La Generalitat adapta les 1.500 primeres prestacions a l'Ingrés Mínim per evitar futurs embargaments

La Generalitat de Catalunya ha reconvertit ja 1.500 prestacions pròpies per adaptar-les a la nova realitat de l’Ingrés Mínim Vital (IMV) i evitar així les primeres duplicitats i cobraments indeguts. El secretari general de Treball, Josep Ginesta, ha alertat aquest dilluns d’un «risc real» que en els pròxims mesos el seu departament hagi d’intervenir per llei sobre els comptes bancaris d’una part dels actuals 130.000 beneficiaris de la Renda Garantida de Ciutadania, si aquests passen a cobrar també el nou subsidi estatal. L’absència d’un acord de compatibilitat entre la Seguretat Social i l’administració catalana i la falta de comunicació entre institucions deixa en l’aire la possibilitat que milers de beneficiaris incorrin en deutes amb l’erari públic, tal com ja va avançar EL PERIÓDICO. L’esmentada situació amenaça de precipitar-se a partir del 15 de setembre.

L’ampli consens que va generar l’aprovació de l’Ingrés Mínim Vital, la primera renda mínima a nivell estatal en la història d’Espanya, afronta els seus primers mesos d’aplicació. I com diu la dita anglosaxona, «el diable està en els detalls». Aquesta renda mínima aterra sobre una xarxa de prestacions ja instal·lades en la gran majoria de comunitats autònomes i ho fa com a sòl d’ingressos. És a dir, la norma estableix que el primer ingrés que ha de percebre una família que no en tingui ha de ser l’IMV. I després la resta de rendes mínimes preexistents s’han de reconvertir per adaptar-se i complementar-lo. L’esmentada adaptació està pendent d’articular-se a través de convenis de complementarietat entre la Seguretat Social i les autonomies.

I en el cas de Catalunya, la Generalitat manifesta urgència. A diferència del País Basc i Navarra, que des d’un primer moment van rebre les competències de gestió de l’IMV, Catalunya haurà de passar per un procés de transició. En aquell interregne poden sorgir problemes fruit de les duplicitats i seria a la Generalitat a qui li tocaria el paper d’exigir els cobraments indeguts. Ja que la llei de la Renda Garantida de Ciutadania estableix una forquilla d’ingressos per unitat familiar superior al barem de l’IMV i els sol·licitants de les dues prestacions que el superin poden veure’s obligats a retornar l’excedent. Més de 130.000 famílies cobren actualment la renda mínima catalana i Treball afirma que desconeix quantes poden acabar incorrent en duplicitats i cobraments indeguts.

Risc de «trampa burocràtica»

A Catalunya, fins al juny, la Seguretat Social va abonar un total de 6.225 prestacions de l’IMV, fruit de la conversió d’ofici de la prestació per fill a càrrec. I el Departament de Treball ja ha realitzat les primeres adaptacions; ja que 1.500 dels esmentats perceptors també cobraven la renda mínima catalana. No obstant, el secretari de Treball ha exigit aquest dilluns al Ministeri d’Inclusió que habiliti un mecanisme per compartir informació en temps real entre administracions. Perquè així Treball pugui revisar tan aviat com sigui possible si els nous beneficiaris de l’IMV ho són també de la renda catalana i així adequar-los les quanties per evitar els cobraments indeguts. 

Notícies relacionades

Col·lapse administratiu de l'ingrés mínim davant de l'escalada de la pobresa

¿Com se sol·licita l'ingrés mínim vital? ¿Quins requisits té? Totes les claus

Aquesta possible «trampa burocràtica», tal com l’ha definit Ginesta en un acte amb periodistes, amenaça de multiplicar-se durant els pròxims mesos, atesa l’escalada de sol·licituds que està tenint l’IMV. No només a Catalunya, sinó a tot Espanya: més de mig milió de persones ja han presentat la seva sol·licitud; segons dades de la Seguretat Social. I la data que a Treball tenen assenyalada en vermell és el 15 de setembre, dia en què venç el termini de tres mesos de transició que va marcar la Seguretat Social.

L’escenari que temen des de Treball és que la falta de comunicació entre administracions es tradueixi en una gran bossa de famílies que durant diversos mesos han cobrat les dues prestacions i acumulen un volum de pagaments indeguts significatiu. Doncs seria Treball qui hauria d’actuar com una espècie de cobrador del frac de prestacions públiques sobre famílies en risc elevat d’exclusió social. Amb les tensions que això implicaria, a més de les dificultats de cobrar els esmentats pagaments, tenint en compte que els potencials deutors han de tenir economies molt fràgils per poder arribar a percebre aquests subsidis.