La pandèmia del coronavirus condemna el turisme a Espanya

En gairebé un obrir i tancar d’ulls elturismepot passar de ser el principal motor econòmic d’Espanyaa ser la seva condemna. Enmig d’una pandèmia mundial que aixeca fronteres i limita el moviment i el contacte humà, el coronavirus Covid-19 enfonsa en la incertesa el que fins ara havia sigut un valor segur per al creixement. La decisió d’ahir del Govern de posar en quarantena els viatgers internacionals que visitin el país afegeix més interrogants a un sector paralitzat.

Segons l’acordat per l’executiu de coalició entre el PSOE i Unides Podem, els turistes que arribin a Espanya a partir d’aquest divendres, 15 de maig, es veuran obligats a quedar-se 14 dies en quarantena al seu domicili o allotjament per evitar nous focus de propagació del virus. El responsable del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències, Fernando Simón, va remarcar que aquesta restricció es deu que aquests turistes poden procedir de països en els quals la pandèmia no està sota control, una cosa que suposaria un perill manifest de rebrots a Espanya que torcés la «favorable evolució» de l’actual situació epidemiològica.

El ministre de Sanitat, Salvador Illa, va remarcar aquest dimarts que la mesura adoptada pretén «que l’esforç de vuit setmanes no es desaprofiti amb casos d’infectats d’altres països», informa Iolanda Mármol. D’aquesta manera, els viatgers internacionals «només podran sortir del seu domicili per adquirir aliments, productes farmacèutics, o per la necessitat d’anar al metge o causes de força major» i hauran d’anar «sempre amb mascareta». La restricció s’aplicarà fins que duri l’estat d’alarma.

Els treballadors transfronterers i els professionals sanitaris o de cura de gent gran que es dirigeixin als seus centres de treball quedaran exempts d’aquestes limitacions. Fora d’aquests casos i altres com els delegats de missions diplomàtics o els ciutadans que puguin acreditar causes de força major es veuran afectats per la restricció de moviments aplicada pel Ministeri de l’Interior.

FALTA DE SEGURETAT EN LES AEROLÍNIES

La pandèmia del coronavirus i l’hivern econòmic que ha implicat ha deixat les aerolínies «en situació de supervivència», com l’ha definit l’Associació de Línies Aèries (ALA). En les últimes setmanesel trànsit aeri ha caigut un 95%, i el nombre de vols cancel·lats supera els 250.000 només a Espanya. Aquesta frenada productiva amenaça ara amb una caiguda d’ingressos de 15.000 milions d’euros, amb un impacte econòmic nacional d’uns 55.000 milions d’euros, gairebé el 4,4% del PIB, informa Eduardo López Alonso.

El seu futur és incert. Conscients que les restriccions sanitàries del Govern minven el seu negoci,algunes companyies han optat per eludir les mesures de seguretat establertes. Aquest cap de setmana un vol d’Iberia entre Madrid i Gran Canària carregat de passatgers va disparar les alarmes i va evidenciar la negativa de les aerolínies a reduir un terç la seva capacitat (o la meitat a partir de la fase 1 de desconfinament) i mantenir les distàncies.

La pressió al Govern es redobla. Ryanair, per exemple, exigeix ara cancel·lar les taxes per aparcar els seus avions en aeroports públics mentre assegura que al juliol reprendrà el 40% dels seus vols sense establir una directriu per separar els seus passatgers. Gairebé 900.000 llocs de treball del sector aeri a Espanya estan en risc.

Tot i que han reforçat la neteja i desinfecció de les seves instal·lacions, veuen en aquestes directrius públiques una amenaça a la viabilitat econòmica de les seves rutes. Part del sector turístic espanyol no entén les restriccions del Govern. «Estem totalment sorpresos, ja que no teníem notícies sobre això i no és correcte assabentar-nos-en directament per la publicació de l’Ordre del BOE», explica Martí Serrate, president d’Acave (Associació Corporativa d’Agències de Viatges Especialitzades).

VALS DAVANT REEMBORSOS

«No venia d’esperar 48 hores», lamenta Serrate, en relació amb la reunió de la Comissió Europea d’aquest dimecres on els estats membres de la Unió Europea hauran d’establir un marc comú de directrius per restablir progressivament els serveis de transport, reprendre les activitats turístiques i obrir gradualment les fronteres dins de l’espai Schengen. El pla de Brussel·les recolzarà l’ús de vals o bons de viatge en comptes del reembors del preu del bitlletper «alleujar els problemes de liquiditat de les empreses de viatges» (creuers, aerolínies i touroperadores) i salvaguardar el seu negoci.

Les limitacions a la mobilitat asseguren una caiguda de l’arribada d’estrangers idibuixen un estiu en què el turisme interior podrà salvar una part de la temporada. Tot i que des d’aquest dilluns els hotels i terrasses ubicades en territoris en fase 1 podran obrir, la gran quantitat d’estrictes mesures de seguretat fa que per a molts establiments no compensin l’obertura.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

El 2018 el turisme va aportar fins a 178.000 milions d’euros a l’economia espanyola, cosa que suposa un 14,6% del PIB nacional. Les platges, les terrasses, els bars i el bon clima han portat Espanya a ser la cinquena potència turística de la Unió Europea i la novena a escala mundial. Però la pandèmia ha subvertit tot això. Amb fins a un 92% fora del treball actiu, afectats majoritàriament per expedients de regulació temporal d’ocupació (ertos), l’hostaleria i els serveis de restauració són els més perjudicats pel coronavirus.

Espanya s’enfronta a un gran dilema: el seu model econòmic depèn d’un turisme massiu que dispara el risc de nous rebrots que enduririen l’actual crisi sanitària.