El Banc d'Espanya descarta ja l'escenari més favorable de recuperació

La crisi provocada per la Covid-19 té una naturalesa temporal, tot i que, probablement, serà «més duradora del que inicialment anticipàvem», ha comentat aquest dilluns el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos. Durant la seva compareixença en la Comissió d’Economia del Congrés dels Diputats. La profunditat de la crisi va més enllà dels escenaris menys perjudicials anticipats pel Banc d’Espanya, que el mes d’abril va traçar tres situacions diferents per a l’economia espanyola en funció de quins fossin els efectes econòmics de la crisi sanitària.

En aquesta anàlisi es contemplaven tres escenaris de caiguda del producte interior brut (PIB): el 6,8% en el cas més benigne, el 9,5% en el cas intermedi i el 12,4% en el pitjor. Després dels esdeveniments que s’han produït en els últims mesos i la certificació que la crisi ja dura més del que indicava la primera opció, el Banc d’Espanya ja descarta que es produeixi questa primera opció i observa que els escenaris més probables de caiguda de l’activitat el 2020 estaran en l’opció del 9,5% o del 12,4%. Així mateix es preveu un escenari de recuperació del 6,1% i del 8,8% el 2021, dades similars a les previsions de l’abril. En tot cas, «la recuperació el 2021 serà insuficient per tornar a l’escenari anterior a la crisi», ha comentat Hernández de Cos. 

Més endeutament

El governador del supervisor financer ha precisat, no obstant, la naturalesa global de la crisi econòmica, «que infligirà un cop molt dur a l’economia mundial». Però, de la mateixa manera, ha precisat que no afectarà de la mateixa manera uns països que d’altres, tot i que el cost de finançament per als estats de la crisi serà elevat. En el cas d’Espanya, ha assenyalat que l’escenari més probable d’endeutament és que s’arribi a una ràtio del 115% de deute sobre el PIB en el cas menys advers aquest any, però no descarta arribar a una ràtio de 120 punts de PIB.

De moment, el repàs de la situació econòmica mostra una caiguda de l’activitat en el primer trimestre del 5,2% del PIB, xifra que duplica la caiguda que es va produir en el primer trimestre del 2009, en plena crisi financera. Ha recordat que l’afiliació a la Seguretat Social va caure en 950.000 persones menys entre el març i l’abril i va duplicar la pèrdua del primer trimestre del 2009. Si compten els ertos, s’han d’afegir 3,4 milions de treballadors afectats i 1,5 milions d’autònoms.

«Som més vulnerables que altres països», ha dit Hernández de Cos. Les branques més afectades per la pandèmia representen el 25% del PIB: hostaleria, transport i comerç minorista. També la indústria automobilística s’ha vist molt afectada per la interrupció de la cadena productiva. La seva tornada a l’activitat serà més tardana que en altres països. 

El governador ha precisat en la seva exposició que han augmentat els riscos per a l’estabilitat financera: «Els riscos de mercat, crèdit i operacionals han augmentat de manera significativa», però, d’altra banda, els entitats financeres està en millor situació que durant la crisi anterior de respondre a les necessitats del moment. I ha avançat que el crèdit evidencia un repunt de més del 50% del flux nou concedit a empreses pels bancs. I ha destacat els programes d’avals de l’Estat que mostren que les operacions realitzades arriben fins al maig a les 372.000, i d’aquestes el 98% són pimes i autònoms. Amb un import dels avals de 37.000 milions i una mobilització de recursos per a les empreses per sobre dels 47.000 milions d’euros.

Resposta conjunta

Notícies relacionades

L'últim Consell de Ministres del maig aprovarà la renda mínima que començaran a cobrar 100.000 llars

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

La resposta individual dels països no és la més eficaç per a aquesta crisi. S’han pres iniciatives europees, ha comentat, però el seu volum és massa modest; malgrat els programes que s’han mobilitzat, en el conjunt de tots els programes d’ajuda aprovats, quan es compara amb les necessitats de finançament públic que sorgiran a la UE, «la quantia és reduïda».

Hernández de Cos ha ressaltat la inexistència d’un esquema que permeti que els agents de l’euro es financin en igualtat de condicions. «Podria cobrir-se amb un fons de recuperació comuna», ha defensat. Un instrument orientat al finançament de la despesa pública i la reestructuració del teixit productiu. En aquest sentit, ha precisat que un pressupost europeu comú ajudaria a reduir costos de finançament que afronten els països.