L'economia espanyola s'enfonsarà gairebé un 11% el 2020, segons Brussel·les

El cop de la pandèmia del coronavirus i l’impacte de les mesures de confinament imposades a mitjans de març per evitar la propagació de la Covid-19 serà molt més gran del que es preveia fa menys de dos mesos, tant a Espanya com en el conjunt de l’Eurozona. Les últimes previsions d’estiu presentades aquest dimarts per la Comissió Europea eleven l’enfonsament del Producte Interior Brut espanyol el 2020 al 10,9% (del 9,4% estimat a principis de maig) i al 8,7% en el conjunt dels països de l’euro (7,7% al maig). Espanya serà la segona economia més tocada junt amb la d’Itàlia  (11,2%) i França (10,6%).

«L’impacte econòmic del confinament en la primera meitat del 2020 sembla que serà pitjor de l’esperat en les previsions de la primavera» i «no es veurà completament compensat pel rebot esperat en la segona meitat del 2020 quan la majoria de les restriccions a l’activitat s’aixequin», avisa l’Executiu comunitari en la seva nova anàlisi que enfosqueix encara més les perspectives econòmica per a aquest any. Com a conseqüència, la caiguda de l’economia espanyola es dispararà a gairebé l’11%, un punt i mig per sobre del pronosticat a principis de maig. L’activitat, no obstant, continuarà recuperant-se tot i que el rebot final el 2021 serà del 7,1%, molt similar al previst fa dos mesos (7%). 

Segons la Comissió Europea, el sentiment i els indicadors econòmics van tocar fons a l’abril i van començar a millorar al maig, quan les restriccions van començar a aixecar-se de manera gradual i diferenciada entre sectors i regions. A partir de juny Espanya, igual com altres països de l’Eurozona i la Unió Europea, va entrar en «una nova normalitat» tot i que amb unes mesures de distanciació social que romandran vigents i que continuaran repercutint en l’evolució econòmica.

«S’espera que aquestes mesures, juntament amb els canvis en el comportament del consumidor, tinguin un impacte durador en les activitats en què la interacció personal és intrínseca a la prestació del servei, com a alimentació i allotjament, el comerç minorista, els serveis personals i la cultura i l’entreteniment», afirmen les previsions. En el cas del turisme internacional, i malgrat la decisió de reobrir les fronteres exteriors a més d’una dotzena de països, l’impacte es veurà agreujat per una connectivitat en els vols reduïda. Quant al sector manufacturer, les previsions mantenen que la recuperació serà més ràpida que en el sector serveis, tot i que les interrupcions a les cadenes de valor mundials i la feble demanda «poden impedir una normalització de l’activitat industrial abans de final d’any».

Ertos positius, però més atur

Quant a la situació del mercat laboral, l’Executiu comunitari reconeix que els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (erto) aplicats en els últims mesos han ajudat a limitar les pèrdues massives de llocs de treball. No obstant, augura que «l’impacte desproporcionat de la crisi als sectors intensius de mà d’obra donarà com a resultat un augment significatiu en la taxa d’atur i és probable que augmenti encara més una vegada que s’eliminin els ertos». 

L’anàlisi també apunta que no s’espera que el consum privat recuperi el seu nivell anterior a la crisi durant l’horitzó d’aquestes previsions de creixement, però sí que la recuperació serà més ràpida que la d’altres components de la demanda. Quant a les inversions, la recuperació serà lenta a causa de la feble demanda, l’alta incertesa, l’escassetat de liquiditat i el deteriorament de la rendibilitat. Quant a les exportacions netes, s’espera que aquest any entrin en terreny negatiu a causa dels febles ingressos del turisme internacional, però que tornin a ser positives el 2021 a mesura que el sector comenci a recuperar-se.

Retrocés a l’Eurozona

Notícies relacionades

Espanya tindrà un atur del 20% aquest any si hi ha un rebrot de coronavirus, segons l'OCDE

Un missatge per a les empreses: abordeu la sostenibilitat com a negoci

El nou quadro presentat per la Comissió Europea també augura una caiguda més gran de l’economia de l’Eurozona i de la UE a causa que l’aixecament de les restriccions està sent més gradual de l’augurat al maig el que significa que l’impacte sobre l’activitat econòmica el 2020 serà més gran. Com a conseqüència d’aquesta situació, l’Eurozona es contraurà un 8,7% el 2020 i un 8,3% el conjunt de la UE, davant el retrocés del 7,7% anticipat al maig i el 7,4% a la UE. «L’impacte econòmic del confinament serà més greu de l’inicialment esperat. Continuem navegant en aigües turbulentes i ens enfrontem a molts riscos, incloent-hi una altra onada de contagis», alerta el vicepresident econòmic, Valdis Dombrovskis.

Les caigudes més acusades a l’Eurozona, més enllà del podi ocupat per Itàlia, Espanya i França, correspondran a Portugal (9,8), Grècia i Eslovàquia (9% respectivament), Bèlgica (8,8%) i Irlanda (8,5%). El PIB d’Alemanya, mentrestant, es desplomarà un 6,3% i el d’Holanda un 6,8%. Altres països amb recessions més suaus seran Dinamarca, Suècia i Àustria. Segons les noves previsions, que utilitzen dades fins al 30 de juny, el rebot el 2021 també serà menys robust que el projectat a la primavera. El nou pronòstic mostra un augment de les divergències entre els Estats membres, el motiu pel qual Brussel·les va proposar un pla de recuperació que aquest dimarts ha tornat a reivindicar el comissari d’assumptes econòmics, Paolo Gentiloni. «La resposta política a tot Europa ha ajudat a esmorteir el cop, però continua sent una història de creixent divergència, desigualtat i inseguretat. Per això és tan important arribar a un acord ràpid sobre el pla de recuperació», ha recordat.