Espanya mira cap a Europa per regular el teletreball

El confinament del coronavirus ha significat la primera experiència generalitzada de teletreball a Espanya. Una modalitat tan estesa davant de la pandèmia com residual era abans d’aquesta. Ja que si bé fins a un terç dels treballadors espanyols van passar a exercir des dels seus domicilis després de la declaració de l’estat d’alarma, abans d’aquest la xifra de teletreballadors habituals no superava el 10%. Per adaptar la normativa a aquesta nova realitat, el Ministeri de Treball ja ha fet els primers passos per a una nova regulació del treball a distància. Amb la mirada posada a Europa, on aquesta modalitat de jornada estava molt més normalitzada abans fins i tot de la irrupció del virus. Suïssa, França, Alemanya o Àustria són alguns dels exemples de països amb experiències més dilatades. 

Suïssa: el lloguer l’ha de pagar l’empresa

Si bé a Suïssa la pandèmia també va disparar els índexs de teletreball (fins al 41%, segons una enquesta de Deloitte), la legislació de la república transalpina ja contempla una extensa sèrie de drets associats. «Ens han proporcionat ordinadors, ens han deixat agafar tot el material de l’oficina que hem volgut i ens han donat un plus de sou per als costos d’internet i altres coses de casa», explica Ariadna, analista d’una organització humanitària.

El 25 de maig el Tribunal Suprem Federal va dictaminar que les empreses estan obligades a pagar part del lloguer dels seus empleats si aquests, com ha ocorregut durant el confinament, han sigut enviats a casa per part de les seves companyies. En la seva decisió, partint d’una sentència del 2019, l’òrgan judicial més gran del país va remarcar que el treballador podia sol·licitar aquest pagament de forma retroactiva tot i que no hagués arribat abans a un acord amb els dirigents de la companyia i fins i tot en cas d’haver abandonat l’empresa.

Els experts citats per la premsa suïssa posen èmfasi en l’obligatorietat de la llei que els ocupadors reemborsin als seus empleats les despeses que suposen treballar des de casa, cosa que podria incloure la connexió a internet, la tarifa d’electricitat o el cost d’una cadira ergonòmica. Això només succeiria en els casos de treballadors assalariats, no amb els autònoms. La compensació mensual destinada al lloguer de l’empleat hauria de ser de 150 francs (poc més de 140 euros).

No obstant, no queda clar si aquesta resolució seria aplicable durant les múltiples situacions de teletreball forçades pel confinament i altres mesures de les autoritats per frenar la propagació de la Covid-19. La sentència, que encara no s’ha fet pública i només es va donar a conèixer a través del diari ‘Tages-Anzeiger’, és la primera que tracta les indemnitzacions del lloguer per a aquells que teletreballen.

En declaracions al mateix diari, Luca Cirigliano, secretari general de la Unió Sindical Suïssa, va assegurar que les empreses solen utilitzar llocs de treball flexibles per a així estalviar-se el lloguer d’oficines i va assegurar que és «extremadament injust i il·legal» que siguin els empleats els que assumeixin els costos de treballar des de casa. Una enquesta realitzada entre abril i maig per gfs.bern assenyalava que el 45% de les empreses suïsses no paguen cap cost per les despeses materials i tècniques dels seus empleats mentre que només el 9% ho fa en la seva totalitat.

Tot i que no hi ha una decisió final, el que si que està clar és que aquesta situació ha obert un nou debat al país. «Ens enfrontem a la incertesa jurídica: apliquem les normes del dret del treball, però no han sigut adoptades per al teletreball. No hi ha res en la legislació sobre el teletreball», explicava a ‘Le Temps’ Jean-Philippe Dunand, advocat i professor de dret laboral de la Universitat de Neuchâtel, que descarta que la sentència del Tribunal Suprem Federal de l’any passat sigui aplicable en els casos actuals.

Per als especialistes, serà clau estudiar cada cas per resoldre dubtes com saber qui va demanar treballar des de casa, interrogant que pot ser crucial per decantar la balança del costat de l’empresari o del treballador.

