Yolanda Díaz: «El teletreball no pot sortir gratis a les empreses»

¿En quin punt es troben les negociacions per prorrogar els incentius als ertos després d’una setmana de reunions? 

El diàleg social és una eina fonamental i necessita el seu temps i els seus terminis. Puc dir que aquest ministeri treballa per tancar un acord al més aviat possible. El nostre objectiu és donar certesa amb un acord per prorrogar les mesures que han demostrat ser tan útils per pal·liar els efectes d’aquesta pandèmia. Des de l’inici teníem clar que havíem d’acompanyar les empreses durant un lapse temporal, almenys fins al setembre i amb la mirada llarga. 

Els agents socials demanaven allargar-ho fins al desembre, ¿és un problema de recursos públics? 

No, és un problema de justícia social. No seria just que avui una empresa que està oberta i operant i la seva plantilla estigués sent exonerada completament de les cotitzacions a la Seguretat Social i socialitzats els salaris. No seria just. Hem creat una comissió intersectorial amb la mirada posada en el fet que, a partir del 30 de juny, hi hauria sectors que necessitarien l’acompanyament de les mesures de protecció màxima. Cal recordar que el reial decret parla de sectors. 

¿En la negociació ha sigut present en algun moment retirar o limitar les clàusules de salvaguarda de l’ocupació? 

Totes les garanties de protecció a l’ocupació que ja existeixen es mantindran. 

¿Anirà la renovació al pròxim Consell de Ministres? 

Tenim un lapse temporal clar. Abans del 30 de juny hem de tenir una norma aprovada al BOE. De capacitat legislativa n’hi ha, però l’acord s’ha d’obrir camí. És el que està esperant aquest país i així ha de ser. Aquesta ministra treballarà perquè existeixi aquest acord.

¿Queden afectats per un erto que encara no hagin cobrat la seva prestació? 

Amb dades de la intervenció general de l’Estat, en el dia d’avui hi ha una incidència d’errors, aliens al SEPE, de l’1%.

Recentment han iniciat els tràmits per aprovar una nova llei del teletreball. ¿Què pretén regular aquesta norma?

El nostre país no té una llei que reguli el treball a distància. Que no és el mateix que el teletreball. Fruit de la reforma laboral del PP, aborda de manera absolutament deficient el treball a distància. I l’aborda com una cosa residual, marginal i fins i tot infravalorada. El que farem és desplegar una llei que realment reguli el treball a distància i el teletreball.

¿Com planeja fer-ho? 

El treball a distància s’ha de fer des del lloc que triï el treballador. Ha ser voluntari i ha de respectar els drets laborals, com la desconnexió [digital]. Hem de garantir els drets de descans i els drets de conciliació... I un altre element, que és de justícia. Els treballadors durant la pandèmia han teletreballat, però han sufragat despeses que no li són pròpies. El teletreball no pot sortir gratis a les empreses.

Sobre aquestes despeses, ¿la llei fixarà uns criteris generals o una quantia exacta? 

Hi haurà de tot. Despeses que ara estem assumint en el teletreball ha de pagar-les l’empresa. Farem una llista que sí o sí ha d’emprendre l’empresari. És probable que vagi amb factures, per a parts proporcionals de subministraments, per exemple. En el model suís l’empresa paga una part del lloguer. Una altra part estarà subjecta a la negociació col·lectiva.

¿Quan estarà en vigor? 

No m’agrada donar terminis. Dependrà dels informes que hem de desplegar de manera preceptiva. Però tira endavant.

Una altra llei que han posat en marxa és la llei del treball en plataformes. ¿La pandèmia la fa més urgent? 

Sí. El treball en plataformes digitals ha arribat a tot arreu, no només als homes que van amb bicicleta repartint menjar, que realment són els més coneguts. Sempre poso un exemple, en les conserveres gallegues també existeix. Està molt bé que existeixin, però que treballin en condicions igualitàries i per descomptat respectant els drets laborals.

¿En què canviarà la vida aquesta llei al treballador? 

Fins ara aquests treballadors havien de denunciar la seva situació davant d’Inspecció de Treball, que ha fet una feina extraordinària, i passar tot el procés fins que se’ls reconegués la seva relació laboral. Ara passaran a ser assalariats. Tindran el marc de protecció, en tots els drets, els sindicals, retributius, de prevenció de riscos... Exactament igual que qualsevol assalariat.  

