Brussel·les proposa 77.000 milions a fons perdut per a Espanya per combatre la crisi

Els països del sud havien demanat un fons de recuperació d’1,5 bilions d’euros, amb transferències a fons perdut. Els del nord, un fons limitat, amb préstecs sota estrictes condicions. Per acontentar els dos blocs, el gran pla anticrisi dissenyat per la Comissió Europea per deixar enrere la recessió que provocarà el coronavirus, i evitar una fragmentació que dinamiti el mercat únic, han optat per una barreja de tots dos, en línia amb el camí intermedi marcat per l’eix francoalemany: un fons de recuperació de 750.000 milions d’euros, amb una combinació de subsidis i préstecs. Segons les estimacions de la Comissió, Espanya podria percebre 77.324 milions en ajuts a fons perdut i 63.122 milions en forma de préstecs.

«La Comissió proposa un fons de recuperació de 750.000 milions d’euros que se sumarà als instruments ja llançats. Un punt d’inflexió europeu per enfrontar-se a una crisi sense precedents», ha anunciat el comissari d’Assumptes Econòmics, Paolo Gentiloni, sobre l’instrument de recuperació «per a la pròxima generació de la UE» amb el qual esperen respondre a una caiguda del PIB aquest any que superarà el 7% i que podria superar el 15% en el pitjor dels escenaris. «El (gran) moment d’Europa: convergència, cohesió i inversions per rellançar l’economia real», ha celebrat el vicepresident Margaritis Schinas sobre el «pla de recuperació sense precedents» presentat per la presidenta Ursula von der Leyen davant d’un ple extraordinari del Parlament Europeu.

Dels 750.000 milions d’euros, 500.000 milions es distribuiran entre els països més colpejats per la pandèmia en forma de transferències –com van proposar París i Berlín– i els restants 250.000 milions en forma de préstecs. Segons la clau de repartiment utilitzada per la Comissió Europea i a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, Espanya i Itàlia serien els dos països més beneficiats d’aquest nou pla de reconstrucció per davant de França, Alemanya i Polònia. Segons aquestes estimacions, Espanya podria percebre una mica més de 140.000 milions, 77.324 milions en forma de subvencions a fons perdut i 63.122 milions en forma de préstecs barats, mentre que Itàlia podria obtenir prop de 173.000 milions, 81.807 milions en forma d’ajuts i 90.938 milions per mitjà de préstecs a condicions favorables gràcies a la triple A de la qual gaudeix la Comissió.

El Govern espanyol ha celebrat la mesura. «Acollim positivament el paquet financer presentat per la Comissió Europea, que recull moltes de les demandes que s’han plantejat des d’Espanya. La creació d’un Fons de Recuperació de 750.000 milions, finançat amb deute europeu, dels quals 500.000 milions en transferències, és una base per a la negociació. El Govern confia que el president del Consell Europeu iniciï consultes amb els líders per convocar una reunió del Consell Europeu en les pròximes setmanes, que permeti arribar a un acord al més aviat possible», han assenyalat fonts de la Moncloa, informa Juan Ruiz Sierra.   

Després de la pauta de París i Berlín

El nou fons no només segueix la pauta marcada fa una setmana per Angela Merkel i Emmanuel Macron, que van proposar un pla de mig bilió d’euros finançat a partir de l’emissió de deute europeu, sinó que va més lluny al plantejar terminis de venciments a 30 anys, a tornar a partir del 2028 i fins i tot l’any 2058. Aquesta emissió de deute estarà recolzada pel pressupost de la UE. El gruix del fons, 560.000 milions, estarà destinat a la Facilitat per a la Resiliència i Recuperació, a la qual podran acudir de forma voluntària els Estats membres i servirà per recolzar aquells països que ho desitgin que hauran de presentar plans nacionals d’inversió i reformes a partir de les prioritats identificades en el semestre europeu. A això se sumarà una nova iniciativa ReactEU per recolzar amb 55.000 milions la política de cohesió, que podria estar disponible aquest mateix any i que es distribuirà segons una clau de repartiment que tindrà en compte l’impacte de la Covid-19.

El segon pilar del paquet inclou dos instruments per incentivar les inversions: un instrument amb 31.000 milions per mobilitzar inversions de fins a 300.000 milions per donar suport a la solvència d’empreses sanes així com una facilitat d’inversions estratègiques per recolzar sectors i tecnologies clau a partir d’un pressupost de 15.000 milions que pretenen mobilitzar 150.000 milions. L’última pota del pla inclou la creació d’un programa sanitari que estarà dotat amb 9.400 milions per reforçar la seguretat sanitària així com 2.000 milions per millorar el mecanisme de protecció civil de la UE. A això s’hi sumaran 16.500 milions més per enfortir l’acció exterior i 40.000 milions del fons de transició per recolzar els països en la transició ecològica. 

Pressupost 2021-2027

Per pagar el cost del fons i no augmentar les contribucions dels Estats membres, una línia vermella per al club dels ‘frugals’ – Països Baixos, Àustria, Dinamarca i Suècia– Brussel·les suggereix augmentar el marge fiscal elevant el sostre de recursos propis (de l’1,2% al 2% del PIB) i crear diversos impostos nous a la UE amb l’objectiu d’augmentar els recursos propis: una taxa al plàstic, el sistema de comerç d’emissions o una taxa al carboni en frontera tot i que també s’hi podrien incloure una nova taxa digital. Una negociació que entronca amb el nou pressupost plurianual per al període 2021-2027 que també ha aprovat aquest dimecres la Comissió Europea amb un volum d’1,1 bilions d’euros per als pròxims set anys i que juntament amb el nou fons eleven la potència de foc del nou pressupost fins als 1.850 bilions d’euros.

Notícies relacionades

Calviño aplaudeix la proposta de fons europeu de finançament: «Va en la bona direcció»

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

L’intent per desembarassar el camí d’aquest marc pressupostari va acabar el febrer passat en fracàs a causa de les discrepàncies entre els països del nord i del sud sobre quant i com gastar els diners europeus. La incorporació d’una peça més a aquest debat –el nou fons de reconstrucció– podria complicar encara més la tasca que ha d’obtenir l’acord unànime dels Vint-i-set. La primera ocasió prevista en el calendari pels líders europeus per entaular la negociació serà en el Consell Europeu del pròxim 19 de juny. Brussel·les espera un acord polític ràpid i avisa que s’hauria d’aconseguir a tot tardar el mes de juliol. «La recuperació serà probablement llarga però les necessitats són immediates. Un acord ràpid sobre aquestes propostes serà una declaració potent sobre la unitat europea, solidaritat i el sentit de direcció compartida», assenyala la Comissió en el document aprovat.

El nou fons se sumarà al pla de crèdits de 540.000 milions d’euros aprovats el 9 d’abril passat per l’Eurogrup i avalat pels líders de la UE el 23 d’abril. Un pla d’emergència a curt termini basat en tres pilars: una línia de crèdit de 240.000 milions d’euros del fons de rescat europeu (MEDE) a disposició dels governs amb problemes de finançament, un instrument de 100.000 milions per donar suport al manteniment de l’ocupació (SURE) i una nova línia de 100.000 milions en garanties del Banc Europeu d’Inversions (BEI) per finançar les pimes i aprovada aquest dimarts passat.