França: patronals i sindicats revaluaran l’experiència

Patronal i sindicats han acordat a França fer un diagnòstic d’aquí a finals de setembre del període de confinament i, tot i que les actituds divergeixen, si en alguna cosa estan tots d’acord és que treballar des de casa al cent per cent no és desitjable, segons remarquen a Les Echos. El cavall de batalla de les centrals sindicals és el respecte de la jornada laboral, el dret a la desconnexió i evitar pressions per forçar el treball a distància. En el cas dels empresaris, la seva visió depèn de la mida i del sector d’activitat.

La legislació del país veí estipula des de 2012 que el teletreball és voluntari i la persona que l’exerceix té exactament els mateixos drets –accés al metge d’empresa, cobertures socials, vacances, formació, drets sindicals, etc.– que la resta de treballadors. Amb un acord oral o escrit entre les parts n’hi ha prou per començar a exercir l’activitat professional fora del lloc habilitat per l’empresa, que ha de respectar el reglament sobre la jornada laboral i pactar prèviament les franges horàries.

Tot i que des del 2017 l’empresa no està obligada per llei a pagar la connexió a internet, ha de tornar al treballador la despesa telemàtica ocasionada. D’altra banda, si la companyia vol establir un sistema de control, ha d’advertir-ho prèviament al treballador afectat. No és necessari canviar la modalitat de contracte i en cap cas es pot obligar un assalariat a treballar des de casa, de la mateixa forma que no pot negar-se sense justificació al teletreball quan un assalariat ho sol·liciti.

Si bé l’experiència francesa revela dificultats per garantir el dret a la desconnexió, aquest ja es va incorporar el 2016 en la legislació laboral francesa. A la pràctica significa que a un treballador no se li pot retreure no estar localitzable durant el cap de setmana, per les nits o quan està de vacances. És una manera de preservar la vida personal i familiar i s’aplica a tothom, des dels directius fins als assalariats per hores. Complir-ho s’ha de garantir a través d’un acord col·lectiu o un reglament intern a què el comitè d’empresa hagi donat el seu vistiplau.

Alemanya i Àustria: negociació individual

A Alemanya no hi ha un dret legal i explícit a treballar des de casa. Si es dona, es deu a un acord entre companyia i empleat en el marc del conveni col·lectiu, o en cas que no n’hi hagi, fruit d’un acord individual entre el treballador i l’empresa.

El govern federal ha engegat una iniciativa anomenada INQA (Iniciativa per a la Nova Qualitat del Treball) amb què intenta orientar empreses i assalariats sobre les maneres d’aplicar el teletreball, i sobre les regles que cal respectar per les dues parts. L’empresa ha de proveir els seus treballadors del material tècnic necessari per realitzar el treball, respectar els horaris laborals i els descansos, així com garantir la protecció de dades. El govern federal també recomana als ocupadors augmentar el flux d’informació per als seus treballadors, ja sigui a través de ‘mail’ o intranets corporatius, ja que el contacte personal amb ells es redueix notablement.

Ja que la digitalització és fonamental per fer possible el treball a distància, i que fa anys que aquesta és un dels objectius primordials del govern alemany, el ministeri federal de Treball també ha engegat un programa de finançament a través de l’INQA per donar suport a iniciatives creatives i innovadores que facilitin, entre altres coses, el teletreball. La intel·ligència artificial és un dels punts als quals Berlín dona preferència en aquest programa de finançament al sector privat.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

A Àustria, també s’ha produït un augment del treball des de casa des de l’inici de la pandèmia. Com en el país veí, l’ocupador no pot obligar de manera unilateral als seus treballadors que treballin des de casa. Només el pot obligar si així ho estableix expressament el contracte laboral o el conveni col·lectiu. L’empresa haurà d’especificar quant temps durarà la mesura de teletreball i haurà de tenir en compte les despeses derivades de l’ús de material privat, o d’altres despeses com telèfon o internet.

Malgrat els buits legals que hi continua havent a Àustria pel que fa a la implementació del teletreball, una recent enquesta encarregada pel portal de recerca d’ocupació StepStone apunta que més de la meitat dels austríacs (53%) que van treballar des de casa a causa de la pandèmia voldria continuar fent-ho en el futur.