Garamendi: «S'han d'allargar els ertos fins al juny del 2021»

¿En quin moment es troba l’economia espanyola? ¿Estem en una recuperació en marxa o en una recuperació frustrada pels rebrots?

No és ni una cosa ni l’altra. Hem de ser conscients que la crisi que vivim és fruit d’una malaltia, no és com la financera. Les empreses espanyoles estan molt millor preparades. I, tot i que estigui sent molt profunda, és conjuntural. Això significa que el dia que tinguem la vacuna estarem parlant d’un altre escenari.

Hi ha alguns sectors especialment afectats. És la crisi del turisme. També ha afectat la indústria, però aquesta pandèmia ha provocat que 85 milions de persones que venien cada any a visitar-nos deixessin de fer-ho. I no només parlem del turisme, sinó de molts sectors i subsectors que s’han vist afectats. És fonamental recuperar aquesta imatge de l’‘Espanya segura’.

¿Aquest any el donem per perdut per al turisme?

Aquest any s’ha de donar per perdut. Per això és tan important el tema dels ertos, els icos i veure com hi ha una protecció total. Les Balears són una de les grans sofridores. És el moment que els ajuntaments i les administracions territorials comencin a abaixar els IBI. També seria un moment molt oportú per abaixar l’IVA, com s’ha fet a Alemanya.

¿Fins quan s’han de prorrogar els incentius als ertos de la Covid?

Mínim juny del 2021. Perquè, per exemple en el cas de les Balears, això no s’arregla al desembre. Per la mateixa raó que al seu dia vam dir que fins al desembre. Estem ara gestionant què passa al setembre quan nosaltres ja sabíem que això havia d’anar com a mínim fins al desembre.

¿I com han de prolongar-se?

S’ha d’ajudar el que ho necessiti. S’ha de pagar a aquells que estiguin tancats. No té sentit que paguem al que estigui obert. Paguem la Seguretat Social al que necessita tenir algú fora, perquè no hi ha demanda. I alhora treballem la demanda, perquè la gent està desitjant obrir.

¿Caldria acotar la pròrroga a sectors?

No s’ha de discriminar per sectors, sinó per qui ho necessiti. Tot i que és veritat que la majoria serà el turisme. I que al turisme se li ha de donar un tractament especial, també. Però això no ha de significar abandonar ningú. És una despesa conjuntural.

¿Com d’encarrilada està la negociació de la nova llei del teletreball?

Alguns pensaran que ha d’estar encarrilat, a mi em sembla que no té molt sentit que es vulgui parlar d’un tema que s’ha de deixar estable per a un futur en un moment excepcional. Ha arribat, s’està utilitzant en les empreses, però això no és el que volen les empreses i tampoc molts treballadors. ¿Ha arribat per quedar-se? Sí, però no com està ara.

L’article 1 de l’Estatut dels Treballadors diu que l’organització del treball la marca l’empresa. I després, té el seu què que un dels articles que ens volen posar és que a l’empresa privada tot això funcioni ja i, no obstant, en l’administració pública, no. Per a tu consells, que per a mi no els tinc. Nosaltres seguirem en el diàleg per intentar arribar a acords

¿Llegeix amb millors ulls l’últim esborrany que el primer avantprojecte de llei?

Al juliol, el Consell Econòmic i Social (CES) li va clavar una reprimenda molt gran al Ministeri de Treball per saltar-se el diàleg social. Alguns s’ho han de fer mirar i de fet, a través de la negociació amb els interlocutors socials, s’ha millorat notablement la qualitat de la norma per a treballadors i empreses i per això continua la negociació.

¿Té sentit que una persona que treballa a distància un dia a la setmana pugui acollir-se a aquesta nova regulació?

¿Divendres i treballem fins al migdia? Un dia a la setmana no crec que sigui teletreball. Més no diré, perquè prefereixo deixar-ho en la negociació. Està oberta la taula i, per tant, sempre intentarem arribar a acords.

Amb els sindicats tenen pendent abordar la revisió dels salaris. ¿Veu marge per a increments?

Estant en el que estem, és complicat parlar de salaris. Crec que els mateixos sindicats ho entenen. L’objectiu ara és que la gent que està en erto torni a la feina i que la gent que està a l’atur torni a trobar feina.

¿Com descriuria l’actual moment polític?

A Espanya fa falta moderació i sobra radicalitat. Hi ha molta més gent moderada que radical, però els radicalismes d’un costat i l’altre ajuden molt poc. Especialment a aquesta paraula confiança, que és també la clau perquè el BCE confiï en nosaltres, perquè el deute estigui en el seu punt, perquè la gent vulgui invertir al nostre país.

El Govern encara el repte d’uns nous Pressupostos. ¿Quin missatge llançaria vostè a les forces polítiques, en general, i al líder del principal partit de l’oposició, Pablo Casado, en particular?

