La distància social amenaça els bars

Espanya és el país de la Unió Europea amb més bars i restaurants, però el coronavirus els ha clausurat per complet. No n’ha quedat cap obert i la gran pregunta és: ¿quan tornaran i com ho faran? Els hotelers es comencen a preparar per a una desescalada que encara no té data ni pla, almenys que ells sàpiguen, i que amenaça la seva supervivència amb la temuda distància social.  

Tancats i barrats, els ingressos dels 219.000 bars, restaurants, cafeteries i pubs es resumeixen en zero, però les seves despeses continuen comptabilitzant-se: proveïdors, lloguer... En el cas dels treballadors, uns 1,3 milions, molts han optat per la suspensió de l’ocupació (ertos). Tres de cada quatre bars estan regentats per petits empresaris –amb menys de tres treballadors– que viuen ‘al dia’, és a dir, tenen una liquiditat amb data caducitat, la majoria, d’un mes.

Empreses com Mahou, Heineken, Aguas Danone, Central Lechera Asturiana, Deoleo, Marqués de la Concordia, Bodegas Barbadillo, Nestlé, Faustino Rivera o el proveïdor de cafè Bazar i Fusione s’han mobilitzat per omplir els magatzems dels bars per quan es produeixi la seva reobertura. Amb una facturació propera als 94.000 milions d’euros, el Covid-19 amenaça de reduir els seus ingressos un 40% i provocar una pèrdua estructural de 207.000 llocs de treball, segons un informe elaborat per Bain & Company i EY.

Alguns empreses s’han acollit als ajuts del Govern, com l’aval per a crèdits de l’ICO o la moratòria de lloguer per a locals comercials propietat de grans forquilles, però el sector les considera «insuficients». «La moratòria infla més la pilota, és un mes que s’acumula i les empreses no tindran una tornada fàcil», explica el secretari general de la patronal Hostaleria d’Espanya, Emilio Gallego. Els bars viuen de la demanda interna, que es veurà afectada per la caiguda de la renda de les famílies i el temor del contagi, però també d’un turisme internacional del qual no es tenen notícies.

I el pitjor podria estar per arribar. Un dels principals temors és l’endemà i el temut distanciament social que a priori serà la norma. «Això ens preocupa molt perquè la demanda no serà la mateixa» mentre les despeses continuaran corrent, explica Emilio Gallego. Entre les peticions, l’hostaleria reclama al Govern poder mantenir els ertos després de l’estat d’alarma i, als ajuntaments, una millora de les normatives de les terrasses «per no perdre capacitat i complir les distàncies».

Tant les empreses com el Govern tenen com a referents Àustria, Dinamarca, la República Txeca o Alemanya, que comencen ara la desescalada. Les iniciatives han sorgit de tot arreu: menys ocupació, instal·lació de mampares... Però des de la patronal insten, en primer lloc, a desenvolupar un segell d’‘establiment segur davant el Covid-19’.

Notícies relacionades

«Confio en la meva clientela perquè m'ajudi a remuntar»

«Sortirà airós qui abans sàpiga generar confiança entre els clients»

Un protocol que estableixi una sèrie de mesures de neteja, salut i higiene que facin confiança als clients i als treballadors com el que tenen els supermercats «que no han deixat de funcionar ni en l’època més dura», diu Gallego. Neteja de taules i cadires després de cada servei, «igual que al Congrés dels Diputats», establir un distanciament de metre i mig entre els clients...

¿I què passarà amb els petits bars de barri que amb prou feines tenen taules? «Si no poden obrir, potser necessitaran algunes mesures d’ajuda», diu Gallego. Segons les seves estimacions, es preveu el tancament de prop del 15% d’establiments, 40.000 en total, tot i que la realitat d’aquesta pandèmia anul·la qualsevol teoria.