L'Eurogrup fracassa de nou en la resposta econòmica a la Covid-19

Nova reunió de l’Eurogrup per mirar d’acordar el primer pla econòmic europeu davant la crisi provocada pel Covid-19 i el nou fracàs. Després de 16 hores de marató negociadora, el president Mário Centeno, s’ha vist obligat a suspendre la reunió i enviar «a casa» els ministres d’Economia i Finances de l’Eurozona després d’una nova videoconferència fallida. «Ens hem acostat a un acord, però encara no hi hem arribat. Continuarem demà», ha anunciat cap a les vuit del matí el portuguès. «El meu objectiu continua sent una xarxa de seguretat de la UE sòlida contra el Covid-19 [per protegir treballadors, empreses i països] i un compromís sobre un considerable pla de recuperació», ha explicat.

Ni la dramàtica evolució del coronavirus al continent europeu ni la multiplicació de crides a la solidaritat dels últims dies han servit per acostar actituds. Els Països Baixos i Itàlia es mantenen amb les espases en alt i el pols que mantenen des de fa setmanes –per la utilització del fons de rescat europeu i la mutualització del deute– han impossibilitat un acord. «És massa aviat per a un paquet total. Això és principalment una crisi de salut», ha avisat el ministre holandès de finances, Wokpe Hoekstra.

Els intents d’última hora de França i Alemanya per intervenir i evitar la fractura total han caigut en sac foradat, tot i que els governs europeus tornaran a fer un nou intent aquest dijous. «Demà seguirem. Junt amb Olaf Scholz fem una crida a tots els Estats europeus a estar a l’altura dels desafiaments excepcionals per aconseguir un acord ambiciós», ha reclamant el ministre francès Bruno Le Maire a través del seu compte de Twitter. «En aquestes hores difícils Europa ha d’estar a prop. Junt amb Bruno Le Maire faig una crida a tots els països de l’euro a no rebutjar resoldre aquestes dificultats financeres i facilitar un bon compromís per a tots els ciutadans», ha afegit el seu col·lega alemany. 

La reunió de l’Eurogrup  semblava a priori encarrilada. Va arrencar dimarts a les quatre de la tarda, amb una hora de retard respecte a l’horari inicial previst. Sobre la taula, un paquet anticrisi format per 240.000 milions de préstecs del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (Mede), 200.000 milions en avals del Banc Europeu d’Inversions i 100.000 milions del nou fons per a l’ocupació proposat per la Comissió Europea. En resum, una triple xarxa de seguretat per a governs, empreses i treballadors de 500.000 milions d’euros i dos grans obstacles: la condicionalitat exigida per Holanda per concedir préstecs a través del Mede i la mutualització del deute.

Xoc sobre el fons de rescat i la mutualització del deute

Els països del sud volen que la nova línia precautòria del fons de rescat per finançar els costos de la pandèmia sigui accessible sense condicions macroeconòmiques addicionals com les imposades en els rescats tradicionals. El Govern holandès, avalat per Àustria i altres països nòrdics, continua enrocat en la seva posició i es nega a concedir un accés sense condicions. «El Mede és l’última xarxa de seguretat per a un país quan s’enfronta a problemes financers i econòmics», ha tornat a recordar Hoekstra. «Els Països Baixos estan disposats que es pugui utilitzar per [finançar] costos mèdics en aquestes circumstàncies», però «en la mesura que el Mede s’utilitzi per prestar assistència econòmica creiem que és prudent vincular-lo amb l’adopció de mesures econòmiques», ha explicat en un missatge a Twitter.

Notícies relacionades

«Només podrem sortir de la crisi si ens ajudem els uns als altres»

Paul de Grauwe: «Si no hi ha eurobons, el BCE hauria de finançar els països»

El segon gran obstacle continua sent la inclusió en l’acord d’una referència a la mutualització del deute. «Holanda ha sigut, és i continuarà estant contra els eurobons, perquè augmenten els riscos a Europa en lloc de reduir-los. A més de ser imprudent, tampoc és raonable», perquè en aquest cas «els Països Baixos haurien de garantir els deutes contrets per d’altres», ha recordat Hoekstra que, segons assegura, «la majoria de països de l’Eurozona recolzen aquesta línia».

Dues línies vermelles insalvables de moment que han obligat a ajornar la trobada. «La Comissió apel·la al sentit de la responsabilitat necessari en una crisi com aquesta. Demà serà un altre dia», ha dit el comissari d’assumptes econòmics, Paolo Gentiloni, després de la llarga nit en blanc que ha sigut «molt dura», segons fonts europees que han apuntat directament a les resistències del govern holandès a suavitzar les exigències quant a l’ús del fons de rescat europeu com l’element que ha bloquejat la reunió.