L'ocupació s'estabilitza després del xoc del coronavirus: l'abril acumula 10.000 ocupats més

Després del xoc que va suposar la irrupció del coronavirus al mercat laboral espanyol, l’estat del pacient s’ha estabilitzat. La destrucció d’ocupació que va deixar un balanç al març de gairebé 840.000 treballadors en actiu menys s’ha frenat i la primera quinzena d’abril deixa un saldo positiu de 10.225 d’ocupats més. Aquestes són les noves dades que ha fet públic aquest dimecres el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luís Escrivá, en la comissió de Treball al Congrés dels Diputats. En la següent línia al nombre de baixes laborals per la pandèmia, Escrivá també ha donat compte del nombre de ‘pacients’ que estan o estaran intubats a una prestació o subsidi habilitat per l’Estat: 6,3 milions de persones.

El responsable de la Seguretat Social ha detallat aquest dimarts amb dades la magnitud d’aquest «escut social» que ha anat estenent per fases el Govern d’Espanya. La política de «protegir rendes», tal com ha reiterat Escrivá diverses vegades en la seva intervenció, preveu protegir 6,3 milions de treballadors afectats pel Covid-19; cosa que equival a gairebé un de cada tres ocupats a Espanya. El gruix d’aquesta política de conservació de rendes per no trencar les cadenes de pagament el representen els afectats per un expedient de regulació d’ocupació (erto). Quatre milions d’assalariats estan o estaran afectats per un erto vinculat al Covid-19; prop del 25% del total d’assalariats.

El nombre d’expedients segueix a l’alça des que l’Executiu va decretar l’estat d’alarma i les oficines del SEPE es troben col·lapsades en la gestió d’aquests expedients. «El nivell d’esforç i càrrega administrativa és extraordinari», ha manifestat Escrivá, en reconeixement als empleats públics que ho fan possible. Actualment les oficines governamentals estan resolent prop de 200.000 expedients diaris i més del 50% dels ertos registrats per les empreses ja estan tramitats, segons ha afirmat el ministre en la seva compareixença. És a dir, la meitat de les empreses que van registrar el seu expedient ja estan exonerades de quotes. Quants d’aquests treballadors afectats per un erto estan ja cobrant la prestació és una dada que no ha facilitat aquest dimarts Escrivá, ja que el SEPE és competència d’un altre ministeri, el capitanejat per Yolanda Díaz.

A la xifra d’afectats per erto s’hi han d’afegir 1,4 milions de treballadors autònoms –prop de la meitat del col·lectiu–, que ha sol·licitat o sol·licitarà la prestació per cessament d’activitat (de prop de 660 euros mensuals). El ministre també ha avançat que la Seguretat Social tornarà d’ofici als beneficiaris d’aquesta prestació la meitat de la quota d’autònoms del mes de març. En paral·lel, Escrivá tambien ha donat dades del nombre d’empreses i autònoms que han sol·licitat l’ajornament de quotes a la Seguretat Social, que ha sigut sol·licitada per 92.295 firmes.

La xifra final de beneficiats per l’‘escut social’ del Govern la completen prop de 900.000 nous aturats sense dret a prestació, que podran accedir als subsidis especials per a temporals habilitats des de l’Executiu.

Ingrés mínim vital pendent

Notícies relacionades

La UGT reclama més subvencions per a la negociació col·lectiva i la igualtat

Veolia, Enagás i l’Ajuntament de BCN utilitzen el fred per produir energia

Amb aquestes dades a sobre de la taula, Escrivá ha considerat que les política de protecció de rendes del Govern «està fent efecte». «S’ha de dir amb humilitat perquè és dificilíssim arribar a tot el món», ha afegit. Perquè entre aquests 6,3 milions de persones receptores per una prestació o subsidi extraordinari habilitat des del Govern no es compten els potencials beneficiaris de l’ingrés mínim vital que ultima des de fa setmanes l’equip d’Escrivá.

Una capa més d’aquest ‘escut’ que ha sigut protagonista aquests últims dies per una pugna política al si del Govern. D’una banda, una facció, la cara visible de la qual està sent el vicepresident segon Pablo Iglesias, advoca per una renda mínima transitòria per després desplegar aquest ingrés mínim vital de manera definitiva. D’altra banda, està la que defensa la via d’apostar directament pel projecte d’ingrés mínim, que ja tenia en el programa l’Executiu abans de la pandèmia; tot i que això impliqui postergar-ne la implementació.