El PSOE es queda sol amb el pla per mobilitzar el superàvit municipal

Després de diverses suspensions, la junta de govern de la Federació de Municipis i Províncies (FEMP) va aprovar ahir el document d’Hisenda  que permet als ajuntaments  utilitzar el seu superàvit i excedents, que s’estima en uns 14.000 milions d’euros, bloquejats en comptes bancaris per les normes que va aprovar el PP el 2012. Però, de manera inèdita en aquesta entitat, es va acordar  amb l’únic vot favorable del PSOE i gràcies al sufragi de qualitat del president, el socialista i alcalde de Vigo, Abel Caballero. 

Es va produir un empat a 12 vots a favor socialistes i 12 en contra (10 del PP, un de Cs i un altre del PdeCat), a més de l’abstenció d’IU-Podem. Malgrat les valoracions de Caballero, que va qualificar l’acord de «singularment rellevant» i no vist des de l’etapa de José Luis Rodríguez Zapatero en el Govern, el PP va sortir en tromba en contra arribant a afirmar que es tracta d’una «confiscació» dels estalvis municipals.

El mecanisme: Transferència i préstec a 10 anys 

La legislació, especialment l’establerta pel PP el 2012, obliga els ajuntaments a destinar els seus excedents a reduir dèficit i limita molt la seva capacitat d’invertir. Per esquivar aquesta cotilla en temps d’una crisi provocada per la pandèmia, Hisenda transferirà als ens locals que cedeixin a l’Estat els seus superàvits i romanents de tresoreria 5.000 milions (2.000 aquest any i 3.000 el que ve). Després, a partir del 2022, l’Estat tornarà els estalvis que els municipis li haguessin transferit a tall de préstec en 10 anys i amb els seus interessos corresponents.

Aquests recursos, que per als consistoris seran ingressos no financers i per a l’Estat, despesa i, per tant dèficit, s’hauran de destinar a inversions relacionades amb agenda urbana i mobilitat sostenible, cures de proximitat i cultura. La crítica principal a aquesta mesura és que va dirigida als municipis en situació sanejada. Segons dades de la FEMP del total de  8.131 ens locals que hi ha a Espanya uns 300 tenen dificultats financeres i d’aquests fins a 80 són els que estan en pitjor situació.  Per a aquests també s’inclou finalment una solució, va explicar Caballero.  

El transport: Un fons de fins a 400 milions

El document aprovat ahir preveu la creació d’un fons de 275 milions amb càrrec als Pressupostos de l’Estat per compensar el dèficit extraordinari dels serveis de transport de competència municipal produït durant l’estat d’alarma per la pandèmia o el que es generi fins a final d’any per menys ingressos per tarifes o més costos per la crisi de la Covid-19, tal com va avançar EL PERIÓDICO. El fons es podrà ampliar fins a 400 milions sempre que es justifiqui i acrediti la insuficiència de la dotació inicial, segons estableix l’acord.  

El rescat: Recolzament a municipis amb dificultats

Amb l’objectiu de satisfer els crítics, la qual cosa no es va aconseguir finalment, el document preveu mecanismes de recolzament als municipis amb problemes de liquiditat o que es trobin en situació de risc financer. Les diputacions provincials i entitats similars podran prestar assistència econòmica als municipis en risc financer, especialment als de població inferior a 20.000 habitants. Podran ser préstecs per finançar el romanent negatiu de tresoreria al tancament del 2019; o transferències corrents de caràcter finalista, amb càrrec al superàvit del 2019. Excepcionalment aquest any no computaran en la regla (límit) de despesa i es consideraran inversions financerament sostenibles, que són aquelles que estan molt taxades per llei per destinar els excedents. 

Les normes: Sense regla de despesa i amb liquidacions

Aquest any no s’exigirà als ens locals que compleixin la regla de despesa, que limita de forma important l’augment d’aquestes partides. Al seu torn, els consistoris podran utilitzar el seu superàvit o romanent de tresoreria del 2019 per finançar despeses del 2020 i també es prorroga per a aquest any la regla especial del superàvit del 2019. Alhora es mantenen les quantitats de les entregues a compte del 2019 en la participació municipal en els ingressos de l’Estat, malgrat que aquests s’han desplomat fins a un 9,2% per la crisi sanitària; i es tramitarà la liquidació de l’exercici 2018, que ascendeix a uns 600 milions d’euros, entre altres mesures. 

Els compromisos: Finançament i fons europeus

El document aprovat per la FEMP, amb els únics vots de recolzament del PSOE, recull el compromís que «s’estudiarà la manera de garantir que els ens locals puguin participar com a beneficiaris» dels fons europeus per a la reconstrucció, dels quals a Espanya li corresponen 140.000 milions. Al seu torn, al setembre es constituirà una taula de treball tècnic entre la FEMP i el Govern que estableixi les bases per a la futura reforma del sistema de finançament local. 

Les reaccions: Crítiques ferotges de l’oposició

El president del PP, Pablo Casado, diversos càrrecs de l’Executiva i alcaldes i portaveus municipals van carregar contra el Govern de Pedro Sánchez per «confiscar» els estalvis dels ajuntaments i «carregar-se» el consens en la FEMP.  De moment, el partit ha anunciat que sol·licitarà la compareixença urgent al Congrés de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. 

Notícies relacionades

L'Estat augmentarà el dèficit pel fons amb el superàvit municipal

Un missatge per a les empreses: abordeu la sostenibilitat com a negoci

El conseller de Vivenda i Administració Local de la Comunitat de Madrid, David Pérez, ha demanat a la Federació de Municipis de Madrid (FMM) que «compleixi amb el seu deure de defensar el món local i es rebel·li contra l’assetjament i l’abús» que suposa, al seu judici, l’acceptació per part de la FEMP de la proposta d’Hisenda. També l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va considerar un «error» l’acord. «El decret forçat per Hisenda és un error: treballarem des de la unitat municipalista perquè es modifiqui en el Congrés», va afirmar.

La titular d’Hisenda, María Jesús Montero, per la seva banda, va assegurar que «Hisenda ni roba ni expropia».  En un comunicat, la ministra va acusar el PP de mentir «amb barra» ja que, segons la seva opinió, els ajuntaments «guanyen en recursos».