L'AIReF empitjora les seves previsions econòmiques per a aquest any

L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) ha empitjorat les seves previsions macroeconòmiques per a aquest any, a l’elevar al mig punt percentual la caiguda de PIB prevista que se situava entre el 8,9% i l’11,7%, segons ha anunciat la seva presidenta, Cristina Herrero, durant la conferència ‘Reptes fiscals de l’economia espanyola’ organitzada de forma telemàtica pel Consell General d’Economistes d’Espanya.

L’organisme presentarà al llarg d’aquesta setmana un nou informe en el qual actualitza les seves previsions macroeconòmiques i fiscals publicades el mes de maig i que inclou un empitjorament de la previsió del PIB per a aquest any a causa que la caiguda del segon trimestre «és més gran del previst però no perquè la recuperació sigui més lenta.

En aquest sentit, l’any 2021 l’economia espanyola experimentarà una «recuperació gradual i incompleta» en un escenari que es manté en línia amb les previsions anteriors quan s’estimava un repunt del PIB d’entre el 4,6% i el 5,8%. Si bé en el cas de l’ocupació es revisarà a l’alça perquè «l’extensió dels ertos» ha sigut una mesura favorable, segons ha indicat Herrero. La dirigent ha defensat aquesta figura com un «mecanisme eficaç» que s’ha de mantenir en marca «el temps necessari» per acompanyar la recuperació de l’activitat.

En el pla fiscal, l’AIReF estima un increment del dèficit d’entre sis dècimes i un punt per sobre de les previsions anteriors (entre l’11,9% i el 13,9 %) per les noves mesures adoptades pel Govern i la revisió de les previsions macroeconòmiques. A més, segons ha precisat Herrero, la distribució de l’impacte de la crisi de la Covid per subsectors canvia de manera substancial amb un import més gran a l’Administració Central després que hagi aprovat una transferència de 15.500 milions d’euros a la Seguretat Social i un fons no reemborsable per a les comunitats autònomes de 16.500 milions d’euros.  

Sense ajustament fiscal fins al 2022

Herrero ha defensat la necessitat d’acompanyar la recuperació amb la posada en marxa de mesures expansives mentre ha instat el Govern i la resta de les administracions públiques a dissenyar un full de ruta que marqui la consolidació fiscal dels comptes públics en el mitjà i llarg termini. «No es pot sortir amb èxit i de forma duradora de la crisi sense visió a llarg termini», ha advertit.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Així, la representant de l’AIReF ha defensat la posada en marxa d’un exercici de consolidació fiscal «similar al de la dècada passada» per assolir la sostenibilitat l’any 2030. No obstant, ha descartat que l’any que ve sigui l’any «més òptim» per iniciar aquestes pujades o baixades d’impostos perquè «els efectes (de la crisi) en el PIB i en l’ocupació continuaran sent importants», ha explicat.

A Europa s’ha ajornat aquest debat fins a la primavera del 2021 –ha indicat– i «sigui llavors o abans» quan es produeixi, l’important és planificar al més aviat possible aquest marc fiscal nacional amb totes les administracions ja que la posició fiscal d’Espanya és «menys folgada» que la d’altres països.