Espanya entra en recessió amb una caiguda històrica del PIB del 18,5%

No per esperat deixa de sorprendre. L’economia va experimentar el segon trimestre una caiguda històrica, amb un descens del 18,5% en el segon trimestre del 2020 respecte al primer, que havia sigut fins ara el pitjor de la sèrie històrica. La desastre que reflecteixen les dades de l’Institut Nacional d’Estdística (INE) en el període abril-juny coincideix amb el període en el qual Espanya es trobava en estat d’alarma  i la màxima duresa de la pandèmia del coronavirus,  el confinament i la paralització general de l’activitat.

D’aquesta manera l’economia espanyola va entrar en recessió tècnica al sumar dos trimestres consecutius amb caigudes del PIB. En el segon trimestre la contracció respecte al primer va ser un històric 18,5% i en termes interanuals va ser del 22,1%, també una taxa inèdita. La del període abril-juny és la caiguda trimestral més gran en la sèrie històrica que maneja l’INE i que arrenca el 1970. Fins ara, elsretrocessos trimestrals més grans del PIBhavien sigut el del primer trimestre d’aquest any (-5,2%) i el del primer trimestre del 2009 (-2,6%).

És la tercera vegada des que va començar el segle XXI que l’economia espanyola afronta una recessió. Al llarg de la crisi del 2008 va entrar en aquesta situació en dos ocasions: una va ser en el quart trimestre del 2008 (en va sortir el segon trimestre del 2009) i la segona el segon trimestre del 2011. Aquesta segona recessió va durar més temps, fins al quart trimestre del 2013. L’actual és la de més intensitat. Els experts coincideixen bàsicament en la seva magnitud, però no tant en la seva durada, que és l’element clau.

En general preveuen que a partir del tercer trimestre d’aquest any començarà la recuperació, una vegada finalitzat el confinament i la paralització generalitzada de l’activitat econòmica, si bé es tardaran almenys dos anys a arribar als nivells de prepandèmia. A més existeixen elements, com l’impacte de la quarantena imposada als viatgers procedents d’Espanya per part del Regne Unit i els vetos d’altres països com França, que pot tenir un efecte negatiu molt notable en el PIB, ja que el turisme pesa més del 12% en el conjunt de l’activitat.        

La mala dada del segon trimestre és continuació del del PIB del primer trimestre del 2020, que ja reflectia l’impacte de la crisi del coronavirus i va retrocedir un 5,2%, la caiguda trimestral més gran fins aleshores. En aquell període només va afectar els últims 15 dies de març d’un total de 90 que té el trimestre. Això ja feia preveure que els efectes en el segon trimestre anaven a multiplicar-se.

Espanya no és l’únic país el PIB del qual pateix per la pandèmia. França, Alemanya i els EUA han registrat caigudes històriques d’aquest indicador de creixement. En tot cas sí que encapçala les caigudes a Europa, tal com va anticipar el Fons Monetari Internacional (FMI). No obstant, a escala mundial, la pitjor part se la porta els EUA, amb una caiguda del 32,9% en el segon trimestre. A nivell de la zona de l’euro, el descens mitjà intertrimestral és del 12,1% i de l’11,9% a nivell de tota la Unió Europea (UE). En termes interanuals és del 15% i del 14,4%, respectivament, segons les dadesd’Eurostat.

---

El Govern ja preveia un descens important del PIB aquest any i, en l’actualització del programa d’estabilitat remès a Brussel·les va estimar que en el conjunt de l’exercici la caiguda serà del 9,2%, amb un rebot important el 2021 i el 2022, si bé els nivells anteriors a la crisi no es recuperaran fins a d’aquí dos anys. El Banc d’Espanya tenia uns càlculs similars, però els va anar empitjorant i en les seves últimes anàlisis va preveure que el descens podria superar el 15% al pitjor dels escenaris. 

De fet, l’autoritat monetària ja esperava una forta caiguda en el segon trimestre, ja que va calcular que la caiguda hauria arribat al 50% en el període més àlgid del confinament, entre el 30 de març i el 9 d’abril. En aquella etapa, el Govern va decretar el permís retribuït per a totes les activitats no considerades essencials, aprofitant la Setmana Santa.

Administracions públiques

La paralització econòmica en el segon trimestre va afectar tots els components del PIB, amb l’excepció de les administracions públiques, que van haver de dedicar ingents recursos a pal·liar els efectes de la crisi. 

La despesa en consum de les llars va descendir un 18,1% respecte al mateix trimestre del 2019, una evolució sense precedents en el registre històric de l’INE. En termes interanuals la caiguda va ser del 25,7%. En contrast, la despesa en consum final de les Administracions Públiques va presentar una variació interanual del 3,5%, una dècima inferior a la del trimestre precedent i amb una alça del 0,4% respecte al primer trimestre.

La inversió es va desplomar el 25,8%. Destaca la destinada a actius fixos materials, amb una caiguda interanual del 30,8%. Quant a la demanda externa, les exportacions de béns i serveis van caure el 38,6% respecte al segon trimestre del 2019. Les importacions ho van fer el 33,1%.

De la indústria als serveis

Tots els sectors econòmics es van veure afectats, amb l’excepció del primari, que va mantenir la seva activitat. El valor afegit brut de les branques industrials va baixar un 23,8% respecte al mateix trimestre del 2019. Dins d’aquest àmbit destaca la indústria manufacturera, amb una caiguda del 27,1%.

El valor afegit brut de la construcció va variar un -29,9% respecte al mateix trimestre de l’any passat i el dels serveis, el -22,0%. Finalment, les activitats d’agricultura i ramaderia branques van registrar una variació interanual del 7,4%.

Els llocs de treball equivalents a temps complet, definits com el nombre d’hores treballades entre la jornada mitjana realitzada en llocs de treball a temps complet,

van disminuir un 17,7% respecte al trimestre anterior. Aquesta variació s’explica per l’efecte combinat de la variació de les hores treballades i la reducció de la jornada mitjana en llocs de treball a temps complet (del -3,1% al -4,5%), segons l’INE.

Notícies relacionades

Caiguda històrica del PIB a França del 13,8% el segon trimestre

El PIB d'Alemanya cau amb un rècord històric del 10,1% en el segon trimestre

En termes interanuals, l’ocupació va presentar una taxa del -18,5%, cosa que suposa una disminució de 3.394.000 llocs de treball equivalents a temps complet en un any.