El turisme rural pronostica una bona campanya d'estiu

«Quan es va decretar l’estat d’alarma vam enviar tots els hostes a casa. Han sigut més de dos mesos en què no hem tingut ingressos, però al juny ja començarem a rebre visitants una altra vegada», explica Laura Mestres, propietària del Mas Ramades de Torroella de Montgrí (Baix Empordà). A més, el fet que en aquests moments el sistema de fases de la desescalada no permeti la mobilitat entre províncies, també ha servit per atreure clients que habitualment no optaven per aquest tipus de viatges. «Tenim reserves de gent de la Garrotxa que volen venir a passar uns dies a la costa», indica Mestres.

Més enllà d’aquests casos de turisme intraprovincial, s’espera que el punt d’inflexió arribi al juliol. «El gran repunt de l’activitat el preveiem per quan la gent de Barcelona es pugui començar a moure lliurement», pronostica Teresa Vilà, gerent de l’Associació de Cases Rurals de Girona-Costa Brava i Pirineu. A més, l’organització afirma que la majoria de reserves per al juliol i agost s’estan mantenint. «Tot i que s’estan produint algunes cancel·lacions, no està costant reemplaçar-les per nous clients, ja que hi ha molta demanda», afirma Vilà.

L’Associació de Cases Rurals de Girona-Costa Brava i Pirineu –que agrupa més de 250 masies– s’ha mantingut en contacte permanent amb els seus afiliats i assegura que la majoria són optimistes de cara a la temporada d’estiu. «De tots els associats, només un m’ha comentat que el seu negoci podria tenir problemes per continuar sent viable», afirma Vilà. Es tracta d’un panorama molt positiu, sobretot si el comparem amb l’afectació que la crisi de la Covid-19 està tenint en altres sectors. En el cas de l’hostaleria a la capital catalana, per exemple, el Gremi de Restauració de Barcelona augura que el 25% dels negocis del ram tancaran abans de la Setmana Santa del 2021.

Dificultats postpandèmia

Tot i que el sector de l’agroturisme és optimista, en general, els negocis hauran de buscar la fórmula per esquivar alguns obstacles. Un dels principals reptes serà el de mantenir la rendibilitat amb un aforament màxim que, en el cas de les cases rurals, ha passat de 15 a 10 persones. En aquest sentit, les masies amb una activitat que depèn de les reserves de grups nombrosos patiran més que les que lloguen habitacions a diferents famílies o parelles simultàniament.

«Molta gent ha vist trastocats els seus plans per a l’estiu. No saben quan podran fer vacances, la seva economia s’ha ressentit... Ara mateix poder coordinar un grup de 10 persones per llogar un espai com el nostre és complicat», reconeix Arnau Portavella, amb una masia a les Lloses (Ripollès) que es lloga íntegrament a un sol grup. Malgrat aquest hàndicap, l’empresari afirma que el seu establiment ja té reservades el 60% de les dates del juliol i el 80% de les de l’agost.

Notícies relacionades

Els esdeveniments seran fonamentals per reactivar el turisme a Espanya després de la Covid

El turisme surt de l'uci

Una situació una mica més difícil se’ls presenta a les cases rurals de la província de Barcelona, que porten un cert retard en la desescalada respecte a les de la resta de Catalunya. «Després de cinc exercicis portant el negoci, aquest any ens havia de servir per consolidar-nos, però el coronavirus ho ha malmès tot», es lamenta la Catalina, que regenta Can Canal a Llinars del Vallès (Vallès Oriental). En el seu cas, la situació és bastant complicada, i afirma que es plantejaria traspassar el negoci si sorgeix una oportunitat. «Tot i que esperem que les reserves d’última hora ens permetin tirar endavant», confia.

Més enllà d’alguns casos puntuals, la veritat és que les cases rurals presenten certa ‘immunització’ contra els efectes més nocius de la crisi econòmica derivada del coronavirus. «La gent té ganes d’estar en contacte amb la natura, en un ambient segur i sense aglomeracions. I això és una cosa que els establiments d’agroturisme podem oferir», celebra Laura Mestres, de Mas Ramades.