Luis Garicano: «El BCE ha d'ignorar el Constitucional d'Alemanya»

En aquests dies, l’eurodiputat i vicepresident del grup liberal Renew Europe al Parlament Europeu, Luis Garicano, treballa a ple rendiment contra els efectes econòmics de la pandèmia. La recent sentència del Tribunal Constitucional d’Alemanya que dona un termini de tres mesos al Banc Central Europeu (BCE) per justificar la proporcionalitat del programa de compra de deute públic del 2015 sota amenaça de treure el Bundesbank del programa de compra no ha fet sinó afegir més incertesa a la gestió econòmica de la crisi que queda per davant.

–¿Quines conseqüències tindrà la sentència del Constitucional alemany sobre el programa de compra de deute públic del BCE?

El que hauria de succeir és absolutament res. És a dir, que el BCE ignori el Constitucional alemany. ¿S’imagina algú que el TC espanyol es queixi que el BCE no presta prou atenció al problema de l’atur a Espanya? El BCE ha de fer la seva feina i respondre davant del Parlament Europeu i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), no estar esperant a veure què diu cada Constitucional.

¿Existeix una total contradicció entre la sentència del TJUE que va avalar la compra de deute i la del Constitucional alemany?

És evident i explícit. El tribunal alemany critica l’europeu i diu que la seva sentència va ser incorrecta, cosa que supera la capacitat del Constitucional

Tots dos coincideixen que sí que es pot comprar deute públic en el mercat secundari

Sí. El Constitucional el que afegeix és que el BCE ha de demostrar la proporcionalitat entre el programa que va posar en marxa el 2015 (PSPP). Li dona tres mesos perquè ho demostri, i si no ho aconsegueix, el banc central alemany, el Bundesbank, haurà de sortir del programa. Imaginin-se el que seria per a la política monetària que el teu banc central més important es quedi fora, sense poder fer compres. Seria un problema.

¿A què es refereixen amb proporcionalitat?

Per començar, exigeix que es continuïn complint les regles que s’estaven aplicant fins ara: que el BCE no compri més del 33% de cap emissió de bons i que el percentatge de compres a cada país obeeixi a la seva clau de capital en el BCE. És a dir, que si Alemanya representa el 20% i Espanya el 16%, el volum de compra d’actius s’ajusti a aquests percentatges. Però el més greu és que exigeix que el Consell de Govern presenti la documentació que mostra que les accions són proporcionals. Això sembla impossible, perquè suposa la subordinació d’un òrgan europeu a un de nacional.

–¿Podrà justificar-ho el BCE?

Sí. Demostrar que es van complir les condicions de proporcionalitat en el programa del 2015 és fàcil. N’hi ha prou que els advocats del BCE facin un paper. El que serà difícil és poder-ho fer quan demanin el mateix per al programa que s’ha posat en marxa ara contra la pandèmia (PEPP).

–¿Per què?

L’objectiu del programa vinculat a la pandèmia passa per no complir aquests límits. ‘No limits’, ha dit Christine Lagarde. El Constitucional alemany no ha avaluat aquest últim programa, només el del 2015, però al final de la seva sentència obre la porta al fet que s’apel·li contra ell. I no compleix els límits. Punt final. ¿Per què? ¿Per què? perquè l’objectiu ara és tancar aquestes primes de risc i no permetre que se’ls escapi de les mans i per a això hauran de comprar més en el país on més problemes hi ha, no té sentit comprar en tots en la mateixa proporció. Si tu penses que Itàlia està sent atacada pels mercats, hauràs de comprar més deute d’Itàlia. Si no, no pots fer la teva feina, amb la qual cosa el conflicte és evident. O compleixes els teus objectius de política monetària i incompleixes els límits o al revés, no hi ha possibilitat de fer les dues coses

Una altra cosa és que aquests criteris del Constitucional alemany hagin de vincular o no el BCE.

No ho han de fer.  No es pot conduir una política monetària si tens 19 tribunals constitucionals dient quines coses no els agrada. És molt important per al BCE ignorar-ho i per al Tribunal de Justícia Europeu, reafirmar la seva autoritat. Ara bé, en el que no hi ha dubte és que el Bundesbank és sota l’ordre constitucional alemany, i aquest pot dir-li d’aquí tres mesos que no participi en el programa de compra de deute, la qual cosa danyaria brutalment la credibilitat de la política monetària del BCE.

–¿Podria qualsevol altre banc cenral assumir les compres d’Alemanya?

A la pràctica, sí. Podria demanar-se al Banc d’Àustria o a Banc d’Espanya que fessin aquestes compres. Però seria tot un cop per al sistema.

–¿Quin recorregut jurídic té aquesta sentència?

Pretendre col·locar el tribunal constitucional de cada país per sobre del TJUE té un recorregut jurídic d’una magnitud enorme. Et pots carregar l’ordenament jurídic europeu, si no hi ha un tribunal de referència per a tots els països.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

–¿I quin és el seu abast polític?

Aquí la meva preocupació és enorme. Em preocupa molt la reacció tèbia de les autoritats alemanyes davant una sentència del seu Tribunal Constitucional que deixa el BCE en una situació molt delicada.