La guerra comercial, el dilema xinès de Trump

Els últims deu dies, des que Donald Trump va començar a posar sobre la taula la possibilitat de reobrir la guerra comercial amb la Xina, han sigut per al món i les borses una muntanya russa d’incerteses. Els vaivens es van calmar una mica divendres després que Pequín i Washington reprenguessin les converses d’alt nivell i llancessin missatges optimistes sobre l’estat i el futur de la «fase 1» de l’acord pactat entre els dos països al gener, fins i tot enmig de tensions exacerbades i economies castigades pel coronavirus. Les aigües, no obstant, continuen remogudes. I divendres el mateix Trump recordava que està passant «un moment molt difícil amb la Xina» i encara està «indecís» sobre el futur de la relació comercial.

El dilema de Trump té elements econòmics, però també, de forma fonamental, polítics, especialment a menys de sis mesos dels comicis en què busca la reelecció. La intensa campanya per assenyalar les responsabilitats i els errors de la Xina en la propagació del virus prova clarament de desviar els focus dels seus propis problemes de gestió i resposta a la crisi sanitària. També aprofita la creixent visió negativa de la Xina, que segons un sondeig de Pew s’ha disparat des del 47% i ara tenen dos de cada tres nord-americans.

Trump ha afirmat diverses vegades que aquesta responsabilitat xinesa en la pandèmia «supera» les consideracions econòmiques, fins i tot d’un acord que presentava als electors com un dels seus èxits més grans, un pacte pel qual la Xina es va comprometre a incrementar en dos anys 200.000 milions de dòlars les seves compres als EUA respecte a les totals del 2017, mentre que Washington mantenia els aranzels de productes xinesos en 370.000 milions.

Els problemes per complir aquests compromisos de la Xina, que per una combinació de la caiguda de la demanda interna i la castigada economia ha comprat als EUA, entre el gener i l’abril, un 5,9% menys que l’any passat (quan les compres ja estaven per sota de les de 2017), obren la porta a la ruptura de l’acord. I Trump ha promès informar de l’estat del pacte en una setmana o dues.

«Escacs o pòquer»

La seva visió és que està lliurant «una partida d’escacs o pòquer» amb la Xina. En aquest ‘joc’, de moment està frenant propostes dels falcons més destacats de la seva Administració i el Congrés, que li plantegen mesures agressives de càstig a Pequín, des d’una retirada d’immunitat sobirana, que permetria demandes, fins a incomplir els pagaments de deute (la Xina té 1,1 bilions en bons del Tresor), una idea forassenyada i de conseqüències devastadores per als mateixos EUA, que fins i tot Trump descarta.

Sí que avança l’impuls per provar de reduir la dependència de la Xina a les cadenes de proveïment, una iniciativa en què fa anys que treballa però que ara s’intenta moure «a tota màquina». Però aquesta idea, en què col·laboren mútiples departaments i agències buscant com pressionar per treure manufactura fora de la Xina a través d’incentius fiscals o subsidis, i en què també es negocia amb altres països, és un projecte a llarg termini.

Els aranzels, una carta enverinada

El que de moment Trump es guarda a la màniga és l’as dels aranzels, amb les seves paraules «el càstig definitiu» i «l’eina de negociació més gran inventada i que mai s’utilitzava», com sol presumir, però sap que és una carta enverinada. Abans que esclatés aquesta crisi, Trump va poder aguantar dos anys de guerra comercial i aconseguir el seu pacte perquè l’economia nord-americana era prou forta com per trampejar el temporal, però amb un índex d’atur ja del 14,7% i rumb al 20% i unes perspectives d’una contracció econòmica del 30 o el 35%, ara parteix de la vulnerabilitat.

Els aranzels, a més, no castiguen directament la Xina i el món empresarial nord-americà li reclama que retiri fins i tot els que ja estan en vigor, que són un llast per als beneficis i pesen especialment ara que s’acumula un inventari sense sortida en una crisi que castiga empreses, treballadors i consumidors. 

Notícies relacionades

La Xina no pot satisfer les compres compromeses amb els EUA

L’empresa de gestió de residus Movilex entra a Catalunya

També sobrevolen fantasmes històrics, com el de la Gran Depressió, que va empitjorar quan els EUA van desencadenar una guerra comercial global a l’aprovar la imposició d’aranzels amb la llei Smoot-Hawley, i altres països se’n van venjar amb les seves pròpies imposicions.

De moment, la partida està en pausa i, com passa sovint amb Trump, els següents passos són impredictibles. En qualsevol cas, per anticipar-los o interpretar-los convé no perdre de vista els sondejos electorals.