Els 'icos' posen a prova la banca

Montse Pons és la directora de l’oficina que el Banc Sabadell té a Sant Quirze del Vallès i li ha tocat torejar amb importants canvis en la seva vida professional com a conseqüència dels efectes que la pandèmia té sobre el conjunt de la societat. No vol comparar la seva feina amb la que fa el personal sanitari, però no deixa escapar l’ocasió per explicar que els professionals de la banca igualment s’han vist desbordats per la tensió que els efectes econòmics de la plaga han posat sobre el sistema financer. «Com els metges i infermers, estem aquí per ajudar els nostres clients». Intenta remarcar que, al contrari del que va ocórrer en la crisi del 2008, el sistema bancari és part de la solució del problema, tot i que no tinguin el mateix reconeixement que els sanitaris. Però igualment deixa clar que solucionar aquest problema li treu hores de son i lleure. L’oficina que dirigeix s’ha vist, com la majoria de sucursals del sector, desbordada per l’activitat derivada de les mesures de finançament d’empreses i particulars aprovades pel Govern. 

Una càrrega de feina imprevista que s’amuntega en una llarga llista de tasques encapçalades per la necessitat de donar liquiditat a les empreses amb crèdits avalats per l’ICO. Aquesta funció posa a prova tot el sector.  «Som 14 persones a l’oficina i quatre ens dediquem a empreses, cada una té uns 50 expedients d’aquests crèdits a la seva taula». En total, 200 sol·licituds per a una sucursal que abans del Covid-19 amb prou feines tramitava unes 10 peticions mensuals de finançament d’empreses i autònoms. «I no és només gestionar la petició –la tramitació està resultant lenta–, hi ha una gestió prèvia: has de saber què necessita el client, mirar els números de l’empresa i assegurar-te que compleix amb els criteris», explica. 

Una operació de risc

Aquesta no és una qüestió banal. Ni el banc ni el mateix ICO volen agafar-se els dits concedint finançament que no es podrà tornar. L’institut públic mira cas per cas. «Ens insisteix que estem davant d’una operació de risc. I si considera que els criteris d’avaluació del risc del banc són laxos no accepta donar la garantia», expliquen fonts d’una altra entitat financera, immersa en la mateixa dinàmica de finançament.

Més de la meitat dels sol·licitants tenen en marxa un erto, tot i que això no impedeix l’accés al crèdit. «Les empreses venen a la recerca de liquiditat», explica Pons. El banc procura no donar crèdit a qui no està en condicions de tornar-lo, com ja feia abans de l’epidèmia. I regula el risc amb el tipus d’interès: va des de l’1% al 4%, en funció de cada operació. El tipus mitjà, en el cas del Sabadell, és del 2%.

Procés lent

Notícies relacionades

El Govern treballa en la incorporació d’una intel·ligència artificial als jutjats per accelerar el redactat de sentències

Una sentència amplia la cobertura del subsidi a més grans de 52 anys

Totes les demandes que han arribat al sistema bancari podrien haver acabat les dues línies de 20.000 milions aprovades fins ara dels 100.000 aprovats pel Govern. Però els diners no acaben d’arribar. El procés és lent: primer l’oficina, i després els comitès de risc de cada entitat, han de mirar les sol·licituds. Cal enviar-les a l’ICO amb un expedient de risc de cada una i l’emissor de la garantia torna a mirar un per un els expedients amb un leitmotiv definit: «‘No ens colis merda’, ens diu», puntualitzen font bancàries. Amb tot, el percentatge de crèdits denegats és petit. «En el cas de la nostra oficina no arriba al 2%», explica Pons.

 Un últim obstacle: el notari. Aquest col·lectiu no són serveis essencials, i tota l’operació es fa de forma telemàtica i el procés no és ràpid ni senzill d’executar.  No estranya, doncs, que les patronals Foment del Treball i Fepime hagin sol·licitat un procediment exprés per accelerar els crèdits de menor quantia (fins a 50.000 euros). «Si no s’agiliten els tràmits administratius en les pròximes hores, de molt poc hauran servit les mesures del Govern», plantegen les patronals.  Proposen que es desbloquegin els 60.000 milions encara retinguts i els 40.000 en tramitació culminin el procés. «Si no, moltes empreses no tornaran a obrir les portes».