CaixaBank i Bankia anuncien que estudien la seva fusió

CaixaBank, la tercera entitat espanyola per volum d’actius, i Bankia, la cinquena entitat del sector, estudien fusionar-se en una operació que es podria concretar en les pròximes setmanes. Així ho van confirmar ahir a la nit les dues entitats a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), després de les informacions aparegudes a les pàgines web d’alguns diaris, com la d’EL PERIÓDICO. En cas de tirar endavant l’operació, les dues entitats crearien el primer banc per actius a Espanya i  el tercer, per darrere del Santander i el BBVA,  si es tenen en compte els actius a l’exterior.

En un breu comunicat, CaixaBank va informar la CNMV que «després de l’autorització del seu consell d’administració, [l’entitat] està en negociacions amb Bankia SA per analitzar una fusió entre les dues entitats, sense que de moment s’hagi arribat a cap acord al respecte, més enllà de la firma d’un acord de confidencialitat per intercanviar-se informació per valorar l’operació, en el si d’una due diligence, comptant amb assessors per a l’operació».

L’entitat presidida per José Ignacio Goirigolzarri, per la seva banda, va informar que «davant les notícies aparegudes en alguns mitjans de comunicació, Bankia, en el marc de l’estudi habitual de possibles operacions estratègiques, confirma contactes amb CaixaBank, amb coneixement i autorització del consell d’administració, per analitzar una eventual oportunitat d’operació de fusió entre les dues entitats. Donat el seu caràcter preliminar, es fa constar que s’ha sotmès als òrgans de govern de Bankia una proposta d’inici d’estudi i anàlisi» .

Goirigolzarri, president

Segons fonts financeres consultades per EL PERIÓDICO, el moviment de fusió ha sigut anunciat per  l’Estat que és el principal accionista de Bankia. La Fundació Bancària La Caixa seria l’accionista de referència de la nova entitat, juntament amb el FROB. Segons les mateixes fonts, el president de l’entitat resultant seria José Ignacio Goirigolzarri, mentre que el conseller delegat seria Gonzalo Gortázar. Jordi Gual, actual president de CaixaBank, quedaria fora de l’operació. La seu seria a València, on la tenen les dues entitats.

Les dues entitats ja van intentar fusionar-se l’any 2012, quan les presidien Isidre Fainé i Rodrigo Rato. Fainé és actualment president de la Fundació Bancaria la Caixa que es va veure sorpresa la primavera passada amb l’anunci de CaixaBank de reduir a la meitat el repartiment de dividend de què es nodreix l’Obra Social, com a conseqüència de les restriccions imposades pel BCE en l’actual context de la pandèmia.

Tercera posició

CaixaBank és la tercera entitat espanyola per volum d’actius, amb un total de 416.391 milions d’euros, segons dades recopilades per Analistes Financers Internacionals (AFI) corresponents al segon trimestre de l’any. L’entitat pública Bankia, per la seva banda, ocupa el cinquè lloc, amb un total de 209.473 milions d’euros en actius. La suma de les dues entitats (625.864 milions d’euros) reforçaria CaixaBank en la seva actual tercera posició, per darrere el Santander, que ocupa el primer lloc (amb 1,54 bilions d’euros en actius) i el BBVA (730.923 milions d’euros). En quart lloc es mantindria el Sabadell.

Si es prenen en consideració només els actius de cada un de les entitats en territori espanyol, la suma de Bankia i CaixaBank (625.864 milions) dona com a resultat el primer banc a Espanya. Se situaria per davant del BBVA (419.475 milions d’actius només a Espanya) i del Santander, que al país amb prou feines té actius per 355.769 milions, el 23% dels totals.

Després de la seva nacionalització, el 2012, i d’algunes vendes parcials d’accions, l’Estat encara té el 61,8% del capital de Bankia. Hi ha el compromís, derivat del rescat bancari europeu, de privatitzar definitivament l’entitat abans del tancament del 2021. Inicialment, Bankia hauria d’haver sigut privatitzada abans del 2016, però el Govern va promoure successives pròrrogues (el 2018 i el 2021) a l’espera d’una millor cotització del valor que permetés recuperar la major part dels 24.069 milions d’euros d’ajuts públics invertits a l’entitat que presideix Goirigolzarri.

Venda o fusió

El progressiu deteriorament de la seva cotització borsària –com la de totes les entitats financeres espanyoles i de la zona euro–, derivat de la baixa rendibilitat del negoci en un context de tipus d’interès en mínims històrics (amb taxes negatives, fins i tot), pot haver sigut la circumstància que definitivament hagi portat l’Estat a apostar per una fusió en comptes de per una venda per avançar en el procés de privatització de Bankia. Amb la fusió, la participació de l’Estat quedaria molt diluïda. Sota aquesta lògica també s’estava especulant des de fa mesos sobre la possibilitat d’una fusió amb el Sabadell. Finalment l’operació ha quallat amb l’entitat que presideix Gual. 

CaixaBank, per la seva banda, pot trobar en aquesta operació financera una via per guanyar eficiència i recuperar atractiu davant els inversors. Seguint la tendència generalitzada a tot el sector, la cotització de CaixaBank ha perdut el 34,2% del seu valor, només des de començament d’any (la caiguda de Bankia ha sigut del 44,2%). A més, CaixaBank pateix els rigors de l’actual política del BCE de prohibició de repartiment del dividends durant l’actual context de pandèmia (per evitar un possible deteriorament dels actius), que en el cas de l’entitat que presideix Gual es tradueix en una minva de recursos a favor de l’Obra Social. 

Notícies relacionades

CaixaBank - Bankia: últimes notícies de la fusió en DIRECTE

Bankia i CaixaBank mantenen els seus objectius malgrat el BCE

Aquesta pèrdua de valor de capitalització de les entitats troba la seva explicació en uns accionistes que fugen dels valors bancaris davant l’escassa rendibilitat que aconsegueix el seu negoci després d’un període prologant de baixos tipus d’interès (el procés va començar el 2012) que encara es preveu com a molt durador en el temps.

De Guindos apressa fusions

En aquest context, el vicepresident del Banc Central Europeu, Luis de Guindos, va apressar aquest mateix dimarts a emprendre un procés de consolidació i fusions en la zona euro. De Guindos, va alertar de l’alarmant caiguda de rendibilitat dels bancs europeus, des del 6% el 2019 a menys del 2% aquest any i menys del 3% el 2021. Com a conseqüència d’aquesta caiguda d’eficiència en la gestió bancària, el preu de les accions de les entitats s’ha retallat entorn del 30%, com a conseqüència que els accionistes exigeixen una rendibilitat d’almenys el 10% o 12%, va explicar De Guindos. Per al vicepresident del BCE, la consolidació bancària és la via que s’ofereix a les entitats per guanyar eficiència (per la via de reducció de costos) en un moment de baixos tipus d’interès en què és difícil fer-ho per per la via de més ingressos.