Un primer retorn a l'activitat: esglaonat i sense totes les garanties de seguretat

L’economia espanyola ha experimentat entre aquest dilluns i dimarts un primer retorn a l’activitat, amb els treballadors dels serveis no essencials reincorporant-se després de 15 dies d’aturada decretada. La construcció i part de la indústria han tornat a activar les màquines en una ‘deshibernació’ nombrosa, però no massiva, de milers de persones. I amb llacunes en molts centres de treball sobre la si les empreses disposen del material necessari per garantir que la corba de contagis no es tornarà a disparar. No només hi ha dubtes entre les patronals i els sindicats dels equips suficients per obrir, sinó també de les existències de prou EPIs per aconseguir que la reobertura d’aquests dies duri més enllà d’unes setmanes. Especialment entre les petites i mitjanes empreses; que representen la majoria del teixit empresarial del país.

Amb la festivitat de Dilluns de Pasqua pel mig, set comunitats autònomes han recuperat part de la seva activitat aquest dilluns i unes altres vuit ho faran dimarts. «Esglaonat» és l’adjectiu amb què ha definit el secretari general de la UGT, Pepe Álvarez, el ritme de les operacions. L’activitat no ha passat de 0 a 100; l’economia no ha transitat del desconfinament total a l’activitat normal. «No hi ha gaire més gent treballant que la que hi havia els dies anteriors», ha considerat el màxim dirigent de CCOO, Unai Sordo. Perquè el volum de treballadors dels serveis no essencials és minoritari i ocupa una de cada quatre assalariats; segons l’INE. I, d’altra banda, milions de treballadors continuaran suspesos de sou i feina mitjançant un erto. Aquests superaven els tres milions d’afectats a tot Espanya a data de divendres i durant el cap de setmana, com a mínim a Catalunya, l’estadística ha continuat creixent.

Aquest primer retorn ha sigut nodrit, però no massiu. Així ho constata el volum de trànsit del transport públic a les principals ciutats del país, que revelen un repunt respecte al confinament total entre els serveis no essencials; però queden lluny dels registres normals. Aquest dilluns al matí el metro de Madrid va registrar un trànsit de 13.375 passatgers; el 50% més que dilluns passat però molt lluny dels 110.000 d’un dilluns normal. Uns números similars als que preveu l’Ajuntament de Barcelona per a la capital catalana, ja que la freqüència del servei augmentarà entre el 40% i el 65%, però tot just preveu el 15% dels passatgers d’un dia previ a la pandèmia.

Preocupació per les pimes

No tots els treballadors d’empreses tipificades com a no essencials s’han reincorporat als seus llocs després de la Setmana Santa. I és que no totes les empreses disposen actualment del material de prevenció de riscos sanitaris necessari per garantir les condicions mínimes per a aquesta tornada. I el forat és a les pimes, tal com han coincidit a assenyalar les patronals i els sindicats. «En el món empresarial el que entenem és que possiblement les empreses grans sí que tenen capacitat i accés a subministraments [de prevenció], mentre que les petites i mitjanes empreses segurament no tenen aquest tipus de materials», ha alertat aquest dilluns el vicepresident de la CEOE Íñigo Férnandez Mesa, en declaracions a Antena 3. Les centrals remarquen els limitats recursos d’Inspecció de Treball per controlar totes les companyies que decideixin reiniciar la seva activitat sense totes les garanties

Notícies relacionades

Coronavirus a Espanya i el món: Última hora de la Covid | Notícies en DIRECTE

Abu Dhabi es rearma a Espanya amb noves filials de renovables

Des de la patronal catalana Pimec no veuen tant el problema a garantir la seguretat del primer dia, sinó en els següents. «La gran majoria de les pimes catalanes podran obrir, de fet, moltes ho faran en millors condicions que al declarar-se l’estat d’alarma, ja que durant aquests dies han pogut adaptar els seus plans de contingència», afirma la directora de relacions laborals de l’entitat, Elena de la Campa. La incògnita que se’ls presenta a moltes és si aquesta reobertura no acabarà en un erto per causes productives al cap d’uns dies o setmanes, davant la impossibilitat de garantir la seguretat dels treballadors.

«Les existències de materials de prevenció arriben amb comptagotes i són insuficients», reconeix. Uns materials que van més enllà dels guants, les mascaretes i els gels desinfectants i que varien segons l’activitat i naturalesa de la companyia. Així com els costos de poder mantenir o no aquesta cadena de subministraments sanitaris. «Hi ha sectors en què les empreses poden obrir i tancar ràpidament i sense uns grans costos, però per a d’altres haver de tornar a tancar serà un cop dur», afirma de la Campa.