Francisco Aranda (UNO): «Lamentablement, les empreses que no inverteixin en logística i en tecnologia cauran»

¿Quin impacte està tenint la crisi de la Covid al sector logístic espanyol? 

L’impacte és brutal. És brutal perquè el que ha passat és que la logística entre empreses s’ha reduït pràcticament a la meitat. No obstant, el que ha crescut de manera espectacular és el comerç electrònic, la venda ‘online’. És un procés en què ja ens trobàvem, però les crisis són acceleradores de processos.

¿En quina mesura s’ha accelerat el comerç electrònic?

Segons nostre servei d’estudis, en tres mesos hem avançat en venda ‘online’ l’equivalent a cinc anys. La crisi ha sigut un accelerador del procés de canvi. Això és important per a les nostres empreses, ja que el negoci del comerç ja no acaba amb la venda del producte. Són dues parts. En primer lloc hi ha la compra, però després hi ha el repartiment o la distribució. Les dues coses entren en l’experiència de compra. Les empreses logístiques hem passat de ser una ‘commodity’, el transport pur i dur, a ser un avantatge competitiu i un valor afegit. Ser part de l’experiència de compra dels clients. És el que als EUA anomenen el nou màrqueting del comerç. 

Un element més de diferenciació...Una

forma més per diferenciar el producte de la competència. 

¿Aquest canvi registrat pel sector logístic és conjuntural o estructural?  

Durant el període de confinament, l’increment del comerç electrònic va suposar el doble del normal. Equivalent a l’activitat generada en un Black Friday. Això va ser per nous compradors ‘online’ que abans no ho eren, especialment els majors de 55 anys, i en segon lloc productes que tradicionalment no es compraven ‘online’ van passar a comprar-se per comerç electrònic, com per exemple el vi o les cerveses. El consumidor s’ha transformat. 

¿I després del confinament?

De moment, l’increment actualment és del 30%. D’aquest 50% d’increment en el confinament, el ritme d’augment és del 30%, un creixement que de moment ha vingut per quedar-se. 

¿Aquesta situació s’ha percebut per exemple en l’augment del trànsit? Alguns operadors asseguren que al juliol ja s’havia recuperat el nivell d’abans de la pandèmia...A

nivell de juliol no tenim una dada sectorial, però pot ser que sigui així. Però gràcies al comerç electrònic, no per la recuperació de l’activitat al comerç entre empreses o en quantitat de mercaderia. L’increment espectacular del comerç electrònic requereix que la transformació digital de les empreses sigui molt ràpida, sinó serà impossible satisfer aquest nou consumidor. 

¿La crisi permet aquest increment de les inversions?

Estem en una crisi molt complicada. Moltes empreses no seran capaces d’afrontar aquesta transició digital. Lamentablement, les empreses que no inverteixin en logística i en tecnologia cauran. Altres estan fent un enorme esforç en aquesta transició i afrontant inversions importants. 

¿UNO va tenir recentment una entrevista amb la ministra d’Indústria, Reyes Maroto?

Sí. És molt important que el Govern no pugi els impostos en un moment en què les empreses han d’afrontar fortes inversions per adaptar-se a l’auge del comerç electrònic. 

¿Ja han augmentat les inversions en el sector?

Sí. Les empreses en són absolutament conscients. La logística ha passat de ser un element de poc valor de la cadena a ser un avantatge competitiu. Per assumir aquest rol, les empreses han de ser digitals, sinó desapareixeran. 

Però les inversions no només han de ser tecnològiques o en digitalització... 

Hi ha unes inversions en magatzems de proximitat al clients. Alguns comerços als centres de les ciutats tanquen amb la crisi i s’estan transformant en magatzems o ‘hubs’ de distribució. Tot per fer front d’una manera eficient i més ràpida la demanda del comerç electrònic. Altres inversions s’han de dirigir a qüestions més tècniques, com eines del que ha vingut a dir-se logística predictiva, el tractament de les dades dels clients per ser més eficients. En tercer lloc en tecnologia que millori el tractament dels productes als magatzems. 

Un canvi de mentalitat...

Les empreses logístiques s’han convertit en gestors de tota la cadena de subministrament. L’última milla comença en la planificació prèvia en la primera milla, el magatzem. Les empreses també han de fer front a la reforma de la mobilitat i la compra de vehicles mediambientalment sostenibles, que són més cars que els tradicionals.

¿Han quantificat les inversions necessàries?

No. Per això hem tingut la reunió amb la ministra d’Indústria. El Govern és conscient de la importància del sector com a palanca d’atracció per a la instal·lació d’indústries. Per això la ministra ens ha ofert una agenda sectorial per desenvolupar un pla estratègic per al sector i determinar les inversions necessàries. 

¿Quina és la proposta que hi ha sobre la taula?

El que analitzarem és quines inversions són necessàries i les dades que tenim. Segons aquestes dades, el 2023 el 25% de tot el comerç serà ‘online’. L’any que ve, Espanya serà el país del món on més creixerà el comerç electrònic. És una oportunitat perquè la logística es converteixi en una eina per atraure inversions industrials. 

¿Hi ha més demanda de plataformes logístiques?

Depèn dels sectors d’activitat. 

¿Què passa amb el sector de la moda o tèxtil?

L’activitat ha baixat molt tret de la roba esportiva, que durant el confinament va ser una de les línies de producte que més es va vendre. Però va ser una alça conjuntural. 

¿Quins sectors tenen millors perspectives des del punt de vista logístic?

És difícil de preveure. Qualsevol activitat que no tingui sortida ‘online’ tindrà les ales tallades. El que hem experimentat és una acceleració de la transformació. El consumidor de fa quatre mesos s’assembla molt poc al d’ara. I no ha sigut un tema conjuntural.

¿A nivell d’ocupació, les empreses logístiques contractaran més?

Hi ha una gran incertesa. El que es veu és que cada vegada hi ha més demanda de formació tecnològica. Les empreses logístiques són empreses tecnològiques amb servei de subministrament. S’hi requereixen enginyers informàtics i de processos. Gestió de dades. Perfils professionals que no eren els tradicionals del sector. 

¿Quin calendari es gestiona en aquesta taula sectorial amb el Govern?

La junta en què va estar la ministra va ser a finals de juliol i tornarem a asseure’ns a l’agost. Comerç i indústria a analitzar. 

Notícies relacionades

Luis Gómez (XPO): «El 2021 l'economia es recuperarà»

L'amenaça de falta de subministraments impulsa la logística i la demanda de magatzems

¿El sector logístic ha patit menys la crisi de la Covid?

Depèn de l’empresa. A final de l’exercici no es compensaran les pèrdues del confinament. Algunes empreses no van tenir activitat. En el pròxim Black Friday l’activitat serà molt menor que l’any passat.