«Es tancaran més empreses de les necessàries»

Aquest dimarts 1 de setembre ha entrat en vigor el text refós de la llei concursal. Jordi Castells, administrador concursal i membre de la junta de l’Associació Professional d’Administradors Concursals (ASPAC), explica la situació d’aquesta professió i el context obert després de la pandèmia. Els administradors concursals es reivindiquen com a col·lectiu professional en uns moments en què els ajuts públics es distribuiran per reactivar l’economia. Alerta que bona part d’aquests ajuts públics es destinaran a empreses condemnades al tancament i que només aconseguiran «prolongar l’agonia».

¿Com veu l’entrada en funcionament de la nova llei concursal?

D’una banda, des de l’ASPAC som crítics perquè sempre veiem que queda una reforma pendent que és l’estatut de l’administració concursal. La refundació de la llei no suposa una novetat sinó que tot està pendent d’un nou reglament que mai arriba. Sempre estem depenent de disposicions transitòries.

El que s’aprova és un text refós de totes les modificacions fetes de la llei concursal en els últims anys...

Hi ha hagut una vintena de modificacions de la llei concursal en els últims anys i el que es vol és donar una organització i sistemàtica al text. Ha sigut una llei molt treballada amb moltes reformes i el que s’ha volgut fer és un text refós, que és el que entra en vigor al setembre. 

El text refós és el que reuneix tot el marc legal i per al qual s’ha desaprofitat l’oportunitat de fer una reforma més profunda...

Hi ha una reforma pendent. Amb la pandèmia, la figura de l’administració concursal és molt important i se l’està deixant de banda. S’està desaprofitant l’oportunitat que les empreses puguin utilitzar el procediment concursal com una sortida de la seva crisi. S’ha posposat l’obligació de presentar el concurs de creditors voluntari fins al 31 de desembre i nosaltres creiem que la via del concurs és un dret i una eina útil per solucionar problemes d’insolvència i poder analitzar si es tracta d’una empresa viable o no. 

Però s’han injectat molts diners en l’economia a través d’avals públics que poden solucionar problemes de liquiditat de les empreses en problemes...

El problema és que és possible que s’hagin injectat diners en empreses que en realitat són inviables. Aquestes empreses que són inviables al final seran insolvents. Al final seran uns diners cremats. Des d’ASPAC, creiem que justament el concurs és el que permet veure i detectar quines empreses són viables o no. Les empreses que no són viables s’han de tancar. I si una empresa té línies d’activitat viables doncs que tirin endavant per la via de la venda d’unitat productiva.

Amb l’actual crisi desencadenada per la pandèmia, ¿quin creu que és el nivell d’empreses no viables?

Sempre hi ha empreses que no són viables. Hi ha empreses que per canvis tecnològics esdevenen inviables. També per qüestions de competència o per canvi de la regulació legal. O per deslocalitzacions. El que s’ha de fer és aconseguir que les empreses siguin viables o és millor tancar-les. El pitjor és dedicar recursos públics a l’agonia. El que fa aquesta moratòria fins al 31 de desembre és donar la possibilitat que les empreses no presentin concurs de creditors i que quan el presentin ja s’hauran gastat tots els seus recursos, sense actius, i no hi haurà la possibilitat de salvar empreses. 

¿La figura de l’administrador concursal és la més idònia per salvar empreses?   

Sí. És la figura per determinar l’impacte de la insolvència. El normal és que un administrador concursal aconselli les mesures, determini quina part de l’empresa es pot salvar, assumeixi retallades de llocs de treball i en salvi d’altres. El pitjor que pot passar és que caigui tot i es perdin empreses que podien ser viables. I que arrosseguin unes altres.

El concurs de creditors no s’està utilitzant en la pràctica...

El concurs és una eina. El fet que no s’utilitzi perjudica la societat perquè es tancaran més empreses de les necessàries.

¿Quina solució existeix a curt termini per evitar que es tanquin més empreses de les necessàries?

Que s’analitzin per part dels empresaris o l’administrador concursal els senyals d’alarma i siguin capaços de detectar aviat els problemes i prendre mesures. Es tracta d’evitar que les empreses entrin en concurs de creditors i es dissolguin de manera immediata per falta d’actius. Quan es tenen els primers senyals d’alarma, hi ha temps per buscar solucions.

¿Quins sectors poden ser els més afectats per la crisi Covid?

El sector turístic i en cascada el sector comercial que en depèn. Si la botiga no ven, afectarà les fàbriques. També automoció, per una caiguda de la demanda. 

¿La prolongació d’ertos és encertada?

Sí. Però també vinculats a l’anàlisi si és seguir per seguir o si l’empresa és viable. Una frenada brusca és el pitjor que pot passar. Però s’ha de veure si la situació és conjuntural o estructural. El que no pot ser és que en un maremàgnum coli tot. L’ideal és tancar al més aviat possible les empreses que van pitjor perquè no afectin les altres. Cal destinar els màxims recursos a les empreses viables. 

¿Quants administradors concursals hi ha a Espanya?

En torn als 10.000. 

¿Dedicats a temps complet?

No. No tots s’hi dediquen. Aquesta gran quantitat fa que molts tinguin altres activitats. Són economistes o advocats. No hi ha un cos especialitzat de professionals, que és el que defensa l’associació ASPAC. 

¿Qui designa l’administrador concursal?

Els jutges són els que trien l’administrador. Es fan concursos especialitzats per escollir l’administrador o per llistes i ordre alfabètic. Seria millor un cos especialitzat que pugui prendre decisions més ràpides i eficients. Fins ara l’administrador concursal ha sigut com un metge de capçalera i el que reclama l’ASPAC és que es converteixin en metges especialistes.

¿Els concursos tal com són actualment són transparents? 

Sí, però encara ens trobem que la velocitat requerida per les empreses és diferent de la que ofereixen els jutjats.

¿Quant es triga en un procés concursal?

Varia molt. Si s’entra sense un pla s’hi poden passar anys. És un procediment lent.

¿Quina part dels processos concursals acaben amb la dissolució de la empresa?

Més del 95% acaben en liquidació.

Notícies relacionades

De Guindos alerta de la caiguda de la rendibilitat dels bancs i advoca per les fusions

Roldán veu fusions a la banca, però transfrontereres

Potser per això les empreses són reticents a presentar un concurs voluntari...

És un peix que es mossega la cua. Per això s’hauria d’invertir la situació i que el concurs fos una eina i no una certificació. Les empreses només utilitzen el servei com un servei de certificació d’insolvència.