Els nous subsidis aprofundeixen el col·lapse d'un SEPE exhaust

Davant de l’oficina pública d’ocupació ubicada al carrer Sepúlveda de Barcelona es reprodueix de dilluns a divendres el mateix ritual. A les nou del matí el personal de seguretat de l’oficina reparteix les poques butlletes per a una consulta sense cita prèvia. Les cues per accedir a les oficines que van arribar a donar la volta a l’illa durant la passada crisi econòmica han desaparegut amb la Covid. No perquè hi hagi menys atur (el virus ha destruït més en menys temps), sinó perquè tot aquest volum de peticions i consultes s’ha traslladat a l’‘online’. Amb uns servidors saturats i un servei d’atenció telefònica incapaç d’atendre totes les peticions que li arriben. L’embús ja ha arribat a prestacions ordinàries com la de l’atur.

«Estem desbordats», explica la treballadora del SEPE a Barcelona i delegada de CCOO, Margarita Rico. La plantilla de l’antic INEM arriba a l’agost amb la llengua fora, extenuada, després de l’allau d’ertos que han arribat a afectar 3,4 milions de persones a Espanya, i minvada, després d’una dècada de falta d’inversions que cap dels últims Governs a reparat. El volum sense precedents d’ertos, subsidis especials per a treballadores de la llar o temporals acomiadats que els empleats del SEPE han hagut de tramitar des de març ha provocat que l’embús s’estengui fins a les prestacions ordinàries.

«Les persones que s’hagin quedat el juliol a l’atur no cobraran la seva prestació fins a l’octubre», explica Rico. «Si a partir del mes que ve hem de gestionar un nou subsidi [per a 550.000 aturats sense prestació] aquí ja poden anar penjant el cartell de tancat per defunció», afegeix. Actualment el Govern està negociant amb patronal i sindicats l’aprovació d’un nou subsidi de 430 euros per cobrir durant tres mesos 550.000 aturats que durant la pandèmia han esgotat les prestacions. La mesura es troba en la recta final de les converses i podria aprovar-se a finals d’aquest mes o principis del següent, segons van explicar fonts del diàleg social.

El volum de pagaments endarrerits relacionats amb els ertos últimament ha descendit respecte a l’embús que afectats, patronals i sindicats van denunciar a l’inici de l’estat d’alarma. Des del Ministeri de Treball redueixen la xifra a menys de l’1%, tot i que un degoteig d’afectats se segueixen dirigint a oficines com la de Sepúlveda a mirar de resoldre la seva situació. Dels 3,4 milions de treballadors que van arribar a estar afectats per un d’aquests expedients, actualment queden menys d’un milió suspesos; segons les últimes dades de la Seguretat Social. 

Un altre col·lectiu que també denuncia retard en els pagaments són les treballadores de la llar, una professió per a la qual el Govern va habilitar un subsidi especial perquè la normativa no els reconeix dret a cobrar l’atur. Segons Treball, de les 32.000 sol·licitants, s’han abonat 9.400. «La desesperació és terrible, ja fa quatre mesos des que es va anunciar», denuncia la portaveu del sindicat Sindillar Norma Falcone. «Està costant molt que les noies tornin a treballar i la caixa de resistència que hem muntat no és eterna», afegeix.

La pandèmia que va arribar sense previ avís va caure sobre un SEPE que ha perdut 3.500 treballadors en els últims 10 anys; segons denuncia el sindicat CSIF. Avui compta amb 7.979 efectius. «Està molt bé anunciar mesures, però quan hi ha retards en la tramitació ho paguen amb els que som a les oficines», declara el responsable estatal del CSIF al SEPE, Manuel Galdeano.

Col·lapse a l’ingrés mínim vital

Les oficines d’ocupació no són l’únic nexe entre l’«escut social» habilitat pel Govern per assegurar les rendes davant la pandèmia. La Seguretat Social, encarregada de desplegar l’ingrés mínim vital per frenar la pobresa sobtada que està deixant el virus, també es troba col·lapsada. «Entenem que el col·lapse de la gestió que hem denunciat durant molt temps ja s’ha produït. La demanda de serveis de la ciutadania ha sobrepassat extraordinàriament la capacitat de l’entitat», denuncia el responsable d’UGT a nivell estatal, Martín Lanza. Un embús que també denuncien des de fa setmanes les entitats del tercer sector.

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

I, com en el cas del SEPE, la plantilla pateix l’envelliment i la no renovació d’efectius. En els últims cinc anys s’han perdut 1.000 treballadors, dels 10.376 treballadors actualment operatius. L’embús provocat per la posada en marxa de la primera renda mínima a nivell estatal amenaça d’estendre els problemes de gestió a altres pagues. «L’ingrés mínim vital, que és una cosa extraordinàriament important, no li resta cap importància a una pensió per jubilació, a una viudetat o a una invalidesa. La resta de prestacions també s’han d’anar solucionant», alerta Lanza.

Si bé inicialment la Seguretat Social va rebutjar la incorporació de nous efectius per gestionar l’IMV, el ministre Escrivá ha reconsiderat la seva decisió. Està pendent de l’‘ok’ d’Hisenda la incorporació de 1.250 interins per mirar de desembussar el «gran volum de feina» que reconeixen des del ministeri d’Inclusió. Un reforç que se sumarà als 500 treballadors de reforç de l’empresa semipública Tragsa, per a qui el Ministeri va comprometre un contracte de 6,1 milions d’euros; segons consta a la pàgina web de Tragsa.