El 'cas Bankia', a l'espera de la sentència

Poca gent, per no dir ningú, pot discutir que la justícia té els seus temps. De vegades la màxima es fa encara més visible, com és a punt de passar amb el ‘cas Bankia’, ja només pendent que l’Audiència Nacional dicti la sentència que determinarà si l’entitat va maquillar o no els seus comptes per sortir a borsa. Si la Secció Quarta Penal no la dicta en les pròximes setmanes, és probable que Bankia ja no existeixi com a tal, després d’haver firmat el seu acord de fusió amb Caixabank.

Per a la justícia que aquesta circumstància es produeixi o no no té rellevància, perquè el que ha de determinar el tribunal presidit per Ángela Murillo es limita a si hi va haver engany o algun altre tipus de responsabilitat penal en els seus llavors responsables a través de la prova que va veure durant el judici. I és gegant, perquè la vista oral, en què van compartir banqueta 34 exresponsables de l’entitat per estafa i falsedat, es va prolongar des del novembre del 2018 fins a l’octubre de l’any passat.

Malgrat això hi va haver un moment que, segons fonts jurídiques, semblava que no es demoraria més enllà d’uns mesos, perquè extraoficialment s’assenyalava com a probable data de la resolució el febrer passat. No va ser així i després va arribar el teletreball imposat per la Covid a l’Audiència Nacional i a tota la societat. En qualsevol cas, tot i que la sentència es conegués qualsevol d’aquests dies, encara falten anys per conèixer l’última paraula de la justícia, perquè sigui quin sigui el veredicte podrà ser recorregut davant la Sala d’Apel·lació de l’Audiència i després el Tribunal Suprem.

Set anys d’instrucció

Al seu dia l’alt tribunal va avalar, en línies generals, el criteri de la Secció Quarta amb les targetes ‘black’, un escàndol que pràcticament queda en anècdota en comparació amb el mateix ‘cas Bankia’, amb una instrucció que es va allargar ni més ni menys que set anys i quatre mesos. Els serrells de Caixa Madrid que en algun moment també van formar part de la instrucció van acabar sent arxivats, cosa que va reduir les actuacions judicials pendents en el judici, que és a l'espera de sentència, i en el procediment seguit als jutjats d’Instrucció de Madrid contra el primer president de l’entitat, Rodrigo Rato, per delictes fiscals i haver-se enriquit presumptament, entre altres pràctiques, amb els seus contractes de publicitat.

Potser aquesta altra imputació, encara pendent de judici, és el que va portar Rato, ja condemnat a quatre anys i mig de presó per les ‘black’, a ser l’únic dels acusats que va fer ús de l’última paraula per assegurar que el judici per la debacle de Bankia es devia a «les decisions preses pel consell» que «el va substituir», al sol·licitar «ajuts públics», fent referència al rescat més gran d’una entitat financera, amb 22.424 milions d’euros.

Una crisi «molt pitjor»

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Segons la seva versió, el consell d’administració nomenat pel seu successor, José Ignacio Goirigolzarri, ho va fer per «raons de futur, no de passat, i partint dels canvis» que s’esperaven en la regulació bancària. Va afegir que «la crisi financera va ser molt pitjor el 2012, el 2013 i el 2014», però la reformulació dels comptes del 2011 de l’equip de Goirigolzarri va suposar passar de 300 milions de benefici a 3.000 de pèrdues.

Amb la sentència sabrem si el vicepresident del Govern amb José María Aznar, que s’enfronta a una petició fiscal de vuit anys i mig de presó, va convèncer amb les seves paraules el tribunal de l’Audiència Nacional que ha jutjat el ‘cas Bankia’ o, com li va passar amb les ‘black’, acaba a la presó.