El Govern central aprova el fons de 16.000 milions d'euros per a les autonomies

El Consell de Ministres ha aprovat en la seva reunió d’aquest dimarts el repartiment de 16.000 milions d’euros entre les comunitats autònomes no reemborsables i destinats a ajudar-los a superar la crisi causada pel coronavirus, amb un primer fons de 9.000 milions dedicat a cobrir la despesa sanitària.

El Ministeri d’Hisenda ha tractat amb les autonomies el repartiment d’aquest fons i ha canviat la seva distribució des de la primera proposta que va fer precisament arran de les converses amb els consellers. La majoria assegura que no està d’acord del tot amb el resultat, fet que, segons la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, és la prova que el repartiment «ha sigut just».

La ministra d’Hisenda i portaveu del Govern, María Jesús Montero, ha destacat en la roda de premsa després del Consell de Ministres que el fons té característica de no ser reemborsat, ni incrementarà el deute públic de les comunitats autònomes. «És un baló d’oxigen real que permetrà pagar a proveïdors i accedir a una liquiditat extraordinària», ha comentat.

El fons, finalment, es divideix en tres trams: un de 9.000 milions per a sanitat; un altre de 2.000 milions per a educació i un tercer de 5.000 milions, destinats a compensar la caiguda d’impostos i de viatgers en el transport público de les comunitats autònomes.

Del primer tram, 6.000 milions s’entregaran al juliol. I es distribuirà en funció de pacients ingressats a les ucis dels hospitals de cada comunitat, pacients totals ingressats i proves PCR realitzades. Les dades seran comptabilitzades el 30 d’abril, ha destacat Montero.

Uns altres 3.000 milions es pagaran al novembre i es repartiran en base als mateix paràmetres, però amb ponderacions diferents. «Les comunitats que més impacte de la pandèmia han tingut seran les que més rebin», ha precisat Montero.

Pugna pels criteris de repartiment

Un dels debats suscitat entre les comunitats ha sigut el pes de la població com a criteri de repartiment del fons per a despesa sanitària, reivindicada per les autonomies més poblades com la Comunitat Valenciana. Hisenda va plantejar des del principi aquest fons com una manera d’ajudar els territoris més afectats pel coronavirus, així que els criteris de repartiment no són els del sistema de finançament autonòmic, sinó que les despeses sanitàries per ucis, PCR realitzades i hospitalització pesen més.

Amb el canvi anunciat la setmana passada, aquests criteris continuen sent els més importants, però el de la població ha passat a ser una mica més gran, cosa que ha suavitzat les protestes de governs com l’andalús i el gallec almenys en aquest aspecte.  

Inicialment, el Govern espanyol va plantejar un fons de 10.000 milions per a despesa sanitària, un altre de mil milions per a assumptes socials i 5.000 milions més per compensar la caiguda d’ingressos. Finalment, 9.000 milions es destinaran a aquestes despeses sanitàries, uns altres 2.000 milions es destinaran a un fons d’educació i es mantindrà el tercer paquet per compensar la recaptació enfonsada. D'aquesta última part, 800 milions aniran per compensar la disminució de la facturació dels serveis de transport, com el metro, rodalies i els autobusos interurbans.

El fons per a educació serà de 2.000 milions i sorgeix d’una reorganització de la proposta inicial. Fonts autonòmiques han explicat que la població de 0-16 anys pesarà el 80% i el 20% restant, la de 16 a 24 anys. Aquest fons es pagarà al setembre i des del Govern no s’han precisat més criteris de repartiment, tret que respongui a la necessitat de reforçar els centres educatius davant el nou curs per afrontar-lo amb seguretat.

Quant al tercer tram, els 5.000 milions per compensar la caiguda d’ingressos, el Govern té previst transferir-los al desembre. La decisió final el repartiment d’aquest fons es prendrà en el Consell Superior per a la Coordinació i Direcció de la Gestió Tributària, compartit pel Govern i les comunitats, a més de Ceuta i Melilla.

A l’espera de dades

Notícies relacionades

Yellow Academy, el trampolí cap a un futur a les altures

El projecte fallit de la ‘start-up’ de la longevitat

Diverses comunitats han criticat que aquesta mesura no s’hagi debatut en el Consell de Política Fiscal i Financera. El president gallec, Alberto Núñez Feijóo, censurava que Hisenda no hagi convocat aquest òrgan per afrontar el repartiment amb totes les autonomies, que esperen conèixer la xifra completa del que els correspon pels tres fons previstos.

Les crítiques o consensos han procedit de governs de diferent signe polític. Els socialistes Emiliano García-Page (Castella-la Manxa) i Javier Lambán (Aragó) consideren «injust» l’últim repartiment anunciat, una crítica compartida per Castella i Lleó, comunitats que han tingut percentualment més impacte pel coronavirus i han hagut de «deixar-hi la pell» molt més que altres regions en despesa de material i personal, en paraules de Page.