¿Veu necessari ampliar la plantilla d’inspectors de Treball? 

D’inspectors de Treball, del SEPE, de la Tresoreria General... És la gran tasca d’aquest país. Aquesta pandèmia ha servit per demostrar el valor d’allò públic.

Unes plantilles amb una temporalitat i rotació superiors que les del sector privat... 

Em sembla molt greu que les administracions no siguin exemplars. Però és un tema de què no tinc competències, que corresponen a Funció Pública i a les comunitats autònomes. La gran precarietat està en la sanitat, en l’educació, en la dependència... tot competències autonòmiques. Miri els percentatges de precarietat en l’administració general de l’Estat, és molt petita en comparació amb la gran bassa de precarietat que es veu en les autonomies. La precarietat s’ha d’abordar en tots els àmbits.

¿Què opina de la comissió d’experts proposada per Sánchez per dissenyar la reconstrucció? 

Està molt bé escoltar els experts, però el més important és escoltar el carrer. Una cosa que practica bé aquest ministeri. Jo estic envoltada d’experts, però un Govern progressista també ha de mirar sempre cap a fora. Si ens allunyem del carrer tenim més possibilitats d’equivocar-nos.

De les poques coses en què estan d’acord patronal i sindicats sobre com ha de ser la reconstrucció del país després de la Covid és que necessita més indústria. ¿Hi coincideix? 

Espanya ha de complir el compromís d’arribar al 20% del PIB industrial. Cada dia ens allunyem més d’aquest percentatge. Un país sense una indústria solvent, sostenible i digitalitzada de dalt a baix no pot avançar. La qualitat de l’ocupació està substancialment en els vectors industrials. Tenim dues molt males cultures, la de la precarietat i aquella que deia [Carlos] Solchaga que «la millor política industrial és la que no existeix».

¿L’Estat ha d’entrar a participar directament en projectes industrials? 

L’Estat ja hi entra. ¿S’ha d’anar a un model com el francès, en què en situacions de crisi el Govern decideix actuar per salvar sectors estratègics? Les decisions en els consells d’administració no es prenen en funció del model productiu del negoci, sinó dels dividends que pugui percebre cadascun dels consellers. Sembla que té sentit que una empresa no pugui decidir unilateralment el futur d’aquest valor productiu.

¿Seria més fàcil la continuïtat de fàbriques com les de Nissan o Alcoa si les autoritats laborals recuperessin la capacitat d’autoritzar o vetar eros? 

No.

¿Per què no? 

No té res a veure que una multinacional presenti un ero o un erto amb el fet que prengui la decisió d’emportar-se la seva empresa d’un país. Ja voldria jo que tot fos tan senzill. Tot i que sí que m’agradaria recuperar aquesta autorització administrativa.

¿La derogació de la reforma laboral ha de ser total o parcial? 

El que s’ha de fer amb urgència és aprovar el pactat en l’acord de Govern entre el PSOE i Unides Podem.

¿Sobre això hi continua havent sintonia dins del Govern? 

La reforma laboral per a nosaltres no és una consigna o un fetitxe. És una cosa molt seriosa. La reforma laboral del PP va ser la primera decisió que va prendre Mariano Rajoy quan va arribar al poder. Va ser imposada i sense diàleg social. Va suposar la modificació de més de 30 preceptes de l’Estatut dels Treballadors, una desena de lleis addicionals, a més de cinc reials decrets-lleis. És a dir, estava ben pensada per als objectius del PP. S’ha d’abordar amb tranquil·litat i estic segura que el Govern coincideix en la seva integritat amb l’acord firmat.

¿Abans de setembre hauran aprovat part d’aquesta contrareforma? 

No m’agrada donar terminis, perquè no depèn només de mi. Quan transitem aquesta pandèmia l’agenda legislativa es reprendrà. Però sense fetitxes.

Els sindicats alerten que a la tardor hi pot haver una baixada salarial si no es deroguen alguns d’aquests aspectes... 

Els sindicats tenen raó. Durant aquesta pandèmia ja hem esquivat la reforma laboral del PP. Si no arribem a actuar, els empresaris haurien fet el que ja ha passat: Acomiadaments massius i desvinculacions salarials.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

¿Hi haurà contrareforma, doncs, a la tardor? 

No m’agrada donar terminis. En política mai saps què passarà... Es farà, obvi.