El Govern ultima la seva nova llei del teletreball, més flexible per als empresaris

El Govern, la patronal i els sindicats encaren la recta final de les negociacions per a la nova llei del teletreball. Després d’un estiu d’intercanvi d’esborranys, que han anat rebaixant la concreció del text inicial en alguns aspectes per fer-ho més digerible per als empresaris, les parts estan pròximes a un acord, tal com coincideixen diverses fonts del diàleg social. No obstant, encara hi ha diversos esculls que s’interposen entre les parts i el consens. Perquè la falta d’acord en les negociacions per tancar un acord per al treball a distància a la Funció Pública amenaça d’estendre’s i bloquejar la taula del teletreball en les empreses. L’1 de setembre estan citades les parts per mirar de desencallar les negociacions.

Diversos serrells queden per acabar de definir entre les parts després de les modificacions realitzades des del Ministeri de Treball sobre el primer contingut de l’avantprojecte de llei. El departament liderat per Yolanda Díaz ha rebaixat la concreció del text pel que es refereix a les despeses (sobretot les indirectes) que hauran d’assumir les empreses per costejar el treball a distància dels seus empleats. L’expressió inicial de «les persones treballadores tenen dret a què se’ls compensi per la totalitat de les despeses» ha sigut eliminada dels últims esborranys per donar més marge a la negociació entre sindicats i patronals. Un element que estaven reclamant especialment les segones i que dona arguments als d’Antonio Garamendi per secundar la nova normativa. Des de la CEOE han declinat valorar, de moment, l’estat de les negociacions; malgrat que concedir més autonomia a la negociació col·lectiva ha sigut un dels seus principals arguments fins ara.

Un altre serrell, no menor, que queda per concretar és quins treballadors podran acollir-se a aquesta nova llei. En l’últim esborrany que han intercanviat les parts, tot aquell empleat que exerceixi el 20% de la seva jornada laboral a distància es considerarà que està teletreballant. El que vindria a ser un dia a la setmana de forma regular. Aquesta és la xifra que figura ara com ara en les negociacions, segons confirmen diverses fonts coneixedores de la matèria; no obstant, reconeixen que pot ser objecte de disputa en les pròximes reunions. Ja que la patronal, segons assenyalen, aspira a empènyer cap amunt aquest percentatge i limitar els supòsits en els quals hagi de pactar condicions i desemborsar despeses envers els seus empleats.

No només part del contingut està per definir, sinó també les formes. Ja que la intenció inicial del Govern era tramitar la llei del teletreball, una vegada estigués pactada amb patronal i sindicats, com a projecte de llei amb caràcter d’urgència. Cosa que implica una tardança a entrar en vigor de mesos i que els diferents grups parlamentaris puguin introduir modificacions. Una cosa que inquieta patronal i sindicats, ja que permet edulcorar el text negociat amb ells. L’alternativa és aprovar-ho via reial decret, cosa que podria posar-lo en vigor en poques setmanes. Aquesta última opció, no obstant, esquiva el debat parlamentari i podria estar condicionada a l’evolució de la pandèmia. És a dir, si l’emergència sanitària obliga a un altre replegament massiu (amb el conseqüent repunt del teletreball), seria més fàcilment justificable per aquesta via.

Fins a tres anys per entrar en vigor

Notícies relacionades

El teletreball: vicis i virtuts d'una realitat que ha vingut per quedar-se

Yolanda Díaz: «El teletreball no pot sortir gratis a les empreses»

Un altre front que no està definit és quan entraran en vigor les condicions de treball a distància pactades entre treballadors i empreses. En el moment que entri en vigor la llei, les parts podran començar a negociar partint d’aquesta. No serà immediat i el termini pot allargar-se fins a tres anys. Ja que aquells convenis que vencin podran renovar-se incorporant les condicions de les nova legislació. I aquests solen tenir una vigència màxima de tres anys. En aquelles companyies o sectors on hi hagi acord abans, podran revisar-se els convenis o acords existents per incorporar-lo abans.

Problemes en la funció pública

En paral·lel a les negociacions per a la llei del treball a distància en les empreses, els sindicats i Funció Pública també estan renovant els seus propis acords. El problema és que, segons manifesten els sindicats, les converses no avancen perquè Funció Pública es nega a abordar el tema. Una cosa que des del Ministeri rebutgen. El resultat del xoc de versions és que les centrals, amb voluntat de desembussar la situació, amenacen de traslladar aquest bloqueig a la taula ‘de la privada’. Ja que l’últim esborrany discutit en aquesta última taula exclou explícitament els treballadors del personal laboral de la normativa per a les empreses