La UE esprem els ajuts públics per evitar la fallida de les seves companyies

Aquesta política ha suscitatmoltes crítiques, ja que els països amb unmarge fiscalmés gran tenen també més capacitat de foc per recolzar les empreses més colpejades per la crisi, i prova d’això és quemés de la meitat dels ajuts públics autoritzats –1,95 bilions d’euros a través de més de 160 decisions–corresponen a Alemanya (51%), molt per davant de França (17%) oItàlia(15%), els únics que superen el 10%.

Tot i que Brussel·les s’ha d’assegurar que l’ajudano distorsiona la igualtatde les condicions al mercat interior,és un risccreixent del qual fa setmanes que alerten Espanya i altres països de l’Eurozona. «No tenim cap raó per criticar-la. La Comissió Europea ha relaxat significativament les regles per la crisi del coronavirus i és perfectament acceptable que els estats amb el marge fiscal adequat l’utilitzin», segons va dir el comissariPaolo Gentilonial diariHandelsblattsobre les injeccions massives de Berlín.

Dues modificacions

Arran de laprimera modificació, Brussel·les autoritza els estats membres a concedir subvencions directes, avantatges fiscals selectius i avançaments defins a 800.000 eurosa cada empresa perquè puguin fer front a les necessitats urgents de liquiditat i mantenir-se a la superfície. També estan permeses les garanties d’estat per a préstecs bancaris a empreses, crèdits públics a tipus d’interès subsidiats, canalitzar subvencions a l’economia real a través dels bancs i assegurances de crèdit a l’exportació a curt termini.

La segona modificació aprovada fa dues setmanes obre encara més aquesta aixeta al permetre als estats membres, tot i que sota estrictes condicions, renacionalitzar temporalment empreses permetent «intervencions públiques» en forma «d’ajuts destinats a la recapitalització d’empreses no financeres» i reduir el risc per al conjunt de l’economia europea. Per evitar falsejaments indeguts de la competència només es poden concedir «si no es disposa de cap altra solució adequada», sempre que redundi en l’interès comú a causa de les dificultats socials que comportaria la fallida i es limitin al mínim per garantir la viabilitat i restablir la situació abans de la crisi.

A més, l’Estat també haurà de rebre una remuneració suficient, que incentivi els propietaris la recompra de les accions i s’exigeixen plans de sortida de manera que el capital públic només estaria autoritzat a quedar-se un màxim de sis anys a les empreses que cotitzen a la borsa i set en la resta. A més, fins que no surti totalment del capital de les empreses està prohibit el repartiment de dividends i la recompra d’accions i fins que no es torni almenys el 75% del capital públic s’aplicaran límits en la remuneració dels directius. La renacionalització no és una opció per a les empreses que ja estaven en crisi abans del 31 de desembre i aquelles intervencions de més de 250 milions han de ser notificades a Brussel·les

A Europa, cada país ha fet ús de les noves competències a favor de les seves empreses en funció, sobretot, de les seves capacitats pressupostàries. El mateix, als EUA.

Alemanya: Lufthansa, Tui, Adidas

Al país germànic, grans empreses com Lufthansa, TUI i Adidas encapçalen la llista de recolzaments públics. L’Estat alemany podria arribar a aconseguir el 20% de l’aerolínia germànica, amb presència al seu consell d’administració. El Ministeri de Finances preveu un augment de la despesa de 122.000 milions per a programes d’estímul i ajuts, informa Andreu Jerez.

França: Air France, Renault, Fnac-Darty

El país francès ha optat per acompanyar de condicions de tipus ecològic, laboral o financer l’assistència pública a les empreses, la llista de les quals inclou noms com  Air France, Renault i Fnac-Darty. L’Estat ha mobilitzat 450.000 milions d’euros d’ajuts i garanties públiques, el 20% del PIB francès, informa Eva Cantón.

Itàlia: Alitalia, Fiat-Chrysler, Autograella 

Bona part de l’anomenada aristocràcia industrial s’ha acollit als recolzaments públics disposats pel Govern, que ha posat 200.000 milions sobre la taula per avalar préstecs. S’hi han apuntat noms com Fiat-Chrysler, Autogrill, Aeroports de Roma i Fincantieri, entre més de 250 noms. L’aerolínia Alitalia s’exposa ara a la seva tercera nacionalització i una possible venda a Lufthansa, informa Rossend Domenech. 

Espanya: petites i mitjanes empreses

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

Espanya se situa a la cua d’Europa en ajuts a les seves empreses per fer front a la crisi del coronavirus davant de l’escàs marge fiscal de la seva economia. El mecanisme principal per assegurar la liquiditat ha sigut una línia d’avals públics de fins a 100.000 milions d’euros de l’ICO, dirigits principalment a petites i mitjanes empreses. Només es coneixen alguns noms de grans companyies com Iberia o Vueling que s’han enganxat a aquesta ajuda amb 750 i 260 milions d’euros, respectivament, informa Sara Ledo.

EUA: American, Delta, United i South West

Els Estats Units van posar en marxa al març un històric rescat a les seves empreses, amb una important línia de préstecs no retornables si es destinen al pagament de nòmines. La llista de grans noms propis en el rescat americà ara per ara l’encapçalen quatre aerolínies comercials de passatgers (American, Delta, United i Southwest) que han rebut uns 19.500 milions de dòlars de 29.000 de destinats al sector. La resta de beneficiaris es coneix en comptagotes. Entre ells, Shake Shack, Los Angeles Lakers i les empreses de Monty Bennett, informa Idoya Noain.