Sánchez espera poder negociar un bon preu per Bankia

El president del Govern, Pedro Sánchez, va aplaudir aquest dilluns les negociacions per a una fusió entre CaixaBank i Bankia, que podria quallar en els pròxims dies, però va deixar clar que encara falta per negociar el principal: el preu. 

És una operació que té «bons elements» amb aspectes «molt positius», entre ells la cohesió territorial ’, va dir el líder socialista a ‘La hora de la 1’, el nou programa de TVE per als matins que presenta Mònica López. El president, en tot cas, va deixar sobre la taula que la fusió encara no ha acabat i que l’Estat ha de veure les condicions i «si l’interessa» l’operació per maximitzar la participació pública i defensar l’interès general.

D’aquesta negociació depèn com s’avanci de ràpid en la firma d’un acord que, si tot va segons el previst, es podria formalitzar a principis de la setmana que ve en els respectius consells d’administració de les dues entitats.

La qüestió del preu

Sánchez va posar el dit a la nafra de la negociació en marxa entre els principals accionistes de CaixaBank  i de Bankia, que no són altres que la Fundació Bancària La Caixa, que presideix Isidre Fainé, i el FROB, vinculat a la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño.

De la negociació del preu que està disposat a pagar CaixaBank (en forma de canvi d’accions) per fer-se amb Bankia dependrà una major o menor recuperació per part de l’Estat dels ajuts públics de més de 24.000 milions d’euros que va suposar el rescat del caixer de Madrid. 

Pedro Sánchez va reconèixer que l’Estat està «lluny» els poc més de 20.000 milions pendents d’aquell rescat (a finals d’agost, el valor de la participació de l’Estat a Bankia amb prou feines valia uns 2.000 milions d’euros), però va emfatitzar el seu propòsit de «maximitzar la participació pública i donar estabilitat a un sector sanejat». 

I en aquest mateix missatge va insistir a la tarda la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, a Brussel·les, després d’entrevistar-se amb diversos comissaris de l’àrea econòmica, inclòs el vicepresident econòmic de la Comissió, Valdis Dombrovskis. 

Calviño no va valorar si la possible fusió complica o facilita la recuperació dels 24.000 milions injectats per les autoritats públiques espanyoles per rescatar l’entitat. «No m’agradaria especular ara mateix, ja que les dues entitats estan negociant i una de les qüestions en discussió és la participació de l’Estat en la nova entitat» va limitar a assenyalar. I va reiterar que el seu objectiu serà «sempre» maximitzar el valor de la participació pública en l’entitat resultant i reforçar el sector financer. «Vull deixar clar a tothom que aquests són els principis que guiaran l’atenció del Govern, que són els que ens han guiat els últims dies i els que ens guiaran en les pròximes setmanes, quan hàgim de prendre les decisions», va dir. 

Interès de Brussel·les

Calviño es va desplaçar aquest dilluns a Brussel·les per a provar de preparar i avançar el futur pla de recuperació amb mitja dotzena de comissaris econòmics: el vicepresident de l’euro, Valdis Dombrovskis; el comissari d’Assumptes Econòmics, Paolo Gentiloni; el d’Indústria, Thierry Breton; la responsable de Política Regional, Elena Ferreira; el de Pressupostos, Johannes Hahn, i el responsable d’Ocupació, Nicolas Schmit. 

En aquesta mateixa reunió, Calviño va poder constatar que la Comissió Europea segueix amb «interès» la possible fusió entre CaixaBank i Bankia, en la mesura que podria suposar un primer pas en un procés de consolidació del sector financer europeu «que tant el Banc Central Europeu com la Comissió Europea han defensat, instat i demanat des de fa temps», segons va explicar ella mateixa després de la trobada. «Els he informat de quin és l’estat de les converses entre les dues entitats interessades i hi ha interès per seguir el desenvolupament d’aquest procés», va explicar Calviño.

L’operació no se segueix amb interès només a Brussel·les, sinó també a Itàlia, on s’observa l’operació entre CaixaBank i Bankia com un possible model per oferir una sortida al Monte dei Paschi di Siena (MPS), amb el 68% de la seva capital mans del Govern italià.

«Podríem enfortir el nostre sistema bancari estimulant el naixement d’un tercer o quart banc nacional. La situació de Bankia és molt similar a la del MPS a Itàlia», va explicar la presidenta de la comissió parlamentària d’investigació sobre el sistema bancari i financer d’Itàlia  i membre del governamental Moviment 5 Estrelles (M5S), Carla Ruocco, en una entrevista amb el diari econòmic ‘Il Sole 24 Ore’.

Queixa i rebuig de Podem

Tant el president del Govern, com la vicepresidenta Calviño es van escudar en la confidencialitat deguda en aquest tipus d’operacions per justificar no haver informat abans els socis de Govern, de Unides Podem.  «Quan s’ha donat a conèixer aquesta informació és quan aquestes dues entitats, que cotitzen a la borsa, han decidit iniciar el procés de negociació per a una fusió. Aquesta és una informació molt sensible que només la sabien els responsables d’Economia del Govern d’Espanya», va dir Sánchez.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

La formació morada va protestar divendres pel desconeixement. Ahir mateix, la ministra d’Igualtat, Irene Montero, va manifestar la seva intenció de portar la seva queixa «a l’interior del Govern» i va reiterar l’opinió contrària de la seva formació davant la fusió. «Ens sembla preocupant la concentració bancària i les entitats que són massa grans. Creiem que no beneficien l’economia espanyola, al contrari, poden ser dificultoses», va considerar la ministra. 

.