Els minerals tecnològics ofereixen una segona vida a l'Espanya buidada

Explotar aquests tresors miners donaria un baló d’oxigen a les dèbils economies de les zones més deshabitades on hi ha el 80 per cent dels indicis de jaciments de minerals essencials, segons l’inventari de l’Institut Geològic Miner d’Espanya. Una gran part es troben a la franja entre Galícia i el sud d’Extremadura. La seva explotació, convertiria Espanya en el segon país de la Unió Europea productor de terres rares, per darrere de Finlàndia, assegura Vicente Gutiérrez Peinador, president de la Confederació Nacional d’Empresaris de la Mineria i la Metal·lúrgia (Confedem).

Recuperar cada mina requereix una inversió mínima de 200 milions d’euros i la seva activitat s’allarga durant una mitjana de 20 anys. «Explotar aquest tipus de jaciments és rendible i ho serà més per l’encariment d’aquest tipus de minerals, imprescindibles per a la tecnologia mòbil, la generació d’energia renovable i la fabricació de bateries i motors elèctrics», afegeix Gutiérrez Peinador. 

Tornar a explotar les mines suposaria una inversió de fins a 8.000 milions d’euros i crear prop de 25.000 nous llocs de treball que se sumarien als 28.000 ja existents en la mineria metàl·lica, segons càlculs de la Confedem. «Són llocs de treball de qualitat i estables perquè cada explotació tindrà, com a mínim, 15 o 20 anys de vida», remarca el representant empresarial.

Rebuig ecologista

El punt crític davant aquest ressorgiment de les explotacions mineres està en els ecologistes. «L’activitat minera s’acaba i les empreses, una vegada s’han omplert les butxaques, se’n van a altres zones deixant a les comarques tota la porqueria i contaminació possible», denuncia Elena Solís, coordinadora de mineria d’Ecologistes en Acció. Les empreses mineres «sotmeten a una violència extrema» els pobles en què s’assenten, afegeix, convençuda que el nombre de llocs de treball que generen no compensen «els danys que provoquen al medi ambient, l’agricultura i la salut» dels ciutadans.

 «Totes les empreses mineres abans d’iniciar una explotació estan obligades a subscriure un aval bancari per garantir que es rehabilitarà el terreny una vegada aturada l’activitat», respon Gutiérrez Peinador per defensar l’extracció d’aquests minerals claus també en la transició energètica que impulsa el Govern de coalició del PSOE i Unides Podem.

Or negre i petroli blanc

Ourense presumeix de comptar amb la reserva europea més gran de coltan, l’or negre  de l’actualitat, mentre Càceres mira de tirar endavant un projecte miner, paralitzat durant anys per una associació veïnal malgrat el suport de la Comissió Europea, per a l’extracció i processament del liti, el petroli blanc, per a la fabricació de les bateries dels sostenibles cotxes elèctrics.

La franja pirítica, des de Sevilla fins a la costa portuguesa, acumula enormes concentracions de sulfurs massius polimetàl·lics amb minerals molt apreciats per fabricar telèfons mòbils, tauletes, pantalles planes, imants i altres dispositius o components electrònics.

La recerca de terres rares a Espanya  és encara molt superficial, segons Manuel Gutiérrez Claverol, doctor en Geologia per la Universitat d’Oviedo, quan explica les iniciatives portades a terme per obtenir aquests metalls d’ús corrent en l’electrònica d’última generació i en la tecnologia led.

Comarques despoblades

A Ciudad Real, la societat Quantum Minería considera que hi ha recursos geològics de 40.000 tones d’òxids de terres rares en un jaciment de monacita grisa, al paratge conegut com a Matamulas, a la comarca de Campo de Montiel (Ciudad Real). Després d’un moviment de contestació social entre els habitants de la zona, la seva explotació va ser denegada per l’anterior Govern de Castella-la Manxa (PSOE i Unides Podem) el 2017 al·legant motius mediambientals vinculats a la protecció del linx. 

Notícies relacionades

El preuat 'petroli blanc' divideix Càceres

El coltan porta l'eufòria a Ourense

«A Galícia hi ha sorres monacítiques a les ries de Vigo, Pontevedra i Arousa, i a al·luvions d’Ourense i Pontevedra», explica Gutiérrez Claverol, mentre que les Canàries atresoren a les muntanyes submarines abismals el jaciment més gran del món de tel·luri, vital per a la implantació de l’energia solar,  així com cobalt, vanadi, níquel o itri. A les conques mineres d’Astúries predominen els jaciments de cobalt.

«L’explotació raonable d’aquests minerals estratègics pot ser una oportunitat per als pobles i comarques de l’Espanya buidada», assegura l’investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) Félix Antonio López, artífex d’haver separat al laboratori l’estany i els òxids de niobi i tàntal del preuat coltan, que ja anima la paupèrrima economia de la comarca de Viana do Bolo, a Ourense.