L'estudiant espanyola de veterinària que recull nespres

Mar Galiana estudia veterinària a Múrcia i tenia pensat treballar aquest estiu en el sector de l’hostaleria o en alguna botiga d’animals. Però les seves classes presencials i els seus plans van quedar en res fa un mes. «Com que puc seguir els estudis ‘online’ i necessitaven gent em vaig apuntar a agafar nespres. També per no estar tancada a casa», admet riallera. Ara confessa que tot i que ho porta bé no li és fàcil arribar a casa i posar-se a estudiar. «Això sí, quan tinc examen em puc demanar el dia lliure», explica la jornalera a la localitat alacantina de Callosa.

La seva família es va prendre bé la decisió. «La meva mare estava una mica preocupada per la possibilitat que em contagiés del Covid-19 i el meu pare es va alegrar davant de la perspectiva de no haver d’assumir totes les meves despeses», explica. Quan va explicar a la seva mare que sempre anaven amb mascaretes i que en els arbres petits només entra una persona, es va quedar més tranquil·la.

Jaume Soler és un dels seus companys de quadrilla i ell sí que estava ja en el mercat laboral. «Vaig acabar Arquitectura fa un any i estava treballant en el departament tècnic d’una fàbrica de ceràmica. Al principi van aguantar-ne uns quants i després ens van fer fora a molts d’altres», explica. En el seu cas no va arribar a cobrar l’atur perquè només havia treballat quatre mesos abans que esclatés la crisi.

La sorna dels veterans

Notícies relacionades

El Govern treballa en la incorporació d’una intel·ligència artificial als jutjats per accelerar el redactat de sentències

Una sentència amplia la cobertura del subsidi a més grans de 52 anys

La sorna dels veteransAquí les llicenciatures no valen. «Els veterans reien una mica al principi però l’ambient és bo. És una fruita bastant delicada i una vegada l’agafes no la pots tocar ni pressionar perquè es posa lletja. Al principi els agafàvem com taronges», explica.

Amb dues setmanes i mitja, tots dos dominen ja la matèria i aguanten sense problemes les nou hores d’una jornada que s’assembla molt poc a la que feia a l’oficina.