L'Eurogrup s'encalla davant la crisi del coronavirus

La reunió de l’Eurogrup  semblava a priori encarrilada. Sobre la taula hi havia una triple xarxa de seguretat de més de 500.000 milions d’euros per protegir treballadors, empreses i governs de les conseqüències de la pandèmia del coronavirus, mitjançant préstecs del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE), garanties del Banc Europeu d’Inversions (BEI) i ajuts del nou fons per a l’ocupació, i molta pressió política i social. Però les línies vermelles continuen pesant a les capitals europees i, després de set hores de reunió, els ministres d’Economia i Finances de l’Eurozona seguien aquest dimarts sense aconseguir un acord. 

«La tasca cap a una ambiciosa resposta política al Covid-19 està ben encaminada, però encara no hi hem arribat», apuntava a les onze de la nit tocades el portaveu dels presidents de l’Eurogrup, Mário Centeno. Els ministres van continuar negociant durant la nit i la roda de premsa es va posposar fins avui a les deu del matí. Una possibilitat que el ministre de finances maltès, Edward Scicluna, donava per fet ja a mitja tarda. «Un Eurogrup maratonià possiblement durarà fins demà al matí per acordar un robust pla financer amb quatre pilars per recolzar els treballadors i empreses europees», vaticinava.

La reunió va arrencar amb una hora de retard i, després d’una primera ronda d’intervencions de gairebé tres hores, entrava en una aturada per redactar l’acord que al punt de la mitjanit no havia arribat a bon port a causa de la divisió d’opinions entorn de la condicionalitat en l’ús del fons de rescat europeu, l’emissió de deute conjunt i la durada del fons d’ocupació proposat aquesta setmana per la Comissió Europea i que Holanda exigeix limitar en el temps. Es tracta d’un triple còctel per protegir treballadors, empreses i governs de les conseqüències de la pandèmia del coronavirus que Espanya valora positivament, però insuficient a ulls de la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, que ha reclamat també un pla de recuperació que permeti finançar de manera conjunta els costos derivats de la pandèmia i les inversions que seran necessàries per reactivar l’economia europea.

Costos compartits

Segons Calviño, l’important no és l’etiqueta que s’utilitzi –es diguin eurobons, coronabons o qualsevol altre tipus de bo–, sinó disposar d’un mecanisme d’emissió conjunta. «El més important és que estiguem units als mercats, sense que augmentin les divergències a la UE. No és acceptable que cada país hagi de fer front només als costos derivats d’aquesta emergència. Per això hem de treballar en mecanismes de mutualització i buscar un vehicle nou, o dins del Marc Pressupostari Plurianual (MFF) que pugui servir per a la recuperació econòmica, per abordar junts les inversions necessàries», ha defensat la titular d’economia espanyola, que ha insistit que l’acord de l’Eurogrup o la carta que dirigeixi posteriorment el seu president, Mário Centeno, als líders de la UE ha de recollir clarament «que cal treballar en instruments a curt termini i a llarg termini» per posar en comú els costos derivats de l’emergència», tal com defensa també el Govern francès.

«Avui hem d’incloure dins de les nostres reflexions i en el paquet que es doni als líders una referència a aquesta qüestió. És un assumpte complex que ha de ser abordat a nivell dels caps d’estat i de govern. Però avui hem de veure fins on es pot arribar», ha explicat sense pronunciar-se sobre quin seria el volum adequat per a aquest nou fons o pla de recuperació. «No és el moment de fixar una magnitud, sinó de veure quins són els marges i les necessitats i com utilitzaríem aquests instruments per estimular l’economia», ha dit.

Triple tallafoc

Espanya, en tot cas, veu amb bons ulls el triple tallafoc cuinat en les últimes setmanes en l’Eurogrup: a través d’una línia de crèdit precautòria del fons de rescat europeu (MEDE) que podria mobilitzar uns 240.000 milions d’euros, els 200.000 milions en garanties del BEI i els 100.000 milions del nou fons SURE destinat a finançar els ertos. El pla encara genera resistències entre els governs europeus, especialment la utilització del fons de rescat i les condicions exigides per accedir a aquests crèdits. Segons ha explicat Calviño, les úniques condicions exigides han de ser les relacionades amb la resposta sanitària tot i que això no eximeix els governs d’haver de complir les regles fiscals a què estan subjectes tots els Estats membres. «Però sense que hi hagi cap tipus de condicionalitat específica relacionada amb cadascun dels països. No crec que calgui contemplar cap tipus de condicionalitat específica per a país ni reformes relacionades amb l’àmbit sanitari», ha avisat.

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

A més, com ja va advertir durant l’últim Eurogrup, Calviño ha tornat a deixar clar que Espanya no té «cap necessitat en aquest moment» d’accedir a la liquiditat del fons de rescat perquè es finança sense problemes en els mercats financers. «Estem abordant el nostre calendari d’emissió de deute públic amb uns resultats positius en termes de terminis, de demanda i de tipus d’interès. Per tant, No veiem cap necessitat d’accedir a cap tipus de mecanisme de liquiditat addicional», ha reiterat.

Dit això, el Govern sí que considera important disposar d’una línia de liquiditat precautòria oberta a tots els països directament vinculada al finançament dels costos de la pandèmia. «No és una qüestió que estigui a l’horitzó per a Espanya, però ens sembla important ampliar al màxim les possibilitats perquè tots els Estats membres puguin accedir de manera eficaç als instruments de liquiditat que ens hem dotat», ha assenyalat.