EPA 2020: La Covid-19 destrueix un milió de llocs de treball durant el confinament

El coronavirus enfonsa el mercat laboral. En concret, Espanya va destruir 1,074 milions de llocs de treball al llarg del segon trimestre d’aquest any, segons les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA), publicades aquest dimarts per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquesta és la xifra més elevada de la història que supera, per molt, els pitjors resultats de la crisi econòmica del 2008, quan l’ocupació va caure en 489.600 en el quart trimestre. Aquesta enquesta de l’EPA mesura pràcticament tot el període en què Espanya va estar confinada –entre la setmana 13 (a partir del 23 de març) i la setmana 26 (el 28 de juny) de l’any–. Catalunya va ser la comunitat amb un descens més acusat d’activitat al registrar una caiguda de 223.700 llocs de treball.

#EPA 2T/2020 La ocupación ha bajado en 1.074.000 personas La cifra no incluye a los afectados por un ERTE con suspensión de empleo que según la metodología de #Eurostat y la #OIT que aplica la EPA se consideran ocupados. #INE
Nota de prensa: https://t.co/clk6TJMRmI

— INE España (@es_INE) 28 de julio de 2020

Aquesta xifra no recull la pèrdua d’activitat com a conseqüència dels expedients de regulació temporal d’ocupació (erto). Però els ocupats que realment han treballat durant el període cauen en 4,7 milions –2,7 milions més que en el trimestre anterior–, fins als 13,9 milions. Una xifra que es deu «als que han patit un erto o els que estaven en atur parcial per raons tècniques o econòmiques». Les hores efectives de treball realitzades van disminuir el 22,59% respecte al primer trimestre.

«Aquestes dades posen de manifest que les mesures adoptades per fer front a la pandèmia han permès esmorteir l’impacte de la crisi econòmica», ha assenyalat en roda de premsa la secretària d’Estat d’Economia i Recolzament a l’Empresa, Ana de la Cueva. Fins a 3,4 milions de persones han estat subjectes a un erto en el pitjor moment de la pandèmia (30 d’abril). En l’actualitat, més del 64% (2,2 milions de persones) d’aquests treballadors en erto ja han tornat al seu lloc, a un ritme mitjà de 36.000 persones al dia, segons ha indicat De la Cueva.

L’EPA del segon trimestre agreuja les dades ja dolentes de la del primer trimestre, que va reflectir els primers cops del coronavirus. En aquell primer trimestre, l’ocupació va caure en gairebé 290.000 ocupats i va ser la pitjor arrencada de l’any des del 2013. El segon trimestre acostuma a ser un període bo per a l’ocupació al recollir l’inici de la Setmana Santa i la posada en marxa de la temporada estiuenca, però el confinament va retallar un milió llocs de treball, fins als 18,6 milions d’ocupats. Les dones i els empleats temporals han sigut, de nou, els més afectats. El nombre d’ocupats va caure el 4,95% i la xifra d’ocupades va descendir en un 6,06%. Sis de cada 10 d’aquests llocs de treball perduts corresponen a contractes temporals. En variació anual, el nombre d’assalariats baixa en 1,1 milions, 232.300 dels quals amb contracte indefinit i 929.100 amb contracte temporal. El nombre de treballadors per compte propi baixa a 36.100 aquest trimestre i a 34.600 en els 12 últims mesos.

Aquest trimestre l’ocupació ha afectat a tots els sectors, tot i que cal destacar el sector serveis, que ha patit una reducció de 816.900 llocs de treball a causa de l’impacte de la pandèmia en el turisme i l’hostaleria. Però també ha afectat la indústria (-127.000), la construcció (-08.700) i l’agricultura (-21.400). L’últim any, l’ocupació també baixa en els quatre sectors. En el de serveis hi ha 922.200 ocupats menys, en la indústria se n’han perdut 122.300, la construcció en té 107.300 menys i en l’agricultura n’hi ha 45.900 menys.

L’EPA també reflecteix l’alt ús del teletreball durant el confinament al registrar que el 16,20% dels ocupats (3 milions) van treballar des de casa més de la meitat dels dies, davant el 4,81% observat el 2019. 

Un milió de persones ‘inactives’

L’atur ha augmentat en 55.000 persones (1,66%) fins a arribar als 3,3 milions. La taxa d’atur se situa en el 15,33%. En termes desestacionalitzats la variació trimestral és del 6,03%. En els 12 últims mesos l’atur ha augmentat en 137.300 persones (4,25%). Però una de les principals claus d’aquesta EPA del confinament es produeix en l’enorme bretxa entre destrucció d’ocupació (un milió) i nous aturats (55.000) que es troba en la categoria d’‘inactius’. «Una part considerable ha passat a la inactivitat, categoria que ha augmentat en un milió de persones», apunta l’INE. El confinament i el tancament d’empreses han impedit a 1,6 milions de persones buscar feina malgrat estar disponibles per treballar.

Les llars amb tots els seus membres actius a l’atur van augmentar en el segon trimestre en 74.900, fins a un total d’1,1 milions, de les quals 300.100 són unipersonals. Al contrari, el nombre de llars on tots els seus membres actius estan ocupats va disminuir en 311.300 i es va situar en 10,3 milions.

Catalunya: la destrucció més dràstica d’ocupació

Notícies relacionades

Coronavirus a Espanya i el món: Última hora de la Covid | Notícies en DIRECTE

Londres remata la temporada turística

La baixada de l’ocupació és general en totes les comunitats autònomes, a excepció de les illes Balears, on creix en 9,200 aquest trimestre. El descens més dràstic d’activitat el registra Catalunya, amb 223.700 ocupats menys, seguida d’Andalusia (-198.100) i la Comunitat de Madrid (-184.400); tot i que, en termes interanuals, les comunitats autònomes que més redueixen la seva ocupació són Andalusia (-226.800), Catalunya (-203.600) i el País Valencià (-140.600).

Quant a l’atur, les baixades trimestrals més marcades de l’atur es donen a Andalusia (-48.200), Castella-la Manxa (-20.900) i Extremadura (-15.000). I els increments més grans, a Catalunya (61.300 aturats més), la Comunitat de Madrid (54.500) i el País Valencià (42.500). En termes anuals, les reduccions més grans del nombre d’aturats es produeixen a Andalusia (47.000 menys), les Canàries (-13.300) i Castella-la Manxa (-5.000). Per la seva banda, Comunitat de Madrid (62.900 aturats més) País Valencià (43.100) i Catalunya (41.700) presenten les pujades anuals més grans de l’atur.