El coronavirus es cobra gairebé 840.000 llocs de treball, el pitjor març de la història

La crisi del coronavirus ha escombrat en dues setmanes la recuperació de l’ocupació  que acumulava el mercat laboral espanyol dels dos últims anys. En dues setmanes d’absoluta excepcionalitat, el Covid-19 ha destruït la mateixa ocupació que la crisi financera de fa una dècada en els 100 primers dies. Una crisi sanitària sense precedents ha deixat unes dades d’ocupació del mes de març sense precedents: el març del 2020 és, amb diferència, el pitjor març de la història d’Espanya en termes d’ocupació. L’impacte econòmic de la pandèmia ha provocat que el tercer mes de l’any tanqués amb 840.000 afiliats a la Seguretat Social menys i 300.000 aturats més; segons les dades publicades aquest dijous pel Ministeri de Treball. Unes xifres que, no obstant, no computen als més de dos milions de treballadors afectats per un expedient de regulació temporal d’ocupació (erto) a tot Espanya.

En les dues primeres setmanes de confinament, des que el Govern va declarar l’estat d’alarma el 16 de març fins al 31 del mateix mes, es van destruir a Espanya 1,6 milions de llocs de treball; la destrucció d’ocupació més intensa de l’estadística disponible. També es van crear gairebé 600.000 llocs de treball; cosa que indica com d’elàstic és el mercat laboral espanyol i que acaba deixant aquest balanç final de 918.996 treballadors menys en actiu. Un balanç de dues setmanes igual de nociu que els 100 primers dies de la crisi desencadenada per la caiguda de Lehman Brothers i que corona el març del 2020 com el pitjor mes de la història de l’ocupació a Espanya. Fins ara aquest funest rècord el tenia el gener del 2009 (el primer mes de l’any sempre és dolent per a l’ocupació), amb una pèrdua de gairebé 350.000 afiliats a la Seguretat Social.

I els sectors més afectats han sigut, en termes relatius, la construcció i els serveis; entre aquests últims especialment l’hostaleria. El primer impacte econòmic del Covid-19 ha sigut especialment dur per a totes aquelles activitats clausurades per la decisió governamental, com el turisme, la restauració i totes les seves activitats derivades. Fet que s’ha notat en la distribució territorial del balanç de baixes laborals, amb Andalusia com la comunitat autònoma que més llocs de treball ha perdut. 

El «gruix» de la destrucció d’ocupació ja ha passat

La ministra de Treball, Yolanda Díaz, i el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, han sortit aquest dijous a donar compte d’unes dades que han qualificat d’«absolutament excepcionals». Díaz ha reconegut que la xifra és «històrica», en el sentit negatiu de la paraula; tot i que ha recordat que no per això Espanya ha dilapidat tota la creació d’ocupació que està sumant des del 2013. La baixada de l’afiliació i l’augment de l’atur han sigut molt intensos, però Espanya és actualment lluny, amb 3,5 milions d’aturats, dels més de cinc milions d’aturats que va assolir en els pitjors moments de l’anterior crisi.

Escrivá ha declarat que el «gruix» de la destrucció d’ocupació derivada de la crisi del Covid-19 ja s’ha produït, especialment en sectors com la construcció, malgrat que les dades d’abril es poden endinsar en el retrocés. On s’ha manifestat més dubitatiu és en la «seqüència temporal» de la recuperació de l’ocupació destruïda i que destruirà el coronavirus. És a dir, des del Govern encara no aventuren quant durarà el retrocés i com de dilatat serà el que esperen que acabi sent un «parèntesi». 

Previsions per a l’abril: l’atur pot superar els 4 milions

El ministre Escrivá ha aventurat que el pitjor de la crisi del Covid-19, en termes d’ocupació, ja ha passat. No obstant, això no significa que l’ocupació segueixi a la baixa i l’atur a l’alça. L’economista sènior de Funcas María Jesús Fernández treballa amb projeccions que aventuren que el mes que ve acabarà amb uns 400.000 afiliats a la Seguretat Social menys; cosa que deixarà la destrucció total d’ocupació des de l’inici de l’estat d’alarma en 1,2 milions de cotitzadors. I, en termes d’atur, els seus càlculs situen el total d’aturats per sobre dels quatre milions. «Les xifres no han sigut tan dolentes com podríem arribar a esperar. Si no hagués sigut per la flexibilització dels ertos, això hauria sigut una hecatombe», opina.

El catedràtic d’economia financera de la UPF, Oriol Amat, dona per perdut, en termes d’ocupació, el que queda d’any. És a dir, difícilment el 2020 acabarà amb el mateix nombre d’ocupats amb què el va començar. «El març del 2021 podem assolir els mateixos ocupats que hauríem tingut el març del 2020, però per a això el Govern ha de ser més expansiu en les seves polítiques i més àgil», afirma. És a dir, Amat insta l’Executiu a estendre les transferències directes de recursos, com les aprovades recentment per a treballadores de la llar o temporals acomiadats. Una línia en la qual treballa l’Executiu per la via de l’ingrés mínim vital, segons ha reiterat aquest dimecres el ministre Escrivá. Des del seu departament ultimen un primer desplegament de l’esmentat subsidi per a dos dels col·lectius fins ara exclosos d’aquest «escut social» que està habilitant per fases el Govern: els aturats sense dret a prestació i les famílies sense ingressos.

Xifres d’atur 

El nombre d’aturats registrats a les oficines dels serveis públics d’ocupació (antic Inem) es va disparar en 302.365 al març (+9,3%), el seu repunt més alt en qualsevol mes de tota la sèrie històrica, a causa de la crisi originada pel coronavirus, segons dades del Ministeri de Treball i Economia Social publicades aquest dijous.

El volum total d’aturats va arribar així al finalitzar el març a la xifra de 3.548.312 aturats, la més alta del registre des de l’abril del 2017. Treball ha assenyalat que el Covid-19 ha canviat la tendència de l’evolució de l’atur amb què s’havia iniciat el març, ja que en els dotze primers dies del mes l’atur només pujava en 2.857 persones. El març sol ser un mes de descens de l’atur. En tota la sèrie, iniciada el 1996, només s’han registrat augments de l’atur en els marços del període 2009-2012, en plena crisi econòmica, i ara, el març del 2020, per la crisi sanitària.

En termes desestacionalitzats, l’atur va pujar el març en 311.037 persones, mentre que l’últim any l’atur acumula un augment de 293.228 persones (+9%).

Quant a la contractació, al març es van fer 1.256.510 contractes, un 26,5% menys que el mateix mes del 2019, dels que 145.393 van ser contractes indefinits.

Seguretat Social

La Seguretat Social va tancar el mes de març amb un descens de 833.979 afiliats, la seva retallada més elevada de la història, fins a situar el nombre total d’ocupats en 18.445.436, segons dades del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions publicades aquest dijous.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Aquesta és la dada amb què va tancar el sistema l’últim dia de mes i la que millor reflecteix l’impacte de la pandèmia del coronavirus en l’afiliació.

Si es té en compte l’afiliació mitjana, el descens va ser de 243.469 de cotitzadors (-1,2%), fins a un total d’afiliats mitjans de 19.006.760 treballadors.