L'ingrés mínim vital es posa en marxa: es pot sol·licitar des d'avui

L’ingrés mínim vital es posa a caminar aquest dilluns. Aprovat al Congrés per una àmplia majoria i sense cap vot en contra, la primera renda mínima de caràcter estatal en la història d’Espanya es pot sol·licitar des d’avui. El compromís del Govern és que arribi ja d’ofici i el puguin cobrar a finals de juny prop de 250.000 persones. Això representa unes 75.000 famílies, 7.000 d’aquestes, a Catalunya. El Govern començar a fer front així a la pobresa a Espanya, apressada per l’actual emergència sanitària i les seves conseqüències sobre l’economia i que abans de la pandèmia afectava 12 milions de persones.

L’ingrés mínim vital que cobraran aquestes 250.000 famílies és una primera cobertura que substituirà l’actual prestació per cada fill a càrrec. Una vegada desplegada en els pròxims mesos, aquesta renda mínima aspira a arribar a 2,3 milions de persones, unes 850.000 famílies. L’expectativa que ha despertat entre la ciutadania espanyola és elevada, tal com mostren les primeres consultes telemàtiques a les oficines de la Seguretat Social. En la primera setmana, 4,5 milions de persones havien utilitzat el simulador web habilitat per calcular si complien els requisits per sol·licitar la prestació, segons confirmen des del ministeri dirigit per José Luis Escrivá.

Malgrat començar avui i fer-ho amb un ampli consens entre els partits polítics i els agents socials, encara hi ha alguns caps per lligar sobre aquest nou dret. Els experts consultats alerten que la seva actual definició i dotació econòmica (3.000 milions d’euros) només cobreix les famílies en situació extrema. Els sindicats adverteixen dels problemes que pot generar la seva gestió, davant de l’alta demanda esperada i la falta d’efectius que temen trobar-se. També s’ha de concretar encara el paper de les comunitats autònomes en el seu desplegament i fins a quin punt podrà pactar el Govern amb elles uns incentius perquè aquesta nova prestació no es converteixi en una trampa per a la pobresa.

Quanties i revisió

L’ingrés mínim vital suposarà un sòl d’ingressos d’entre 462 i 1.100 euros al mes per llar, en funció del seu nombre de membres. La voluntat manifestada pel Govern és que aquesta prestació incentivi el moviment. És a dir, que ajudi els que pugui ajudar a trobar una feina i deixar de dependre’n, que asseguri un mínim de recursos als que no tinguin aquesta possibilitat i que passi a atendre els casos que hagin caigut en la pobresa. L’objectiu de l’Executiu és arribar a donar cobertura a 2,3 milions de persones, les més desfavorides d’entre els 12 milions de persones a Espanya que viuen en risc d’exclusió social. «És un primer pas en la bona direcció, però cal revisar i repensar aquests llindars per ser més ambiciosos», considera l’economista i fundadora de Ksnet, Elena Costas.

Oficines i gestió

El plantejament disposat per Escrivá al dissenyar l’ingrés mínim vital és que la dificultat i les traves burocràtiques per al ciutadà siguin mínimes. Que únicament hagi de presentar la seva sol·licitud, en l’actual estat de confinament de manera electrònica, i acreditar l’edat i la situació familiar. La càrrega de treball es desplaça als empleats de la Seguretat Social. Un volum «bastant fort d’entrada i que ve per quedar-se», assenyala el responsable de Seguretat Social de CSIF, José Manuel Moreno. I que arriba amb les plantilles reduïdes després d’una dècada sense gairebé oposicions públiques. «Temem un problema, com ha passat amb el SEPE a l’hora de gestionar els ertos, apressant», afegeix.

Fonts de Seguretat Social expliquen que han habilitat una bossa voluntària d’hores extres per donar sortida a aquesta nova càrrega de treball i que també disposaran de reforços per a l’atenció telefònica i el recolzament a la tramitació, però que aquests s’habilitaran en funció de com evolucioni la càrrega de treball i seran «puntuals i excepcionals per a la posada en marxa», segons concreten aquestes mateixes fonts.

Ocupació i incentius

L’ingrés mínim vital serà compatible amb una feina, tot i que no serà obligatòria. Sí que ho serà estar donat d’alta com a demandant d’ocupació. Una de les incògnites principals que queden per aclarir és fins a quin punt el Govern incentivarà aquests nous ingressos laborals. És a dir, fins a quin punt un euro més del sou es convertirà en un euro menys de prestació. La voluntat manifestada per Escrivá és que s’habiliti un marge per no desincentivar els treballadors a rebutjar una ocupació o a cobrar en negre. «Això no ha de significar un fre i el Govern ho ha d’estudiar en la negociació col·lectiva amb les comunitats autònomes», opina l’economista de Fedea José Ignacio Conde-Ruiz.

Comunitats autònomes i cooperació

Notícies relacionades

¿Com se sol·licita l'ingrés mínim vital? ¿Quins requisits té? Totes les claus

El Govern aprova l'ingrés mínim vital, per treure de la pobresa 850.000 famílies

L’ingrés mínim vital és la primera renda mínima a nivell estatal, però no la primera a Espanya. Doncs totes les comunitats autònomes disposava ja de programes de rendes mínimes, als quals destinaven fins ara 1.500 milions d’euros. La meitat del pressupost disposat per la Seguretat Social. Algunes, com el País Basc o Navarra, n’assumiran la competència des del primer dia, mentre que en d’altres, com Catalunya, encara està pendent de definir.

«La cooperació entre administracions serà clau. Tal com està ara no existeix la garantia que les comunitats autònomes continuïn destinant els mateixos recursos que destinaven fins ara a combatre la pobresa», assenyala Conde-Ruiz. «Cada comunitat haurà de prioritzar on té les borses de pobresa. Madrid segurament haurà d’anar a la pobresa severa, que és el seu principal problema. Catalunya segurament haurà de compensar la vivenda i plantejar algun tipus de complement», afegeix Costas.