Jo llançaria un missatge al líder de l’oposició i al president del Govern. Que s’asseguin i parlin. Que l’un escolti, però l’altre també. Ho dic perquè això no consisteix que un escolti amb les propostes de l’altre, sinó que consolidin una alternativa o un espai d’acord. Els espanyols i les espanyoles el que volem és el dia a dia, treballar en ordre i que la política doni menys notícies.

El Govern planteja apujar determinats impostos, en particular a grans grups empresarials, per contribuir a finançar la despesa pressupostària més gran. ¿Hi ha cabuda per a aquesta pujada d’impostos?

No. Els costos són costos conjunturals. Quan es parla dels ertos, per exemple, una part importantíssima és el subsidi d’atur per als treballadors. L’estructura social i productiva no gira només entorn de l’empresa privada. La pitjor manera que les empreses tornessin a recuperar-se és carregar-los amb més costos. Si volem que fons internacionals confiïn en el nostre país... Els altres països no ho estan fent.

¿L’única via llavors és endeutar-se?

Conjunturalment. Que és molt diferent que estructuralment. Nosaltres mai estarem d’acord amb endeutaments estructurals, que s’han fet en el passat i als quals hem dit que no. Sí, no obstant, a l’endeutament conjuntural, que és del que s’està parlant. I d’aquí a dos anys, quan tot això passi, parlarem si cal carregar una cosa o una altra.

¿Què representa per als empresaris els 140.000 milions assignats a Espanya dels Fons Europeus per a la Reconstrucció?

És una oportunitat històrica. I una oportunitat que hem de saber aprofitar. Parlarem de digitalització, de sostenibilitat, de reindustrialització... Una sèrie d’elements que faran que el nostre país avanci moltíssim. És per això que la CEOE ha creat l’oficina tècnica de recolzament als projectes europeus. És una oportunitat per a les empreses i per a tot Espanya. Realment estem parlant de poder plantejar temes molt potents i donar peu a canvis estructurals al nostre país. És un nou ‘Pla Marshall’.

¿Quin paper els toca jugar a vostès, com agents socials, en aquest procés de reconstrucció?

Els agents socials estem demostrant que, malgrat les nostres diferències, ens asseiem i ens continuem asseient a negociar. Hi ha vegades que acordem i hi ha vegades que no, però fins i tot pactem desacords. La gent agraeix que, des de posicions diferents, s’arribi a acords.

Si, arribat el moment, les xifres de contagis empitjoren i les ucis tornen a saturar-se com a l’abril, ¿el Govern ha de tornar a decretar l’estat d’alarma i un nou confinament?

No. A les empreses parlem sempre de prevenció. S’han de posar les ‘apps’ en marxa, fer els PCR i no tenir cap complex i fer tot el possible perquè això no passi. El que no pot permetre’s Espanya és un nou confinament. Perquè com tanquem una altra vegada llavors sí que tenim un problema de veritat. I de fet s’ha demostrat. Jo no entraré en el que s’havia de fer abans o no, però el que no es pot fer és possiblement el que s’ha fet abans. I estem en el moment de poder gestionar-ho bé.

¿Les empreses estan preparades, quant a prevenció, per a una tornada a la feina segura?

Crec que sí. I la prova del nou és que es deia que els rebrots tindrien lloc l’últim trimestre i han començat ara, per vacances. I la majoria de les pimes a Espanya a l’estiu estan tancades. Els contagis han arribat per una mala praxi de la ciutadania. Les empreses estan preparades. En general estan molt més preparades. I el primer que no vol que es contagiï ningú és l’empresari. Perquè quan es contagia algú ha de tancar l’empresa, especialment en una pime.

¿Com recuperem aquesta imatge d’Espanya segura que vostè demana?

Hem de potenciar absolutament les ‘apps’. Ens hem felicitat del pla del Govern en aquest sentit, però volem anar molt més enllà. Nosaltres hem plantejat una ‘app’ que té molta menys ingerència en la vida de les persones que qualsevol ‘app’ d’ús quotidià. Ens sembla bé l’aplicació del Govern, però pensem que és molt bàsica. Cal incorporar alguna cosa més i nosaltres tenim l’opció. Està molt pensada per a les empreses, per detectar amb qui han estat els treballadors. La setmana que ve parlaré amb els sindicats sobre això, per veure com ho abordem. És fonamental que als treballadors els sembli bé i es llancin a aquesta idea. És clau.

¿Com funciona aquesta ‘app’?

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Si una persona dona positiu, la mateixa aplicació avisa la gent que ha detectat que ha estat amb aquesta persona en els últims 15 dies i en més d’una ocasió. Això significa que demà, en una fàbrica de 1.500 persones o en un oficina de 2.000 persones, si es detecta un cas no fa falta buidar l’edifici. Sinó aïllar 15 persones. Compagina perfectament la part sanitària amb la part econòmica. Un no s’ha d’oblidar de cap de les dues.