El teletreball, una «nova normalitat» per a uns quants

Un dels leitmotiv que han habitat en molts dels discursos pronunciats en les últimes setmanes és que «ja res tornarà a ser com abans». Al marge de dilucidar entre la falca i l’anàlisi, el que és segur és que l’actual pandèmia ha deixat moltes ‘primeres vegades’ i ha revolucionat el món del treball. Els gairebé dos mesos de confinament han sigut, entre moltes altres coses, la primera experiència generalitzada de teletreball. A la qual, no obstant, només s’han pogut acollir una minoria de treballadors fixos i ben remunerats.

Així ho constaten diversos indicadors recollits en un recent informe d’un grup d’anàlisi de la Comissió Europea titulat ‘Les mesures de confinament davant de la Covid-19 i els mercats laborals de la Unió Europea’. En aquest, els seus cinc autors realitzen una anàlisi comparativa de les mesures adoptades per fer front a la pandèmia de les quatre principals economies de la zona euro: Alemanya, França, Itàlia i Espanya. I el balanç que fan els investigadors és que, pel que fa al teletreball, la seva implantació s’ha disparat, sense deixar de ser minoritària. I que aquesta finestra a continuar treballant des de la «nova normalitat» exclou en gran manera els col·lectius més precaritzats en el mercat de treball: les dones, els més joves, els autònoms i els treballadors eventuals.

Treballar a distància era una realitat infreqüent abans de la pandèmia i Espanya registrava un dels índexs més baixos entre els estats membres. Únicament el 12% dels treballadors realitzaven de manera més o menys habitual algun tipus de tasca a distància, segons dades d’Eurostat. Més reduïda era encara la seva presència en les relacions laborals i la negociació col·lectiva, ja que únicament el 4% dels convenis col·lectius recollien de manera explícita clàusules pel que fa al teletreball, segons dades d’UGT.

Bretxa a tot Europa

Notícies relacionades

Un missatge per a les empreses: abordeu la sostenibilitat com a negoci

El Govern adjudica per 2,3 milions l’obra d’accés al port de Barcelona

La reclusió recomanada per les autoritats sanitàries després de la irrupció de la Covid-19 ha acabat forçant el treball a distància en moltes de les professions que, per característiques, ho permetien. Oficis com l’hostaleria, la fabricació de cotxes o els guies de museus, per la seva naturalesa, no van poder continuar operant. I allà van entrar els ertos, que sumen ja quatre milions de treballadors afectats, o els acomiadaments. Ateses les limitacions del model productiu espanyol, l’informe xifra que el teletreball ha passat a ser la rutina de prop del 20% dels ocupats. La incògnita està en quants d’aquests treballadors forçats a teletreballar continuaran fent-ho una vegada passi la pandèmia.

No obstant, no tots els col·lectius han tingut el mateix accés i l’opció del treball a distància ha posat en evidència una nova bretxa en el mercat laboral. I és que, segons les dades creuades pels investigadors, els treballadors que poden practicar el teletreball guanyen, de mitjana, uns salaris que són el doble dels que es cobren en aquelles professions que han sigut obligades a tancar a causa de la pandèmia. Una tendència que, amb matisos, es reprodueix a tota la Unió Europea. De manera més suavitzada en economies com la francesa, la belga o les dels països nòrdics, i més intensament en d’altres, com la italiana i l’alemanya.