ESTIU INCERT

El turisme surt de l'uci

Les grans zones turístiques d'Espanya detecten certa revitalització de cara a les vacances però temen una caiguda dels viatgers estrangers

turismo-pandemia-1

turismo-pandemia-1 / ©Miguel Lorenzo

5
Es llegeix en minuts
Nacho Herrero

L’anunci oficial que, passat el pitjor de la pandèmia del coronavirus, hi haurà temporada turística, la crida a desempolsegar les maletes i repassar el mapa d’Espanya per buscar una destinació, així com la previsió del final de la quarantena per a qui arribi de fora i les progressives obertures de les platges i piscines, han despertat una indústria que va entrar en coma amb el decret de l’estat d’alarma i que aquests dies es mou entre l’esperança i la precaució. A banda del descans de milions de persones després d’uns mesos de confinada tensió, hi ha en joc bona part del 12,3% del PIB i dels 2,6 milions de llocs de treball directes que suposa el sector turístic per a Espanya, tot i que hi ha un percentatge que ja es dona per perdut.

L’arrencada de la setmana va arribar amb titulars d’eufòria. L’agència de viatges ‘online’ Destinia parlava d’un increment del 142% de la recerca d’hotels i des d’Exceltur, que reuneix moltes de les grans firmes del sector, es parlava de reserves triplicades en 48 hores. Però a la platja o la muntanya, a la porta de l’hotel, la realitat és una altra. «Alguna cosa s’està movent –admet Toni Mayor, president de la patronal valenciana HOSBEC–, però cal analitzar-ho bé perquè si estava totalment aturat, a poc que es mogui ja és un increment del 150%».

Des de Benidorm, una de les icones del turisme peninsular, assegura que no queda cap altra opció que veure «com va la convalescència» perquè estem en un terreny desconegut. «Diguem que la demanda ha sortit de l'uci i cal veure si està per quedar-se a l’hospital, per sortir caminant o per córrer. Ningú sap de veritat com es comportarà la demanda, si la gent té por, si està traumatitzada o si sortirà disparada», assumeix.

«Fa 15 dies estàvem morts», confirma Xavier Guardià, portaveu de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de Tarragona. «En l’última setmana ens hem començat a moure, ens demanen molta informació però les reserves no flueixen», explica. Des del sector recorden a més que les cancel·lacions gratuïtes han fet que aquest ‘termòmetre’ perdi fiabilitat.

Obrir les fronteres

Tots dos també estan d’acord que hi ha un punt clau en la temporada: l’obertura de les fronteres. «Tot passa per aquí», insisteixen des de la Costa Daurada. Perquè ni que tot el mercat domèstic explotés, una cosa que atesa la situació econòmica ningú preveu, es podria compensar l’internacional. N’hi ha prou de veure que, segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 2019 van visitar Espanya 83,7 milions de turistes estrangers.

Segons aquest últim informe de l’INE, Catalunya, les Balears i les Canàries van ser els territoris més triats pels forans l’any passat, però mentre que el Govern ja ha dit que vol obrir ‘corredors segurs’ des d’Alemanya cap a les illes, segueix la incertesa amb la frontera francesa.

Una parella passejant per la platja Llevant, a Benidorm / miguel lorenzo (el periódico)

«És vital, el Govern ha de fer ja una reflexió, acabar amb la quarantena d’una vegada i obrir les fronteres, no podem esperar a l’1 de juliol, s’han d’obrir ja a la fase 2; si no, tindrem molts problemes», explica Antoni Escudero, president dels hotelers de les comarques de Girona, especialment dependent d’aquest turisme. Tenen més de mig milió de places hoteleres «i omplir-les és impossible amb les fronteres i els aeroports tancats».

«La nostra dependència de França és molt gran, aquí venia molt turisme nacional i això s’ha descuidat, però tot i que es recuperés no compensaria. Tenim deu milions de francesos a qui els encanta venir a una distància de cotxe d’entre mitja hora i quatre hores», recorda. I avisa del drama. «El turisme vacacional important, el dels càmpings i els hotels, el de costa i platja, té les reserves gairebé a zero, fins i tot hi ha hagut cancel·lacions», adverteix.

En permanent contacte amb els grans turoperadors i línies aèries, el president dels hotelers valencians assegura que aquests sectors «estan bojos per arrencar», però amb radis d’acció reduïts. «Ningú voldrà fer un gran viatge amb avió, diguem que a tot estirar de dues o tres hores, no gaire més. Europa serà un gran mercat domèstic», augura. El mercat rus, per exemple, sembla perdut.

L’‘altre’ turisme

Tant a Girona com a la resta d’Espanya ha aguantat una mica millor el turisme rural, el d’interior. De fet, al Pirineu català són optimistes. «Els nostres visitants són en un 80% de l’Estat espanyol i d’aquests un 60% són de Catalunya, així que són de molta proximitat, que és el que marcarà l’estiu», assegura Juli Alegre, del Patronat de Turisme de Lleida. El seu altre punt fort, explica, és que la segona tendència és a buscar destinacions «amb poca gent i amb espais naturals i nosaltres els tenim». Per això han tingut «un repunt» en les reserves.

Però les seves 60.000 places hoteleres tenen el pes que tenen en el recompte global. «Amb tot l’afecte, si el turisme és de poc volum, morirem», assenyala Guardià des de Tarragona. «El que necessitem és que vingui el màxim nombre gent possible i tenir fórmules perquè no hi hagi aglomeracions», recepta.

Destinació madura

Uns i altres coincideixen que Espanya té una potent vacuna que pot compensar l’alta incidència que va tenir el virus: la seva solidesa històrica. «Som un mercat consolidat, madur i aquest serà un any de poques aventures. Serà un estiu d’anar a llocs coneguts, a les platges que ens agraden, als mateixos restaurants que altres anys i, fins i tot, de saber on és la farmàcia», reforça Guardià.

Platja tancada a Benidorm, a causa de l’emergència del coronavirus / miguel lorenzo (el periódico)

No és fàcil fer previsions, però a Benidorm apunten que si tot continua accelerant-se a aquest ritme podrien estar entre un 50% i un 60% d’ocupació al juliol i sobre un 70% a l’agost. «Jo crec que tots firmaríem que fos una temporada sense beneficis però sense pèrdues», afirma Guardià.

¿I cap a fora?

Notícies relacionades

Hi ha una altra part del sector, que és la que s’encarrega de portar fora els espanyols que volen viatjar a l’estranger, en una situació encara més complexa. Depenen que s’obrin les fronteres aquí i que els països receptors també ho facin. Així que, els que dissenyen viatges han d’afinar molt l’oferta.

«Hem de veure quines destinacions són viables, que seran aquells en què el coronavirus ha tingut una incidència limitada i que a més ens transmeten confiança», explica Jordi Vendrell des de Viatges Tuareg. «Hi haurà molta gent que aquest any decideixi anar-se’n a Formentera o a les Rías Baixas, però no tothom, i hem d’oferir seguretat», explica Vendrell. Això passa per un programa ‘segur’, amb adaptació d’itineraris i allotjaments i, fins i tot, rutines de grup. L’agència de viatges ha treballat durant el confinament juntament amb els seus corresponsals en un programa de viatges anti Covid-19 que afecta itineraris, allotjaments i rutines de grup. «No ha sigut fàcil, però podrem oferir tranquil·litat quan ens deixin sortir», diu Vendrell.