La majoria del Congrés rebutja els vetos a la 'taxa Tobin'

La majoria del Congrés ha rebutjat les tres esmenes a la totalitat presentades pel PP, Vox i Ciutadans al nou impost a les transaccions financeres o ‘taxa Tobin’, per tant, continuarà el seu tràmit parlamentari per poder ser esmenada. El ple del Congrés ha recolzat implantar aquest nou impost que grava amb un 0,2% les operacions d’accions d’empreses espanyoles amb capitalització superior als 1.000 milions d’euros i que segons la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, no afectarà ni l’estalvi de les famílies ni les pimes.

El PSOE, Unides Podem, PNB, ERC, JxCAT, Compromís, Més País, EH Bildu o la Cup rebutjaran amb els seus vots les tres esmenes de devolució que coincidien que la taxa ha d’harmonitzar-se en l’àmbit europeu i que té un impacte recaptatori baix.

El PP, Vox i Ciutadans han al·ludit al cost de la seva implementació que serà repercutit en el client i han incidit que suposa una pujada d’impostos perquè gravarà les transaccions que també estan vinculades als fons de pensions. La majoria dels partits polítics han rebutjat les explicacions d’aquestes formacions i han assenyalat la urgència d’implantar aquest nou impost perquè impulsa una fiscalitat equitativa.

No obstant, els diputats contraris als vetos han afegit que en el debat d’esmenes parcials modificaran alguns aspectes del projecte de llei perquè no es perjudiqui els fons de pensions o per gravar altres productes financers més especulatius.

Retrets de Montero

La ministra Montero ha retret al PP, Vox i Cs deslegitimar el sistema tributari espanyol i anar en contra d’una fiscalitat justa. Montero ha assenyalat durant la seva defensa del projecte de llei d’aquest impost que busca una contribució justa del sector financer, atès que es va beneficiar d’un rescat durant la crisi del 2008 i ha recordat que fa més de set anys que la UE debat la seva harmonització.

«És oportú i convenient continuar marcant la pauta a Europa», ha dit, després d’afirmar com més aviat s’implanti a Espanya millor, sobretot davant una pressió fiscal que a Espanya està set punts per sota de la mitjana de l’eurozona.

«Espanya no pot esperar anys i anys als debats internacionals i, just en aquest moment de crisi econòmica, es fa més important que puguem traçar bé les figures fiscals que exerceixen una competència deslleial amb altres sectors i que tenen capacitat efectiva d’incidir en els ingressos», ha explicat Montero, que ha reiterat que no gravarà les famílies estalviadores.

La taxa, al detall

Conegut com a ‘taxa Tobin’, el nou impost sobre transaccions financeres gravarà amb un 0,2% les operacions de compra d’accions espanyoles executades per operadors del sector financer. La liquidació de l’impost serà mensual i els contribuents hauran de presentar una declaració anual.

Només se sotmetran a tributació al 0,2% les operacions d’adquisició d’accions emeses a Espanya d’empreses cotitzades amb una capitalització borsària que sigui superior a 1.000 milions d’euros. No es gravarà la compra d’accions de pimes i empreses no cotitzades. El subjecte passiu és l’intermediari financer que transmeti o executi l’ordre d’adquisició, i haurà de presentar una declaració anual de l’impost.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Queden fora de l’àmbit de la ‘taxa Tobin’ el deute, tant el pública com el privat, i els derivats. En concret, entre les adquisicions que estaran exemptes d’aquest gravamen hi ha les operacions del mercat primari (sortida a borsa d’una companyia), les necessàries per al funcionament d’infraestructures del mercat, les de reestructuració empresarial, les que es facin entre societats del mateix grup i les cessions de caràcter temporal.

L’estimació inicial a l’aprovar el projecte de llei el mes de febrer passat, abans d’esclatar la crisi provocada per la pandèmia del virus Covid-19, passava per ingressar uns 850 milions per aquesta nova figura tributària, dirigits a finançar les pensions i el sistema de protecció de la Seguretat Social, mentre que l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) rebaixava aquesta estimació a una forquilla entre els 420 i 850 milions.