió dels expedients de regulació, és que el SEPE tingui la capacitat de garantir-ho.

¿Ara mateix la té?

Fa tres setmanes que estem en contacte i els enviem una carta posant-hi a disposició el SOC. Ara el Govern ha habilitat que les empreses puguin facilitar de manera col·lectiva les dades dels treballadors afectats per un erto. El que necessitem és que, després de tres setmanes, ja tinguem aquestes eines i puguem activar-ho tot. Dubtem que tots els aturats puguin cobrar a temps, no veiem que el SEPE tingui la capacitat per garantir-ho.

¿Creu que una empresa amb beneficis hauria de deixar de pagar les cotitzacions a la Seguretat Social durant un erto?

Hauríem de tenir mecanismes que revisessin aquestes situacions. Però també hem de tenir en compte de quina manera sortirem de l’actual crisi de salut pública generada pel Covid-19. Aquesta visió també l’hem d’incorporar. Les situacions que es vivien fa dos mesos canviaran molt i necessitarem assegurar que els treballadors puguin tornar a tenir aquests llocs de treball. Hi haurà molts sectors que, quan acabi aquesta situació, en sortiran tocats i hem de garantir la cadena de pagament.

¿És necessari restringir encara més l’activitat econòmica a Catalunya per evitar possibles contagis?

Aquesta és l’actitud del Govern i és una actitud que la fem nostra. Més val prendre decisions ara que permetin no allargar aquesta situació i que ens permeti estar en situacions de més fortalesa en un futur. Millor fer-ho ara i no haver de fer-ho d’aquí dues setmanes. A partir d’aquí, aquesta aturada l’hem de fer molt bé i de manera molt quirúrgica, per assegurar els sectors essencials i la cadena alimentària. Per exemple, hi ha empreses químiques que podríem pensar que s’han de tancar, però que fabriquen algun element que després és clau en la cadena sanitària o alimentària.

Si demà el Govern central pogués reduir al mínim l’activitat econòmica, ¿està preparat?

Aquest treball s’ha fet, la consellera [Àngels] Chacón ho ha explicat i crec que és absolutament fonamental.

¿Com explica, doncs, que aquest estudi estigui fet i l’obra pública de la Generalitat no s’hagi parat fins aquest divendres?

Perquè tenim unes limitacions competencials i el problema que vam tenir és que amb el reial decret, les decisions que havíem pres, no les podíem executar. Eren contradictòries amb un reial decret que, malauradament o no, depenent de la visió política de cadascú, és superior jurídicament. Aquest divendres, al Consell de Govern, vam poder adaptar les nostres decisions a aquest reial decret per assegurar la seva viabilitat. Perquè, com el Govern, també hem de donar seguretat jurídica, que és el que ens reclamen els agents socials.

¿Troba a faltar més mesures?

No pot ser que faci tres setmanes que parlem de la prestació que es volia fer per a pares i mares amb familiars a càrrec i que encara no hàgim vist res concret. Necessitem que les mesures es complementin. Hem de demanar responsabilitat a les empreses, especialment a les que han tingut molts beneficis, però alhora hem de garantir seguretat jurídica a tothom. I hem de donar aquests àmbits de seguretat entorn de prestacions, entorn d’una política molt més expansiva econòmicament. I crec que fins ara no hem fet del tot polítiques expansives econòmicament.

¿Pensa en els subsidis anunciats, per exemple, per a les treballadores de la llar?

Sí, el Govern fa tard, però ho ha de fer. Si no, la situació serà molt més complexa, perquè hi haurà una ruptura de la cadena de pagaments. I quan això passi, aquestes decisions afectaran molts altres àmbits. I per això és absolutament necessari. Nosaltres també hem d’assumir les nostres responsabilitats i funcions. Estem treballant en mecanismes que puguin assegurar els ingressos a tots els nostres ciutadans, com una renda de confinament. I si aquestes mesures han de ser complementàries a d’altres és millor saber primer com seran aquestes mesures.

Si calgués aprovar-ho demà, ¿vostès ja tenen preparada aquesta renda de confinament?

L’estem treballant i esperem en breus tenir-la tancada del tot.

¿Podrien tenir-la preparada la setmana que ve? Dimarts s’esperen novetats del Consell de Ministres...

Estem treballant en el termini més ràpid possible.

Notícies relacionades

Dos milions d'afectats per ertos en les dues primeres setmanes de confinament

El Govern central prohibeix temporalment els acomiadaments justificats pel coronavirus

¿Serà més dura l’actual crisi del coronavirus que la financera de fa una dècada?

Serà diferent, perquè la sensació ara és d’absoluta excepcionalitat. El 2008 hi va haver molts expedients de regulació, però no en dues setmanes. És una dimensió absolutament diferent. Si fa sis mesos haguéssim fet una sèrie de televisió sobre el que estem vivint avui hauria sigut catalogada de ciència-ficció. Serà més dura si no hem après les lliçons de la crisi de fa deu anys. Aquesta crisi no la poden pagar els més vulnerables.