El BCE aconsegueix mantenir sota control la prima de risc espanyola

L’ampliació del programa de compra d’actius (deute) contra la pandèmia (PEPP, en les seves sigles en anglès) del Banc Central Europeu (BCE), fins als 1,3 bilions d’euros, ha tingut un efecte clar en el cost que representa per als països membres finançar el seu endeutament com a conseqüència de la crisi sanitària i Espanya és un dels estats que s’ha vist més beneficiat per aquesta política monetària, ja que ha mantingut sota control el cost del seu finançament, incrementat notablement com a conseqüència de la despesa extraordinària provocada per la Covid-19. «El PEPP ja ha demostrat ser una eina efectiva de política monetària, ja que dona suport a l’estabilització dels mercats i reverteix les dinàmiques adverses de les condicions financeres», va explicar ahir l’economista en cap del BCE, Philip Lane.

Ja dijous, després de conèixer-se la decisió, la prima de risc oferta als inversors en bons espanyols amb venciment a 10 anys davant els alemanys va baixar de 90 punts bàsics, amb una caiguda de gairebé el 10%.  Ahir es va situar en els 82 punts bàsics. Es tracta d’un descens significatiu si considerem que al maig aquesta referència –indicador del risc d’impagament per als mercats– estava situada entorn dels 140 punts bàsics. Però l’ampliació del PEPP ha reforçat de forma generalitzada la confiança en el deute perifèric, amb una caiguda de les primes de risc de 30 punts bàsics a Grècia, 20 a Itàlia i 15 a Espanya, pràcticament en un sola jornada.

Gairebé 60 punts bàsics representen un alleujament extraordinari per a les arques públiques.  Sobre un volum de deute total d’1,2 bilions d’euros, que és la que l’Estat té en aquests moments, cada 10 punts bàsics suposen un cost de 1.200 milions, després de la caiguda registrada suposaria un cost de finançament menor de 7.200 milions. És el càlcul més senzill de l’efecte de les mesures, però cal considerar que ni tot el deute emès és a 10 anys, ni el seu cost és igual, «per això es tracta d’un xifra orientativa», apunten fonts financeres.

Més marge d’endeutament

De fet, el Ministeri d’Economia prefereix no fer el càlcul, però reconeix que les mesures permeten esmorteir el marge d’endeutament més gran de les economies, com a conseqüència de la crisi sanitària. El Tresor espanyol, que tenia una previsió d’endeutament de 30.000 milions, ha incrementat aquesta xifra a 130.000 milions, però malgrat l’increment ha aconseguit mantenir el cost financer en el 0,3% en les ultimes emissions realitzades,  –«igual que l’any passat», van  assenyalar fonts consultades– i un cost total del deute del 2%.

El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, va destacar en una entrevista amb Bloomberg, després de la reunió del consell de govern del BCE, que l’organisme «seguirà exercint la flexibilitat total del programa sense considerar la clau de capital (segons la participació dels bancs centrals dels estats en el capital del BCE) com una restricció». Malgrat això, Alemanya és el país del qual el BCE ha comprat més deute entre l’abril i el maig (46.749 milions). Espanya, amb 22.392 milions, és el quart país, darrere d’Itàlia (37.365 milions) i França (23.575 milions).

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Els mercat van mantenir ahir la bona acollida oferta a la mesura, però alguns analistes mantenen certs dubtes sobre les mesures.«Com a conseqüència de la sorpresa positiva, el mercat va reaccionar, almenys inicialment, favorablement. Però creiem que alguns detalls podrien haver-se entregat millor. Primer, estendre-la fins al juny del 2021 i agregar-hi només 600.000 milions requerirà un ritme de compres més baix que el necessitat recentment o una altra decisió aviat. En segon lloc, les reinversions de PEPP potencialment dirigides a un període de temps menor que la resta d’actius (APP) no són consistents amb el llarg període d’absorció que necessita l’impacte del xoc de la Covid-19», afirma el departament d’anàlisi de Bank of America, que observa certa ambigüitat en el programa de compra del BCE, ja que s’enfronta a les pitjors perspectives d’inflació a mitjà termini.

L’euríbor es manté a l’alça

L’actual situació econòmica, amb un voluminós increment del crèdit per garantir la liquiditat, també s’ha deixat notar en l’evolució de l’índex euríbor. Aquest indicador, que no compta amb el ‘dopatge’ del BCE, segueix mostrant les tensions als mercats financers. La principal referència per fixar el tipus d’interès dels préstecs hipotecaris concedits per les entitats de crèdit espanyoles, va pujar al maig fins al -0,081% des del -0,108% del mes anterior. Prenent com a referència els últims 12 mesos, l’índex registra un ascens de 0,053 punts, segons les últimes dades del Banc d’Espanya