Ocupació

'Llei rider': Treball mou fitxa per posar límit als falsos autònoms a les plataformes

El departament dirigit per Yolanda Díaz pretén aclarir legalment els supòsits en què un repartidor ha d'actuar com a assalariat

zentauroepp52921486 congreso yolanda diaz200325151738

zentauroepp52921486 congreso yolanda diaz200325151738 / Mariscal

2
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Ministeri de Treball ha tret a consulta pública el primer esborrany d’un projecte de llei amb què pretén posar límit a l’ocupació de falsos autònoms a les plataformes digitals. La intenció del departament dirigit per Yolanda Díaz és aclarir els supòsits i les particularitats que defineixen el treball en aquest sector emergent i delimitar explícitament quan els treballadors que fan ús d’aquest tipus d’apps o dispositius han de ser considerats assalariats. Amb les obligacions pel que fa a cotització, formació i prevenció de riscos, entre d’altres, que això comporta per a l’empresa. «Els nous models de negoci ‘online’ han d’estar sotmesos a les mateixes regles que els models de negoci clàssic», segons consta al document penjat a la pàgina web del Ministeri de Treball i que estarà en consulta pública fins al 22 de juny. 

L’opinió de la ministra Yolanda Díaz és pública des d’abans d’assumir el càrrec: els ‘riders’ o repartidors de plataformes com Glovo o Deliveroo actuen com a falsos autònoms i haurien de ser assalariats. És també la postura que ha defensat la Inspecció de Treball en les seves múltiples intervencions en les principals ciutats d’Espanya i que li ha suposat requeriments a empreses com Glovo de més de 12 milions d’euros en quotes retardades a la Seguretat Social. Una de les característiques que defineix el model de ‘col·laboradors’ autònoms amb què operen actualment Glovo, Deliveroo o UberEats és el menor cost i responsabilitat que assumeix l’empresa en relació amb el repartidor.

Notícies relacionades

En els tribunals la postura que els ‘riders’ són assalariats és majoritària, però no unànime, i és que així com tribunals superiors de justícia com el de Catalunya, Madrid o Astúries han fallat a favor d’aquesta tesi, altres jutjats de primera instància han validat la interpretació que els ‘riders’ sí que operaven legítimament com a treballadors autònoms. És en aquesta diferència de criteri on vol actuar la nova llei que prepara el Ministeri de Treball, per explicitar quan un treballador de plataforma està actuant com a assalariat i ha de tenir les seves responsabilitats i obligacions. 

«És necessari distingir entre les empreses tecnològiques que es limiten a propiciar un punt de trobada entre demandants i oferents d’un servei, sense cap intervenció en les condicions o termes d’aquesta trobada, o els professionals que en l’exercici de la seva prestació autònoma desenvolupen la seva activitat a través de mitjans tecnològics sense necessitat de donar-se suport en elements estructurals complexos», diu el document tret a consulta pública pel Govern.